15
de març
de
2022, 13:00
Actualitzat:
13:13h
El Govern ha traslladat aquest dimarts, en plena vaga de mestres a Catalunya, un missatge al col·lectiu: que els sindicats educatius tornin a la taula de negociació després d'haver-la abandonat fa un mes. Així ho ha verbalitzat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, després de la reunió setmanal del gabinet català. Plaja ha retret als mestres que la vaga "recaigui" en els nens, i ha indicat que el Govern "no comparteix" que la resposta al nou calendari escolar -que arrencarà abans- sigui una aturada de cinc dies. "Nosaltres no ens hem aixecat de la taula", ha remarcat. Si hi pot haver trobada aquesta tarda, ha ressaltat la portaveu, millor que fer-ho més endavant.
"Tenim màxim respecte a les reivindicacions laborals i al dret a la vaga. No només tenen el respecte i l'admiració del Govern, sinó també el reconeixement per la tasca que fan amb els infants. Entenem perfectament l'esgotament acumulat per la comunitat educativa, accentuada aquests dos anys de pandèmia, amb una situació realment complexa. El Govern és conscient que estan cansats físicament i emocionalment. Han hagut de fer una situació molt complicada directament amb els més petits", ha ressaltat Plaja, en relació al que ha viscut la comunitat educativa des del març del 2020. La portaveu ha remarcat que s'està "treballant" per revertir les retallades de l'última dècada, i ha insistit que de cara al proper curs hi haurà novetats com ara l'impuls de les substitucions de mitja jornada i no d'un terç, com passa en aquest moment.
Aquest dimarts, el primer dia de vaga amb una manifestació que arriba fins a les portes de la conselleria, es projecta com el que pot tenir més seguiment. USTEC, el sindicat majoritari, ha quantificat un suport del 60% del professorat, que els sindicats de secundària eleven fins al 75%. L'aturada se secundarà dimecres i dijous, així com el 29 i 30 de març. A més, el 23 de març està convocada una altra vaga en defensa del model d'immersió lingüística. La compactació del sector educatiu i la bel·ligerància exhibida supera fins i tot el dels anys de les retallades. La vaga la promouen des del sector públic i des del concertat -s'hi adhereixen aquest dimarts i dimecres-, l'han convocat els sindicats USTEC, CCOO, la Intersindical, Professors de Secundària (ASPEPC-SPS), la UGT, la CGT i USOC i, en un gest inèdit, les direccions de les escoles i instituts públics de Barcelona han adreçat una carta conjunta a Cambray.
El per què d'una vaga de cinc dies ha estat fruit també de discòrdia pública. Es va convocar just després de l'anunci de Cambray del canvi de calendari escolar, que no suposa més hores lectives per al professorat però sí començar el curs una setmana abans i haver de deixar-lo pràcticament enllestit al juliol. La mesura, ben rebuda per les famílies i per bona part dels docents al marge de les formes, se sumava a un context d'inici caòtic del trimestre pels contagis disparats de Covid i de protocols canviants i a dues iniciatives més de la conselleria que han aixecat polseguera: els nous currículums i el nivell C2 de català obligatori per al professorat a partir del 2024. Els sindicats han demanat reiteradament la dimissió del conseller Cambray, a qui acusen d'impulsar sense diàleg mesures que afecten estructuralment les escoles i negar-se a negociar.
La vaga va acabar sent convocada quan Cambray va negar-se a ajornar un any l'aplicació del nou calendari, que no va ser pactat prèviament amb el Consell Escolar, i els sindicats, que al·leguen que no hi haurà prou temps per preparar-lo, han insistit que aquest no és l'únic motiu. En el llistat de reivindicacions inclouen la retirada dels nous currículums, que al·leguen que s'han plantejat de forma precipitada i hi sumen la històrica exigència d'invertir en Educació un 6% del PIB. També la reducció de ràtios a les aules -està previst que l'any que ve sigui de 20 alumnes a P3 i que es vagin reduint progressivament a la resta de grups- i l'estabilitat dels interins. Una de les promeses del departament és que, per començar abans el curs al setembre, els nomenaments s'avançaran un mes i es faran a finals de juny perquè el juliol les plantilles estiguin completes, un fet que els sindicats posen en dubte que es compleixi.
"Tenim màxim respecte a les reivindicacions laborals i al dret a la vaga. No només tenen el respecte i l'admiració del Govern, sinó també el reconeixement per la tasca que fan amb els infants. Entenem perfectament l'esgotament acumulat per la comunitat educativa, accentuada aquests dos anys de pandèmia, amb una situació realment complexa. El Govern és conscient que estan cansats físicament i emocionalment. Han hagut de fer una situació molt complicada directament amb els més petits", ha ressaltat Plaja, en relació al que ha viscut la comunitat educativa des del març del 2020. La portaveu ha remarcat que s'està "treballant" per revertir les retallades de l'última dècada, i ha insistit que de cara al proper curs hi haurà novetats com ara l'impuls de les substitucions de mitja jornada i no d'un terç, com passa en aquest moment.
Aquest dimarts, el primer dia de vaga amb una manifestació que arriba fins a les portes de la conselleria, es projecta com el que pot tenir més seguiment. USTEC, el sindicat majoritari, ha quantificat un suport del 60% del professorat, que els sindicats de secundària eleven fins al 75%. L'aturada se secundarà dimecres i dijous, així com el 29 i 30 de març. A més, el 23 de març està convocada una altra vaga en defensa del model d'immersió lingüística. La compactació del sector educatiu i la bel·ligerància exhibida supera fins i tot el dels anys de les retallades. La vaga la promouen des del sector públic i des del concertat -s'hi adhereixen aquest dimarts i dimecres-, l'han convocat els sindicats USTEC, CCOO, la Intersindical, Professors de Secundària (ASPEPC-SPS), la UGT, la CGT i USOC i, en un gest inèdit, les direccions de les escoles i instituts públics de Barcelona han adreçat una carta conjunta a Cambray.
El per què d'una vaga de cinc dies ha estat fruit també de discòrdia pública. Es va convocar just després de l'anunci de Cambray del canvi de calendari escolar, que no suposa més hores lectives per al professorat però sí començar el curs una setmana abans i haver de deixar-lo pràcticament enllestit al juliol. La mesura, ben rebuda per les famílies i per bona part dels docents al marge de les formes, se sumava a un context d'inici caòtic del trimestre pels contagis disparats de Covid i de protocols canviants i a dues iniciatives més de la conselleria que han aixecat polseguera: els nous currículums i el nivell C2 de català obligatori per al professorat a partir del 2024. Els sindicats han demanat reiteradament la dimissió del conseller Cambray, a qui acusen d'impulsar sense diàleg mesures que afecten estructuralment les escoles i negar-se a negociar.
La vaga va acabar sent convocada quan Cambray va negar-se a ajornar un any l'aplicació del nou calendari, que no va ser pactat prèviament amb el Consell Escolar, i els sindicats, que al·leguen que no hi haurà prou temps per preparar-lo, han insistit que aquest no és l'únic motiu. En el llistat de reivindicacions inclouen la retirada dels nous currículums, que al·leguen que s'han plantejat de forma precipitada i hi sumen la històrica exigència d'invertir en Educació un 6% del PIB. També la reducció de ràtios a les aules -està previst que l'any que ve sigui de 20 alumnes a P3 i que es vagin reduint progressivament a la resta de grups- i l'estabilitat dels interins. Una de les promeses del departament és que, per començar abans el curs al setembre, els nomenaments s'avançaran un mes i es faran a finals de juny perquè el juliol les plantilles estiguin completes, un fet que els sindicats posen en dubte que es compleixi.