01
d'abril
de
2022, 13:12
Actualitzat:
20:10h
El Govern i el Comitè Olímpic Espanyol (COE) han rubricat aquest divendres el pacte polític per la candidatura dels Jocs d'Hivern del 2030, malgrat l'absència de l'executiu de l'Aragó. La negativa del president aragonès, Javier Lambán, a acceptar l'acord tècnic entre governs -amb l'argument d'un repartiment desiguals de les seus de les proves- no ha impedit que es validés l'entesa a Madrid. Tant el COE com el govern espanyol insisteixen que encara hi ha marge per pactar una iniciativa conjunta per acollir la cita olímpica, per bé que la Generalitat havia advertit que està preparada per assumir una candidatura en solitari. Així ho va verbalitzar ahir la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, encarregada de firmar l'entesa amb Alejandro Blanco, president de l'ens olímpic espanyol, i José Manuel Franco, secretari d'Estat per a l'Esport. En qualsevol cas, la Generalitat i el COE han ratificat l'acord de distribució de seus assolit en la comissió tècnica i han instat l'Aragó a sumar-s'hi.
La candidatura, en tot cas, continua depenent de la consulta ciutadana que s'organitzarà a Catalunya en els propers mesos. Aragonès la convocarà en els propers dies i continua sent una incògnita el seu abast territorial: ERC defensa que es faci a les comarques de l'Alt Pirineu i a l'Aran, que concentraran el gruix de les proves a Catalunya; Junts vol estendre-la al Ripollès, el Solsonès i el Berguedà. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, signarà dilluns vinent el decret d'impuls de la convocatòria, que en definirà l'àmbit geogràfic però no la pregunta. Un cop signat el decret, compareixeran les conselleres Vilagrà i Victòria Alsina.
Mentrestant, després d'una hora de reunió a Madrid, valorada de forma "molt positiva" per la delegació de la Generalitat, les parts han consensuat que la fórmula escollida per distribuir les competicions entre Catalunya i l'Aragó és la més idònia. En un comunicat breu, el COE, el govern espanyol i el Govern han reclamat a l'executiu aragonès que torni al pacte i "se sumi a la proposta" negociada. Lambán ha respost just després via Twitter tot emplaçant el COE a "aclarir si defensa Espanya o només a Catalunya". El president del govern aragonès ha reclamat a l'ens olímpic que "respecti la immensa majoria de la societat aragonesa que es considera maltractada" per la proposta. "Per a mi els Jocs són importants, però l'Aragó ho és molt més", ha conclòs.
En declaracions posteriors a la sessió de treball, la consellera de la Presidència s'ha mostrat "satisfeta" amb l'acord confirmat. "L'hem validat des del punt de vista polític, i confiem en uns Jocs que creiem guanyadors", ha afirmat Vilagrà davant dels mitjans, després que tant el president del COE com el secretari d'Estat per a l'Esport reclamessin a l'Aragó que tornés a l'acord. "Esperem, desitgem i confiem que l'Aragó també valori aquesta proposta", ha afegit Blanco, que ha recordat que el pacte s'ha produït després de sis reunions tècniques amb tots els actors.
Fa setmanes que la Generalitat transmet que l'actitud de Lambán no és "raonable", perquè les negociacions en les taules tècniques havien progressat amb l'aval de l'Aragó. Però el president aragonès, que afronta un horitzó electoral a la seva comunitat, insisteix que la proposta no s'ajusta als requisits d'"igualtat". I què demana Lambán? Un repartiment de les proves diferent a les valls del Pirineu. Entén que Catalunya acumula les proves d'snowboard i esquí acrobàtic a la Vall d'Aran; l'esquí alpí a la Molina i Masella; i l'esquí de muntanya, a Boí Taüll; i lamenta que "les valls de Tena i de Benasque es quedin "fora" del repartiment. La Generalitat considera que la renegociació que persegueix Lambán respon a "interessos electorals".
