El Departament d'Interior, a través del Memorial Democràtic, inicia el pròxim 19 de gener un programa d'actes a tot Catalunya per homenatjar els homes i dones que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista.

En total se celebraran 25 actes a tot el territori, després que el passat octubre el Palau Sant Jordi de Barcelona acollís un primer homenatge als represaliats pel franquisme que va reunir prop de 5.000 persones. Granollers, Terrassa, l'Hospitalet, El Prat de Llobregat, Figueres, Tarragona, Reus, Balaguer i Lleida són algunes de les ciutats que acolliran actes d'homenatge als seus veïns represaliats .

L'objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada, facilitant així l'assistència dels propis testimonis a l'acte. Alhora, es lliurarà un diploma de reconeixement a cada persona que va patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura, un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l'Estat, la Junta d'Andalusia.

El document, signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura 'en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista'. El text afegeix 'Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors'.

Granollers (19 de gener), el Prat de Llobregat (21 de gener) i Terrassa (25 de gener) seran les tres primeres ciutats on es faran els homenatges a les dones i homes que van lluitar contra la dictadura franquista, especialment als qui van ser privats de llibertat o van perdre la vida. Durant el mes de febrer també acolliran homenatges Badalona (2), Mataró (11), L'Hospitalet (18), Balaguer (19), Figueres (20). I al març, Tarragona (4), Lleida (19) i La Seu d'Urgell (23), entre altres.

Els 25 actes d'homenatge, organitzats en col·laboració amb els respectius ajuntaments, comptaran amb la presència de famílies de represaliats i expresos del règim de Franco. Un testimoni prendrà la paraula en nom de tots els qui van patir la repressió franquista en la seva comarca. Actuacions musicals, lectures de poesia o conferències d'historiadors locals completaran els actes d'homenatge.

El Govern ha indemnitzat 22.000 represaliats

Des de l'any 2.000, 22.060 persones han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat, amb un import atorgat total de més de 51 milions d'euros (51.043.912 euros). En total, 39.144 persones han sol·licitat la indemnització i 22.060 han aconseguit proves del seu captiveri. I és que la principal dificultat en la tramitació dels ajuts ha estat demostrar amb documents la privació de llibertat patida.

Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d'arxius militars i el 30% de presons. Però s'han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d'ajuntaments; cartilles de vacunació...etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica

Per demarcacions, Barcelona suma el 54% dels represaliats pel franquisme que han pogut ser indemnitzats (12.036), Lleida l'11% (2434), el Camp de Tarragona el 8'9% (1969), Catalunya Central el 8'87% (1953), Girona el 8'84% (1946), Terres de l'Ebre el 5'9% (1311) i l'Alt Pirineu i Aran l'1'69% (372). La major part dels beneficiaris són nascuts entre 1910 i 1929, van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa. El segon grup més nombrós l'integren els nascuts entre 1940 i 1959 i que participaven de les activitats antifranquistes.

Ara, coincidint amb el 70è aniversari de la instauració de la dictadura franquista, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ha fet un balanç dels ajuts atorgats. El balanç, que inclou documents inèdits cedits pels afectats, s'ha editat en un llibre que vol ser un reconeixement i un petit homenatge i s'ha enviat a totes les famílies de represaliats.

La repressió

Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l'Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors..etc. L'any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de 'rebel·lió'. La xifra prova la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.

Camps de concentració: segons el diari falangista Solidaridad Nacional, l'any 1939 només a Catalunya hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc). La majoria estaven detinguts per qui eren i no pas pel que havien fet. I és que els camps van ser utilitzats per controlar, classificar i distribuir els contraris al règim. Molts acabarien en batallons de treballadors o en una presó i jutjats en consell de guerra.

Batallons de treballs forçats: des de mitjan del 37 i fins al 1940, els batallons van servir per a la reconstrucció d'infraestructures danyades per la guerra i per castigar amb la privació de llibertat els defensors de la legalitat republicana. A partir de 1940, els batallons de treballadors van passar a ser batallons de càstig integrats per joves de les lleves de 1936 a 1941 que havien de fer el servei militar i estaven considerats desafectes al règim. Més tard es crearien els batallons disciplinaris i de penats, amb la qual cosa el franquisme es va assegurar durant anys mà d'obra dedicada a reconstruir el país de franc.

Presons: fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l'Estat espanyol. Van acabar entre reixes els implicats en el conflicte, però també els qui no s'havien arrenglerat a favor de l'Alzamiento (en aplicació de la Llei de Responsabilitats Polítiques). L'any 1940, la Model arribava als 13.000 reclusos en condicions infrahumanes. A finals del 38, però, alguns reclusos van poder reduir les penes de presó a través del treball, integrant-se en batallons encarregats de reconstruir poblacions devastades per la guerra (Lleida, Torres de Segre, Figueres, Tortosa..); ponts (Cardona, St Miquel de Fluvià, Sant Adrià..); embassaments; ferrocarrils..etc.

Barcelona (ACN)