El Govern enllesteix un fitxatge de renom per dirigir el Fòrum Cívic, Social i Constituent. Lluís Llach és la persona escollida per situar-se al capdavant de l'òrgan rector de l'entitat que liderarà la primera fase del procés constituent, tal com ha avançat l'Ara i han confirmat diverses fonts consultades per NacióDigital. El compromís del president de la Generalitat, Quim Torra, era posar en marxa el Fòrum abans del dia 15 d'octubre, segons va explicar en la roda de premsa de presentació del pla de Govern del 25 de setembre i va reiterar a la cambra catalana en el debat de política general, però finalment arrencarà a finals de mes. El nomenament es farà en la reunió de l'executiu de dimarts vinent, 23 d'octubre.
Llach, que va ser diputat de Junts pel Sí en la legislatura passada, es va situar al capdavant de la comissió d'estudi del procés constituent després de la mort de Muriel Casals. Al capdavant d'aquesta responsabilitat, el cantautor -que va reaparèixer en els actes institucionals de la Diada darrere del piano- va dur a terme nombrosos debats sobre el futur model de país arreu del territori. Els plans de Torra, de qui depèn directament el procés constituent -orgànicament penja de la conselleria de Presidència-, passen per una estructura que permeti actes a cada vegueria. "Es tracta de fer un debat de país, fins i tot amb els qui no són independentistes", sostenen al Govern.
Tècnicament, Llach haurà de nomenar la resta de membres de l'òrgan rector del Fòrum Cívic, Social i Constituent, que seran ratificats per Torra. L'encàrrec no és el de redactar una Constitució catalana, perquè "només es podrà votar quan Catalunya sigui independent" -mantenen des de Palau-, però sí que es tracta de posar les "bases" de com hauria de ser el model de país. En el document que van pactar Junts per Catalunya (JxCat) i ERC al març, al llarg de la legislatura hi havia una "multiconsulta" per avalar el procés constituent. Les turbulències de les últimes setmanes han fet que el Govern s'hagi conjurat per arribar fins a les sentències del Tribunal Suprem.
Entre els noms que es perfilen com a acompanyants de Lluís Llach hi ha Albano Dante Fachin, exdiputat de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP) i impulsor de la plataforma Som Alternativa; Àngels Martínez, companya de grup parlamentari de Fachin en l'anterior legislatura; Gabriela Serra, que també va ocupar un escó entre el 2015 i el 2017, en aquest cas des del banc de la CUP; i Beatriz Talegón, exdirigent de les joventuts del PSOE i partidària del dret a l'autodeterminació, posició que defensa des dels mitjans de comunicació i en actes arreu del país.
El Govern incorpora Lluís Llach per dirigir el procés constituent
Política
L'exdiputat de Junts pel Sí, que ja va presidir la comissió parlamentària centrada en aquest àmbit durant l'anterior legislatura i és una veu transversal dins l'independentisme, ha participat en reunions a Palau
- Lluís Llach | Adrià Costa -
- | Adrià Costa
ARA A PORTADA
-
Societat La pobresa energètica ofega les famílies vulnerables: «Amb la calor costa respirar, no podem estar a casa» Pau Espí Solé
-
Política Nou anys dels atemptats del 17-A sense conclusions fermes de la investigació al Congrés Lluís Girona Boffi
-
Societat L'homenatge a les víctimes del 17-A a Barcelona pressiona el Congrés per la investigació dels atemptats ACN
-
Política Illa defensa la «democràcia» davant «l'odi i la barbàrie» en l'aniversari del 17-A Gerard Mira
-
Política La incertesa de les comissions del 17-A i l'operació Catalunya posen en dubte la paraula de Sánchez Lluís Girona Boffi
Publicat el
17 d’octubre de 2018 a
les 19:25
Actualitzat el
18 d’octubre de 2018 a les
11:23
Et pot interessar
-
Política
Junts torna a reclamar les competències d’immigració: «Quan a Ceuta s’esternuda, Catalunya es constipa»
-
Política
Dos anys de president Illa
-
Política
El govern espanyol reforça l'acollida de migrants i evita el xoc amb el govern de Ceuta
-
Política
El president de Ceuta llança un ultimàtum a Pedro Sánchez per la crisi migratòria
-
Política
L'oficialitat del català a Europa: tres anys encallada i amenaçada pel calendari electoral
-
Política
Ceuta, Melilla i el dret a decidir
