22
de setembre
de
2021, 20:00
Actualitzat:
26
de setembre,
21:49h
El pla de Govern aprovat dimarts recollia el compromís del president de la Generalitat, Pere Aragonés, i el seu executiu d'avançar de forma progressiva cap a la gratuïtat de l'educació dels 0 a 3 anys en aquesta legislatura. Segons ha pogut saber NacióDigital, aquesta aposta es començarà a desplegar en els pressupostos del 2022, que faran un primer pas en aquest sentit. El primer tram de gratuïtat inclourà, previsiblement, els infants que cursin P2 a escoles bressol de titularitat pública.
Aquesta va ser una de les grans promeses electorals d'Aragonès i un dels buc insígnia del projecte governamental que vol impulsar. El president tornarà a referir-s'hi al debat de política general de la setmana que ve al Parlament, vinculant-ho a la conciliació de les famílies i a la voluntat de reduir les desigualtats laborals entre homes i dones. Però la concreció en els comptes, dels quals encara no han transcendit les línies mestres, serà clau per a la seva viabilitat.
L'actual model de finançament estableix que un terç del cost de les escoles bressol l'abonen les famílies, un altre terç els ajuntaments i la part restant la Generalitat. El compromís del Govern és assumir-ne dos terços del cost total, amb la qual cosa la finalitat és alliberar les famílies del pagament. Tot i que caldrà veure quina és la lletra petita, la fórmula que es planteja des d'Educació és impulsar diferents línies de subvenció i finançament "que compensin les aportacions de les famílies".
La prioritat, expliquen des del departament comandat per Josep González-Cambray, és que se'n comencin a beneficiar especialment famílies que es troben en situacions de vulnerabilitat o pobresa. Des de l'executiu calculen que la gratuïtat arribarà a 100.000 famílies quan estigui implementada de forma completa -l'objectiu és que s'assoleixi en quatre anys- en tota la xarxa d'escoles bressol que depenen de l'administració. Això vol dir que aquesta mesura no afectarà els centres de titularitat privada (aproximadament el 40% de les 1.700 que es comptabilitzen a Catalunya).
Qüestions com la gratuïtat de la primera etapa de l'educació infantil seran les que el Govern destacarà a l'hora de reclamar el suport de la CUP als comptes. El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha explicat aquest dimecres a Catalunya Ràdio que el projecte de pressupostos arribarà al Parlament a mitjans d'octubre i que l'"únic escenari" que preveu és aprovar-los amb la CUP. Fonts coneixedores de la negociació expliquen que la previsió inicial del conseller era tenir l'acord tancat amb els de Dolors Sabater per la Mercè -24 de setembre- i portar els comptes al Parlament a l'entorn del 10 d'octubre, però que per ara l'entesa és lluny. "No s'han posat números sobre la taula", expliquen.
Amb tot, la previsió d'Economia continua sent que els pressupostos es debatin abans del novembre perquè s'aprovin aquest mateix any i no s'hagi de tornar a recórrer a una pròrroga dels anteriors. L'última vegada que uns pressupostos de la Generalitat es van aprovar en temps i forma, segons estableix la llei, va ser l'any 2009, quan José Montilla era president i Antoni Castells conseller d'Economia.
Els anticapitalistes s'han mostrat públicament recelosos del rumb traçat fins ara per l'executiu i busquen encarir el seu suport. La contundència pública dels dirigents de la CUP topen, però, amb un Giró que ha assegurat que la conselleria ja ha mantingut reunions amb ells i que "han anat bé". L'opció d'explorar una alternativa amb els comuns o el PSC queda descartada, segons ha dit el mateix conseller.
El repte de pactar amb la CUP
Si una cosa tem la CUP és que l'executiu utilitzi com a argument per reclamar l'aval als comptes el fet que s'incloguin alguns dels compromisos de l'acord d'investidura d'Aragonès. La CUP entén que el contingut d'aquesta entesa -que recull qüestions com ara la banca pública, el pla de rescat social o el compromís d'augmentar el parc d'habitatge de lloguer social- és ja d'obligat compliment i que el pacte de pressupostos s'ha de cimentar sobre nous compromisos. Concrecions per desplegar la renda bàsica universal i impulsar l'habitatge de lloguer a preus assequibles són alguns dels seus cavalls de batalla. Més difícil serà canvis substancials en la carpeta fiscal. "La pressió fiscal no augmentarà a Catalunya amb els propers pressupostos de la Generalitat", ha avançat Giró, tot puntualitzant que només es farien "retocs" en algun tribut.
Conscients que la negociació entre els independentistes serà costeruda, el PSC intenta treure el cap en l'equació oferint-se a negociar els comptes en un moment en què els socialistes també busquen el suport d'ERC per aprovar els pressupostos generals de l'Estat. Els de Salvador Illa saben que, probablement, acabaran tenint un paper subaltern en la negociació pressupostària, per molt que els republicans acabin sent clau per als comptes de Pedro Sánchez.
