La consellera ha indicat que no hi ha hagut "debat" sobre la qüestió en la reunió del Govern d'aquest dimarts, i ha volgut clarificar que no hi ha "molèsties" dins l'executiu pel fet que ERC -i no Junts per Catalunya (JxCat), la formació de Budó- sigui qui està negociant la investidura de Sánchez. La dirigent independentista, en tot cas, ha apuntat que no pot "donar més detalls" perquè no s'ha "consensuat" una posició "única i conjunta" entre les formacions que l'integren. Només els republicans tenen per ara via directa amb el líder del PSOE, amb qui Aragonès ha intercanviat missatges.
En tot cas, Budó ha manifestat que qualsevol diàleg passa perquè el liderin els dos màxims responsables de la Generalitat i la Moncloa. Torra va trucar Sánchez la nit electoral per felicitar-lo -els socialistes van guanyar les eleccions però van caure en escons- tot i que sense obtenir resposta. "Si hi ha un marc de negociació, no tindria cap sentit que no fos liderada pel president. No entenem un diàleg sense governs que no inclogui la figura de Torra i de Sánchez", ha destacat la dirigent governamental.
[noticiadiari]2/191699[/noticiadiari]
Pel que fa al contingut del diàleg, Budó ha considerat "òptima" la declaració de Pedralbes del 20 de desembre de l'any passat com a "punt de partida". En aquest sentit, ha apuntat que cal recuperar la figura del relator, que hauria de reunir aquestes característiques: "Una figura de consens i reconeixement social dins del país, còmode per als dos governs". La negociació va embarrancar al febrer per aquesta qüestió.
Primer pas cap al TC
Mentrestant, els conflictes competencials no s'aturen. El Govern ha decidit aquest dimarts iniciar els tràmits per portar al Tribunal Constitucional (TC) el reial decret de l'executiu espanyol en funcions pensat per combatre la "república digital". En concret, la Generalitat ha demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) previ a anar al TC, segons ha explicat Budó. La iniciativa del govern espanyol ha estat titllada de "155 digital" per part de responsables de l'administració catalana.
Són cinc els àmbits en els quals el Govern interpreta que es podria dur a terme un conflicte de competències amb l'Estat: infraestructures digitals i desplegament de la fibra òptica; identitat digital; desplegament de l'administració digital; ciberseguretat; i contractació pública. El reial decret, que es va impulsar coincidint amb la campanya electoral de les eleccions del 10-N, s'aprovarà previsiblement demà al Congrés.
#Portaveu @meritxellbudo: “El Consell Executiu ha demanat al Consell de Garanties Estatutàries que es pronunciï respecte la possible vulneració de competències de la Generalitat per part del decret llei digital del Govern de l’Estat” pic.twitter.com/5xgq0xD3lS
— Govern. Generalitat (@govern) November 26, 2019
El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ja va anunciar a principis de novembre una "ofensiva" en tots els àmbits jurídics i polítics per defensar les competències del Govern en l'àmbit digital. Puigneró, que seguirà a Madrid la votació, va denunciar que, "sota el pretext de la seguretat nacional i l'ordre públic i sense ordre judicial", aquest decret obria la porta al control de les comunicacions per part del govern espanyol i "suposava un fre" a la innovació digital a Catalunya.