"Tenim conceptes de normalitat molt diferents", ha admès Maragall. "La reunió ha estat correcta, de bon to, de respecte personal i institucional, llarga, franca i dura", ha recalcat el conseller, que ha constatat la distància entre administracions. "Ens sentíem obligats a parlar de drets i de llibertats, de la situació dels presoners, dels exiliats, dels imputats i dels perseguits", ha ressaltat el dirigent d'ERC.
Només hi ha hagut avenç, ha destacat, en el "respecte" a l'autogovern i el "diàleg bilateral" entre l'Estat i la Generalitat. La conclusió, segons Maragall, és que hi ha un "no absolut" a parlar "de democràcia i de l'exercici del dret dels catalans a decidir el futur". Sí que hi ha hagut, en tot cas, una voluntat de tractar el calendari de treball dels propers mesos, però sense arribar a cap acord en aspectes relacionats amb el procés català.
Sense acords materials
La primera reunió de la bilateral Estat-Generalitat en els últims set anys ha acabat sense "acords materials", segons ha explicat la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, però ha servit per avançar en el camí del diàleg que vol establir el govern de Pedro Sánchez amb la Generalitat. La ministra ha arribat a la reunió amb un "projecte per a Catalunya" sota el braç que, segons ha desgranat, es basa en el desplegament de l'Estatut i la "lleialtat institucional", un concepte que ha anat desgranant en la roda de premsa.
Maragall ha estat l'encarregat de presidir la cita, i per part de la Generalitat també hi han assistit el vicepresident Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i tres alts càrrecs més: Mercè Salvat -secretària general d'Acció Exterior-, Francesc Esteve -director del Gabinet Jurídic-, Ferran Mascarell -delegat a Madrid- i Aleix Villatoro, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament.
La part espanyola ha estat liderada per Batet, que ha acudit acompanyada de quatre secretaris d'Estat -Ignacio Sánchez (Política Territorial), Inés María Bardón (Hisenda), Pedro Saura (Infraestructures) i José Antonio Montilla (Relacions amb les Corts)-, de la delegada de la Moncloa a Catalunya, Teresa Cunillera, i de José María Pérez, secretari de la representació de l'Estat espanyol. La ministra Batet, en una entrevista publicada aquest diumenge a La Vanguardia, defensava que els catalans votessin un "acord polític", sense concretar quin, en el cas que aquest proposta generés un ampli consens.
Contingut polític
El Govern, que transita entre el relat de "fer República" i la gestió del dia a dia, ha preparat la cita de tal manera que tingui contingut polític rellevant. La percepció prèvia és que la reunió no es traduirà en avenços concrets -així ho exposen fonts de Palau- i s'apunta que, com a molt, servirà per posar les bases d'una nova trobada a la tardor, en la qual sí que s'haurien de "materialitzar" acords. Almenys això és el que subratllava ahir Artadi. El calendari, en tot cas, és complex: a Palau no descarten que la futura bilateral -ja amb qüestions concretes damunt la taula en clau competencial- coincideixi amb el judici contra la cúpula del procés al Tribunal Suprem, circumstància que obligaria a fer equilibris entre la reivindicació sobiranista i la mà estesa de diàleg.
Aquest diàleg, en tot cas, té una línia vermella per a la Generalitat: la defensa del dret a l'autodeterminació. "Els catalans han de poder decidir sobre el seu futur", apuntava la consellera de la Presidència en la roda de premsa posterior al consell executiu. La qüestió forma part de l'ordre del dia, així com també la situació dels presos i la repressió de l'Estat, però és improbable que l'executiu de Sánchez -la representació del qual estarà encapçalada per la ministra Meritxell Batet- s'avingui a parlar-ne. La vicepresidenta del govern espanyol, Carme Calvo, deia ahir que la reunió era un senyal de "normalitat". "Es tracta que la política faci política", ressaltava Calvo des de Madrid.
â–¶ #Portaveu @elsa_artadi: “Hem de donar un cert marge al govern de @sanchezcastejon per veure què volen fer. Però hem de saber quina proposta tenen pels catalans i tenir en compte que no renunciarem al dret a l’autodeterminació” pic.twitter.com/NFKWOWyljo
— Govern. Generalitat (@govern) 31 de juliol de 2018
Al llarg de les últimes setmanes han estat diversos els actors polítics -el president Quim Torra, Jordi Sànchez, Joan Tardà i David Bonvehí, entre d'altres- que han situat el referèndum acordat com la millor solució per resoldre el plet català. Carles Puigdemont ha preferit centrar el seu relat en la derrota judicial de l'Estat i el projecte de la Crida Nacional per la República. El que es desitja a Palau, en tot cas, és que el PSOE posi damunt la taula una oferta política, de moment inconcreta, per tal de demostrar que Sánchez no és Mariano Rajoy. En cas que el líder socialista no mogui fitxa, l'estabilitat al Congrés dels Diputats -ja de per si fràgil, amb només 84 diputats del PSOE- se li pot acabar de complicar. Artadi ja ha recalcat que el Govern no esperarà un "temps infinit" i el mateix Puigdemont ja va advertir que el "període de gràcia" concedit a Sánchez s'acabava.