Aquesta va ser una de les grans promeses electorals d'Aragonès i un dels buc insígnia del projecte governamental que vol impulsar. El president tornarà a referir-s'hi al debat de política general de la setmana que ve al Parlament, vinculant-ho a la conciliació de les famílies i a la voluntat de reduir les desigualtats laborals entre homes i dones. Però la concreció en els comptes, dels quals encara no han transcendit les línies mestres, serà clau per a la seva viabilitat.
L'actual model de finançament estableix que un terç del cost de les escoles bressol l'abonen les famílies, un altre terç els ajuntaments i la part restant la Generalitat. El compromís del Govern és assumir-ne dos terços del cost total, amb la qual cosa la finalitat és alliberar les famílies del pagament. Tot i que caldrà veure quina és la lletra petita, la fórmula que es planteja des d'Educació és impulsar diferents línies de subvenció i finançament "que compensin les aportacions de les famílies".
La prioritat, expliquen des del departament comandat per Josep González-Cambray, és que se'n comencin a beneficiar especialment famílies que es troben en situacions de vulnerabilitat o pobresa. Des de l'executiu calculen que la gratuïtat arribarà a 100.000 famílies quan estigui implementada de forma completa -l'objectiu és que s'assoleixi en quatre anys- en tota la xarxa d'escoles bressol que depenen de l'administració. Això vol dir que aquesta mesura no afectarà els centres de titularitat privada (aproximadament el 40% de les 1.700 que es comptabilitzen a Catalunya).
Qüestions com la gratuïtat de la primera etapa de l'educació infantil seran les que el Govern destacarà a l'hora de reclamar el suport de la CUP als comptes. El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha explicat aquest dimecres a Catalunya Ràdio que el projecte de pressupostos arribarà al Parlament a mitjans d'octubre i que l'"únic escenari" que preveu és aprovar-los amb la CUP. Fonts coneixedores de la negociació expliquen que la previsió inicial del conseller era tenir l'acord tancat amb els de Dolors Sabater per la Mercè -24 de setembre- i portar els comptes al Parlament a l'entorn del 10 d'octubre, però que per ara l'entesa és lluny. "No s'han posat números sobre la taula", expliquen.
Amb tot, la previsió d'Economia continua sent que els pressupostos es debatin abans del novembre perquè s'aprovin aquest mateix any i no s'hagi de tornar a recórrer a una pròrroga dels anteriors. L'última vegada que uns pressupostos de la Generalitat es van aprovar en temps i forma, segons estableix la llei, va ser l'any 2009, quan José Montilla era president i Antoni Castells conseller d'Economia.
Els anticapitalistes s'han mostrat públicament recelosos del rumb traçat fins ara per l'executiu i busquen encarir el seu suport. La contundència pública dels dirigents de la CUP topen, però, amb un Giró que ha assegurat que la conselleria ja ha mantingut reunions amb ells i que "han anat bé". L'opció d'explorar una alternativa amb els comuns o el PSC queda descartada, segons ha dit el mateix conseller.
El repte de pactar amb la CUP
Si una cosa tem la CUP és que l'executiu utilitzi com a argument per reclamar l'aval als comptes el fet que s'incloguin alguns dels compromisos de l'acord d'investidura d'Aragonès. La CUP entén que el contingut d'aquesta entesa -que recull qüestions com ara la banca pública, el pla de rescat social o el compromís d'augmentar el parc d'habitatge de lloguer social- és ja d'obligat compliment i que el pacte de pressupostos s'ha de cimentar sobre nous compromisos. Concrecions per desplegar la renda bàsica universal i impulsar l'habitatge de lloguer a preus assequibles són alguns dels seus cavalls de batalla. Més difícil serà canvis substancials en la carpeta fiscal. "La pressió fiscal no augmentarà a Catalunya amb els propers pressupostos de la Generalitat", ha avançat Giró, tot puntualitzant que només es farien "retocs" en algun tribut.
Conscients que la negociació entre els independentistes serà costeruda, el PSC intenta treure el cap en l'equació oferint-se a negociar els comptes en un moment en què els socialistes també busquen el suport d'ERC per aprovar els pressupostos generals de l'Estat. Els de Salvador Illa saben que, probablement, acabaran tenint un paper subaltern en la negociació pressupostària, per molt que els republicans acabin sent clau per als comptes de Pedro Sánchez.
| El deute amb els ajuntaments que arrossega la Generalitat |
|---|
| Els pressupostos del 2020, els darrers que es van aprovar, preveien una partida de 70 milions per a les escoles bressol, una inversió que es dissenyava després de set anys -entre 2012 i 2019- en què la partida havia estat de zero euros arran de la crisi econòmica. El Departament d'Educació, comandat aleshores per Josep Bargalló, va fixar també un pla de retorn del deute amb els ajuntaments per aquest concepte per als propers 10 anys, una partida que suposa 5.671 milions d'euros. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre una sentència el desembre del 2017 en la qual obligava la Generalitat a assumir el finançament de les escoles bressol de 25 municipis. Es reconeixia als ajuntaments el dret a rebre 1.300 euros per alumne per als cursos 2012-2013, 2013-2014 i 2014-2015, en compliment del terç que li pertoca finançar a la Generalitat. |