L'"acord tècnic" al qual van arribar els governs -amb representants de l'executiu espanyol i l'aval del COE- fixa que al Pirineu català s'hi farien les proves d'esquí alpí, snowboard, freestyle i esquí de muntanya. Està previst que les estacions de la Molina i de la Masella siguin l'epicentre del descens, el gegant, el supergegant i l'eslàlom mentre que l'snowboard i el freestyle tenen opcions d'ubicar-se a Baqueira-Beret. Pel que fa al Pirineu aragonès, acolliria l'esquí de fons i el biatló. Barcelona té tots els números de ser seu de l'hoquei gel, previsiblement al Palau Sant Jordi i una altra instal·lació -una ha de tenir aforament per a 12.000 espectadors i l'altra per a un mínim de 6.000-; en canvi, el patinatge es faria a Saragossa. Jaca, per la seva banda, assumiria el cúrling. Els salts, el bobsleigh i l'skeleton s'haurien de fer fora de l'Estat, i Sarajevo (Bòsnia) apareix com a principal opció.
La candidatura, en tot cas, continua depenent de la consulta ciutadana que s'organitzarà a Catalunya en els propers mesos. Aragonès la convocarà en els propers dies i continua sent una incògnita el seu abast territorial: ERC defensa que es faci a les comarques de l'Alt Pirineu i a l'Aran, que concentraran el gruix de les proves a Catalunya; Junts vol estendre-la al Ripollès, el Solsonès i el Berguedà. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, signarà dilluns vinent el decret d'impuls de la convocatòria, que en definirà l'àmbit geogràfic però no la pregunta. Un cop signat el decret, compareixeran les conselleres Vilagrà i Victòria Alsina.
Mentrestant, després d'una hora de reunió a Madrid, valorada de forma "molt positiva" per la delegació de la Generalitat, les parts han consensuat que la fórmula escollida per distribuir les competicions entre Catalunya i l'Aragó és la més idònia. En un comunicat breu, el COE, el govern espanyol i el Govern han reclamat a l'executiu aragonès que torni al pacte i "se sumi a la proposta" negociada. Lambán ha respost just després via Twitter tot emplaçant el COE a "aclarir si defensa Espanya o només a Catalunya". El president del govern aragonès ha reclamat a l'ens olímpic que "respecti la immensa majoria de la societat aragonesa que es considera maltractada" per la proposta. "Per a mi els Jocs són importants, però l'Aragó ho és molt més", ha conclòs.
En declaracions posteriors a la sessió de treball, la consellera de la Presidència s'ha mostrat "satisfeta" amb l'acord confirmat. "L'hem validat des del punt de vista polític, i confiem en uns Jocs que creiem guanyadors", ha afirmat Vilagrà davant dels mitjans, després que tant el president del COE com el secretari d'Estat per a l'Esport reclamessin a l'Aragó que tornés a l'acord. "Esperem, desitgem i confiem que l'Aragó també valori aquesta proposta", ha afegit Blanco, que ha recordat que el pacte s'ha produït després de sis reunions tècniques amb tots els actors.
Fa setmanes que la Generalitat transmet que l'actitud de Lambán no és "raonable", perquè les negociacions en les taules tècniques havien progressat amb l'aval de l'Aragó. Però el president aragonès, que afronta un horitzó electoral a la seva comunitat, insisteix que la proposta no s'ajusta als requisits d'"igualtat". I què demana Lambán? Un repartiment de les proves diferent a les valls del Pirineu. Entén que Catalunya acumula les proves d'snowboard i esquí acrobàtic a la Vall d'Aran; l'esquí alpí a la Molina i Masella; i l'esquí de muntanya, a Boí Taüll; i lamenta que "les valls de Tena i de Benasque es quedin "fora" del repartiment. La Generalitat considera que la renegociació que persegueix Lambán respon a "interessos electorals".
L'"acord tècnic" al qual van arribar els governs -amb representants de l'executiu espanyol i l'aval del COE- fixa que al Pirineu català s'hi farien les proves d'esquí alpí, snowboard, freestyle i esquí de muntanya. Està previst que les estacions de la Molina i de la Masella siguin l'epicentre del descens, el gegant, el supergegant i l'eslàlom mentre que l'snowboard i el freestyle tenen opcions d'ubicar-se a Baqueira-Beret. Pel que fa al Pirineu aragonès, acolliria l'esquí de fons i el biatló. Barcelona té tots els números de ser seu de l'hoquei gel, previsiblement al Palau Sant Jordi i una altra instal·lació -una ha de tenir aforament per a 12.000 espectadors i l'altra per a un mínim de 6.000-; en canvi, el patinatge es faria a Saragossa. Jaca, per la seva banda, assumiria el cúrling. Els salts, el bobsleigh i l'skeleton s'haurien de fer fora de l'Estat, i Sarajevo (Bòsnia) apareix com a principal opció.