31
de maig
de
2022, 18:40
Actualitzat:
19:32h
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha comparegut aquest dimarts després de la reunió del Govern, celebrada l'endemà d'una cita extraordinària en què l'executiu va aprovar el decret llei ideat per esquivar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposava un 25% de castellà a les aules. El Departament, ha recordat Cambray, assumeix "tota la responsabilitat" dels projectes lingüístics. "La màxima prioritat és fer el que calgui per protegir jurídicament els mestres, les direccions i els projectes davant dels tribunals. Fem un escut legal dels centres educatius", ha apuntat el conseller d'Educació, que també ha situat com a clau que no es fixin percentatges a les aules, com sí defensa el TSJC. "Màxima protecció jurídica i instruccions molt clares", ha volgut resumir Cambray.
El nou decret, les instruccions, les enquestes d'ús sociolingüístic a Catalunya i la proposició de llei que està en marxa al Parlament -gràcies al suport d'ERC, els comuns, Junts i el PSC- formen part de la resposta enviada al TSJC, va posar el 31 de maig -avui mateix- com a data límit per complir amb el 25% de castellà a les aules. "El que faig com a conseller davant del TSJC és informar de les decisions que hem adoptat i de la resta d'àmbits de desplegament", ha apuntat el conseller d'Educació. En el torn de preguntes, el dirigent d'ERC no ha concretat si en la resposta a la justícia quedava certificat si estava complint o no amb la sentència del TSJC sobre el percentatge lingüístic. En la resposta formal al tribunal, el Govern al·lega la "impossibilitat legal" de complir amb la sentència i, per tant, d'aplicar el 25% de castellà a les escoles catalanes. El PP ja ha anunciat que portarà al Tribunal Constitucional (TC) el nou decret.
"Des del primer dia vam dir que lluitaríem amb totes les eines, que ho faríem tot i tot alhora", ha ressaltat Cambray, que ha posat de manifest el "màxim consens" al voltant de la resposta al TSJC. "Disposem d'estudis i enquestes que ens estan radiografiant la situació de l'ús lingüístic a les nostres escoles", ha determinat el conseller, que ha apuntat una "davallada" del català als centres educatius. "Ens hem de posar a actuar per tal d'incrementar l'ús de la llengua", ha indicat el dirigent d'ERC. En aquest sentit, ha indicat que els mestres no podran triar l'idioma en el qual fan la classe, sinó que s'hauran d'adaptar al que marquin els projectes lingüístics de cada escola.
Durant el mes de juny, els 5.000 centres de Catalunya hauran de respondre a un formulari amb set preguntes de sí o no per tal de validar els projectes lingüístics. Tots aquells que responguin afirmativament a aquests set interrogants, voldrà dir que els seus projectes s'adapten a la nova normativa i que, per tant, no hauran de fer canvis. En cas contrari, disposaran de tot el curs que ve per subsanar-ho. L'objectiu de la conselleria és acabar el curs sense que el sistema educatiu es vegi alterat per la sentència i amb els docents fora de l'òrbita d'actuació dels tribunals.
Les set preguntes s'han de respondre únicament amb un sí o amb un no. Set respostes afirmatives seran requisit suficient per validar els projectes lingüístics tal i com s'han aplicat fins ara perquè es considerarà que ja s'ajusten al nou paraigua legal. Només que hi hagi un no en alguna de les preguntes, els centres tindran un any per revisar el seu projecte i adaptar-lo a la nova normativa amb assessorament de la inspecció d'Educació. Amb aquest sistema, l'objectiu que persegueix el Govern és que els centres educatius estiguin protegits de l'acció dels tribunals, que entenen que a partir d'ara s'hauran d'adreçar sempre a la conselleria i no a les escoles. "El Departament d’Educació assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que valida", diu la literalitat del text enviat a les escoles.
La instrucció enviada a les direccions recull les iniciatives que ha posat en marxa la Generalitat per aprovar "un marc normatiu estable que proporcioni seguretat jurídica i respongui a l'objectiu d’assolir l'ús normal de les dues llengües oficials en els centres educatius sostinguts amb fons públics". Les directrius especifiquen que queden fora d'aquests requisits els centres que imparteixen el primer cicle d'educació infantil. Aquest nou escenari tindrà, asseguren des d'Educació, un impacte directe en les possibles denúncies de particulars que es puguin produir a partir d'ara per reclamar un 25% de castellà i que s'hauran d'adreçar a la conselleria i no a un determinat centre.
