El Govern proposa avançar al 2020 la implementació plena de la renda garantida de ciutadania

La proposta inicial de l'executiu era una implantació progressiva des del juliol vinent fins al 2022 | L'avenç en el calendari no tindria repercussions econòmiques en el projecte de pressupostos per al 2017

Publicat el 21 de gener de 2017 a les 10:17

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, en una roda de premsa recent. Foto: ACN


Nou gest del Govern per buscar l'acord entorn els pressupostos amb la CUP. Així, si divendres va saber-se que havia proposat la incorporació de 3.500 mestres més dels previstos inicialment, aquest dissabte la consellera de Treball, Afes Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha plantejat que la implementació plena de la nova renda garantida de ciutadania, que l'executiu preveia progressiva des del juliol vinent fins al 2022, s'avanci al 2020. Aquesta prestació permetria que aquell any una parella amb un fill sense cap ingrés percebés 1.000 euros mensuals.

D'aquesta manera, el primer membre de la família rebria la totalitat de l'índex de renda de suficiència de Catalunya, fixat en 660 euros, el segon, la meitat, i després es cobrarien 75 euros per cada fill. Una part però, estaria condicionada al seguiment de programes d'inserció. Tot i això, Bassa ha apuntat a l'ACN que que les xifres poden variar en les negociacions amb els promotors de la iniciativa legislativa popular i els grups parlamentaris, tot i que confia en arribar a un acord per posar-la en marxa a l'estiu de manera gradual. De fet, la CUP havia demanat que la proposta que se'ls fes arribar en el marc de la negociació pressupostària fos pactada amb les entitats que van impulsar la iniciativa.

Sense canvis en el pressupost previst

Sigui com sigui, el cobrament d'una part de la renda, entre 100 i 200 euros, seria un complement condicionat al seguiment de programes de reinserció social i laboral i es revisaria després del primer any. D'haver-hi acord, aquest mateix estiu es començaria a abonar una quantitat equivalent al 80% de l'índex de renda de suficiència i s'aniria incrementant de manera gradual fins al 100% el 2020.

Malgrat l'avançament de dos en el calendari d'implementació, la repercussió econòmica no es notaria en el projecte de pressupostos del 2017, els quals ja preveien en el projecte del Govern incrementar en 70 milions els 170 destinats a la renda mínim d'inserció, per reconvertir aquesta prestació. Segons els càlculs del departament, els 28.397 titulars actuals de la renda mínima es duplicarien amb la renda garantida, superant els 60.000 un cop implementada totalment el 2020. Amb aquest pressupost per a l'exercici en curs, els 240 milions, es faria front a les prestacions, però també a les polítiques d'orientació laboral i al reforç de la inspecció de treball, ja que Bassa considera que la posada en marxa d'aquest ajut no ha de variar el mercat laboral.

Possibles canvis fiscals en impostos menors

Així, el Govern està centrant els esforços en acostar posicions amb la CUP en relació a la despesa social, en concret amb propostes sobre educació i renda garantida de ciutadania, dos dels pilars de la negociació que havien fixat els anticapitalistes. El tercer pilar era una reforma de l'IRPF, però el PDECat va vetar qualsevol canvi en aquest o algun dels grans impostos en què Catalunya té capacitat normativa i ERC ho va acatar.

Tot i això, el departament d'Economia farà arribar dilluns una proposta global a la CUP perquè la debati en les assemblees territorials que realitzarà durant la setmana per poder decidir el dia 28 el sentit del seu vot als pressupostos. I malgrat que el Govern es negui a tocar els impostos de la renda, patrimoni o successions, l'executiu hi podria incloure altres mesures fiscals, amb novetats en els tributs verds, un altre dels elements que van posar els anticapitalistes en les seves esmenes.