13
de gener
de
2021, 12:18
Actualitzat:
18:58h
Les eleccions previstes per al 14 de febrer fa dies que pengen d'un fil. La decisió definitiva sobre si es manté o no la data dels comicis es prendrà aquest divendres, un cop s'avaluï per darrer cop la situació epidemiològica del país, però el Govern ja es prepara per a un ajornament. La consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, va afirmar ahir que la situació "greu" en termes sanitaris obligava els partits a "reflexionar". I, segons les fonts consultades per NacióDigital, la Generalitat estudia que els comicis es facin al maig si finalment se'n consensua la suspensió.
Aquesta és la clau, que la decisió sigui acordada entre totes les forces polítiques, per bé que el Govern es reserva la potestat de prendre una conclusió definitiva un cop escoltats tots els representants de l'arc parlamentari, que es tornaran a reunir aquest divendres a la taula de partits. En el cas que les dades sanitàries recomanessin traslladar en el calendari la data electoral, l'executiu plantejaria que les eleccions es fessin després de Setmana Santa. Es deixaria, doncs, un marge superior als dos mesos. Una data plausible seria la del 16 de maig, tal com ha avançat el programa Planta Baixa de TV3 i ha confirmat aquest diari. En qualsevol cas, fonts governaments insisteixen que la data no està "tancada" -s'ha parlat fins i tot de la segona quinzena de maig i de principis de juny- i que es prendrà una determinació a finals de setmana.
Els socis del Govern -ERC i Junts per Catalunya (JxCat)- hauran de pactar un posicionament. Fins ara, només s'han plantejat tots els escenaris i s'ha explorat la base jurídica per garantir els serrells d'un ajornament. Les dues formacions que integren l'executiu prefereixen una decisió acordada amb la resta de partits. En qualsevol cas, el decret de convocatòria firmat per convocar els comicis del 14 de febrer ja incloïa una clàusula que en permetia la suspensió temporal si els condicionants sanitaris ho indicaven. El canvi de data, però, podria quedar condicionat per un pronunciament de la Junta Electoral Central (JEC). Serà rellevant també el paper del govern espanyol, format per PSOE i Unides Podem, i les pressions que pugui exercir. El PSC, que tindrà el ministre Salvador Illa com a candidat, ja ha expressat la seva voluntat que les eleccions catalanes no es posposin.
De fet, en un comunicat fet públic aquest dimecres al migdia, els socialistes catalans han exposat que "no hi ha raons" per endarrerir els comicis i insten el Govern a no alterar el calendari electoral. "Qui no ha convocat, no pot ajornar", exposa el PSC, en relació al fet que les eleccions del 14 de febrer van quedar convocades automàticament, després que no es presentés cap candidat a la investidura que rellevés Quim Torra. "Esperem que no estiguin més atents a les enquestes que a garantir la celebració segura de les eleccions", afegeixen els socialistes, sobre la funció de l'executiu d'ERC i JxCat. Els republicans han respost a la posició del PSC. "El millor pel país és trobar un consens sobre la data de les eleccions. Hem de ser capaços de trobar el punt d’acord, com es va fer al País Basc i a Galícia", ha afirmat el Sergi Sabrià, cap de files dels republicans al Parlament.
I és que les perspectives electorals marquen la pauta de la taula de partits. Fins ara, la majoria d'enquestes donen a ERC com a guanyadora, però també auguren que Junts retalla distàncies. La lectura dels de Carles Puigdemont és que el desgast dels republicans per la gestió de la pandèmia, més encara en aquests dos primers mesos de l'any, pot passar factura a Pere Aragonès. Amb la responsabilitat de la gestió a Salut i amb una "alta pressió hospitalària" que la consellera Alba Vergés ha donat per descomptada el 14-F, els republicans sospesen si els resultaria convenient o no un ajornament. El PSC, per la seva banda, busca mantenir viu l'"efecte Illa" i aposta per o tocar el calendari, mentre que els comuns, grans perjudicats pel moviment dels socialistes i l'aparició efervescent del lideratge del ministre de Sanitat, veuen complicat mantenir els comicis.
Fins ara, qui no s'ha pronunciat explícitament sobre si s'han d'ajornar o no les eleccions és la conselleria de Salut, en mans d'ERC. Aquest mateix dimecres, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha admès que l'actual "no és el millor escenari per fer unes eleccions", per bé que ha recalcat que la determinació sobre la data de convocar a les urnes no correspon a la conselleria.
El secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, va presentar dilluns als partits un informe en què dibuixava els escenaris epidemiològics en els quals se celebrarien els comicis del 14 de febrer, però no es va mullar, en nom del Govern, sobre si calia plantejar un ajornament. Les prospeccions facilitades pels experts que maneja Salut diuen que el pic de contagis de l'actual onada s'assolirà just abans de l'inici de la campanya, amb un còmput de casos diaris que podrien arribar als 6.000. Setmanes després, a les portes de les eleccions, això es traduiria en el pic d'ocupació de les UCI d'entre 640 i 850 pacients. I el dia 14, el dia D, per l'efecte de les restriccions aplicades, la situació seria d'entre 3.000 i 5.000 contagis diaris i entre 610 i 840 pacients crítics.
D'acord amb aquest plantejament, el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, va exposar a les formacions amb representació al Parlament la possibilitat de tirar endavant els comicis i suspendre'ls més endavant si es certifica el pitjor dels escenaris previstos -com va passar amb el pla de Nadal-, però la majoria de partits s'hi han oposat. Especialment el PSC, que va advertir que no hi ha base jurídica per ajornar les eleccions i que, si es fa, la decisió podria ser recorreguda si no s'ha pres per unanimitat, com es va fer a Euskadi i Galícia. El veredicte, doncs, es prendrà divendres. Hi influiran els criteris sanitaris, però també els posicionaments polítics.
Aquesta és la clau, que la decisió sigui acordada entre totes les forces polítiques, per bé que el Govern es reserva la potestat de prendre una conclusió definitiva un cop escoltats tots els representants de l'arc parlamentari, que es tornaran a reunir aquest divendres a la taula de partits. En el cas que les dades sanitàries recomanessin traslladar en el calendari la data electoral, l'executiu plantejaria que les eleccions es fessin després de Setmana Santa. Es deixaria, doncs, un marge superior als dos mesos. Una data plausible seria la del 16 de maig, tal com ha avançat el programa Planta Baixa de TV3 i ha confirmat aquest diari. En qualsevol cas, fonts governaments insisteixen que la data no està "tancada" -s'ha parlat fins i tot de la segona quinzena de maig i de principis de juny- i que es prendrà una determinació a finals de setmana.
Els socis del Govern -ERC i Junts per Catalunya (JxCat)- hauran de pactar un posicionament. Fins ara, només s'han plantejat tots els escenaris i s'ha explorat la base jurídica per garantir els serrells d'un ajornament. Les dues formacions que integren l'executiu prefereixen una decisió acordada amb la resta de partits. En qualsevol cas, el decret de convocatòria firmat per convocar els comicis del 14 de febrer ja incloïa una clàusula que en permetia la suspensió temporal si els condicionants sanitaris ho indicaven. El canvi de data, però, podria quedar condicionat per un pronunciament de la Junta Electoral Central (JEC). Serà rellevant també el paper del govern espanyol, format per PSOE i Unides Podem, i les pressions que pugui exercir. El PSC, que tindrà el ministre Salvador Illa com a candidat, ja ha expressat la seva voluntat que les eleccions catalanes no es posposin.
De fet, en un comunicat fet públic aquest dimecres al migdia, els socialistes catalans han exposat que "no hi ha raons" per endarrerir els comicis i insten el Govern a no alterar el calendari electoral. "Qui no ha convocat, no pot ajornar", exposa el PSC, en relació al fet que les eleccions del 14 de febrer van quedar convocades automàticament, després que no es presentés cap candidat a la investidura que rellevés Quim Torra. "Esperem que no estiguin més atents a les enquestes que a garantir la celebració segura de les eleccions", afegeixen els socialistes, sobre la funció de l'executiu d'ERC i JxCat. Els republicans han respost a la posició del PSC. "El millor pel país és trobar un consens sobre la data de les eleccions. Hem de ser capaços de trobar el punt d’acord, com es va fer al País Basc i a Galícia", ha afirmat el Sergi Sabrià, cap de files dels republicans al Parlament.
I és que les perspectives electorals marquen la pauta de la taula de partits. Fins ara, la majoria d'enquestes donen a ERC com a guanyadora, però també auguren que Junts retalla distàncies. La lectura dels de Carles Puigdemont és que el desgast dels republicans per la gestió de la pandèmia, més encara en aquests dos primers mesos de l'any, pot passar factura a Pere Aragonès. Amb la responsabilitat de la gestió a Salut i amb una "alta pressió hospitalària" que la consellera Alba Vergés ha donat per descomptada el 14-F, els republicans sospesen si els resultaria convenient o no un ajornament. El PSC, per la seva banda, busca mantenir viu l'"efecte Illa" i aposta per o tocar el calendari, mentre que els comuns, grans perjudicats pel moviment dels socialistes i l'aparició efervescent del lideratge del ministre de Sanitat, veuen complicat mantenir els comicis.
Fins ara, qui no s'ha pronunciat explícitament sobre si s'han d'ajornar o no les eleccions és la conselleria de Salut, en mans d'ERC. Aquest mateix dimecres, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha admès que l'actual "no és el millor escenari per fer unes eleccions", per bé que ha recalcat que la determinació sobre la data de convocar a les urnes no correspon a la conselleria.
El secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, va presentar dilluns als partits un informe en què dibuixava els escenaris epidemiològics en els quals se celebrarien els comicis del 14 de febrer, però no es va mullar, en nom del Govern, sobre si calia plantejar un ajornament. Les prospeccions facilitades pels experts que maneja Salut diuen que el pic de contagis de l'actual onada s'assolirà just abans de l'inici de la campanya, amb un còmput de casos diaris que podrien arribar als 6.000. Setmanes després, a les portes de les eleccions, això es traduiria en el pic d'ocupació de les UCI d'entre 640 i 850 pacients. I el dia 14, el dia D, per l'efecte de les restriccions aplicades, la situació seria d'entre 3.000 i 5.000 contagis diaris i entre 610 i 840 pacients crítics.
D'acord amb aquest plantejament, el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, va exposar a les formacions amb representació al Parlament la possibilitat de tirar endavant els comicis i suspendre'ls més endavant si es certifica el pitjor dels escenaris previstos -com va passar amb el pla de Nadal-, però la majoria de partits s'hi han oposat. Especialment el PSC, que va advertir que no hi ha base jurídica per ajornar les eleccions i que, si es fa, la decisió podria ser recorreguda si no s'ha pres per unanimitat, com es va fer a Euskadi i Galícia. El veredicte, doncs, es prendrà divendres. Hi influiran els criteris sanitaris, però també els posicionaments polítics.