En canvi, a la cinquantena d'aules on s'aplica aquest percentatge per sentències derivades de denúncies de famílies, es mantindrà la mateixa situació a l'espera que s'esgotin els pronunciaments judicials, que podrien elevar-se fins al Tribunal Constitucional. En cas que aquest determinés que la llei preval sobre la sentència, aleshores sí que es podria normalitzar la situació en aquestes aules i retornar-les al règim lingüístic general. Tot i això, els camins jurídics poden ser diversos, admeten des del Departament. El Govern no garanteix que el nou model pugui aplicar-se del tot.
El nou decret, les instruccions, les enquestes d'ús sociolingüístic a Catalunya i la proposició de llei que està en marxa al Parlament -gràcies al suport d'ERC, els comuns, Junts i el PSC- formen part de la resposta enviada al TSJC, va posar el 31 de maig -avui mateix- com a data límit per complir amb el 25% de castellà a les aules. "El que faig com a conseller davant del TSJC és informar de les decisions que hem adoptat i de la resta d'àmbits de desplegament", ha apuntat el conseller d'Educació. En el torn de preguntes, el dirigent d'ERC no ha concretat si en la resposta a la justícia quedava certificat si estava complint o no amb la sentència del TSJC sobre el percentatge lingüístic. En la resposta formal al tribunal, el Govern al·lega la "impossibilitat legal" de complir amb la sentència i, per tant, d'aplicar el 25% de castellà a les escoles catalanes. El PP ja ha anunciat que portarà al Tribunal Constitucional (TC) el nou decret.
"Des del primer dia vam dir que lluitaríem amb totes les eines, que ho faríem tot i tot alhora", ha ressaltat Cambray, que ha posat de manifest el "màxim consens" al voltant de la resposta al TSJC. "Disposem d'estudis i enquestes que ens estan radiografiant la situació de l'ús lingüístic a les nostres escoles", ha determinat el conseller, que ha apuntat una "davallada" del català als centres educatius. "Ens hem de posar a actuar per tal d'incrementar l'ús de la llengua", ha indicat el dirigent d'ERC. En aquest sentit, ha indicat que els mestres no podran triar l'idioma en el qual fan la classe, sinó que s'hauran d'adaptar al que marquin els projectes lingüístics de cada escola.
Durant el mes de juny, els 5.000 centres de Catalunya hauran de respondre a un formulari amb set preguntes de sí o no per tal de validar els projectes lingüístics. Tots aquells que responguin afirmativament a aquests set interrogants, voldrà dir que els seus projectes s'adapten a la nova normativa i que, per tant, no hauran de fer canvis. En cas contrari, disposaran de tot el curs que ve per subsanar-ho. L'objectiu de la conselleria és acabar el curs sense que el sistema educatiu es vegi alterat per la sentència i amb els docents fora de l'òrbita d'actuació dels tribunals.
Les set preguntes s'han de respondre únicament amb un sí o amb un no. Set respostes afirmatives seran requisit suficient per validar els projectes lingüístics tal i com s'han aplicat fins ara perquè es considerarà que ja s'ajusten al nou paraigua legal. Només que hi hagi un no en alguna de les preguntes, els centres tindran un any per revisar el seu projecte i adaptar-lo a la nova normativa amb assessorament de la inspecció d'Educació. Amb aquest sistema, l'objectiu que persegueix el Govern és que els centres educatius estiguin protegits de l'acció dels tribunals, que entenen que a partir d'ara s'hauran d'adreçar sempre a la conselleria i no a les escoles. "El Departament d’Educació assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que valida", diu la literalitat del text enviat a les escoles.
La instrucció enviada a les direccions recull les iniciatives que ha posat en marxa la Generalitat per aprovar "un marc normatiu estable que proporcioni seguretat jurídica i respongui a l'objectiu d’assolir l'ús normal de les dues llengües oficials en els centres educatius sostinguts amb fons públics". Les directrius especifiquen que queden fora d'aquests requisits els centres que imparteixen el primer cicle d'educació infantil. Aquest nou escenari tindrà, asseguren des d'Educació, un impacte directe en les possibles denúncies de particulars que es puguin produir a partir d'ara per reclamar un 25% de castellà i que s'hauran d'adreçar a la conselleria i no a un determinat centre.
En canvi, a la cinquantena d'aules on s'aplica aquest percentatge per sentències derivades de denúncies de famílies, es mantindrà la mateixa situació a l'espera que s'esgotin els pronunciaments judicials, que podrien elevar-se fins al Tribunal Constitucional. En cas que aquest determinés que la llei preval sobre la sentència, aleshores sí que es podria normalitzar la situació en aquestes aules i retornar-les al règim lingüístic general. Tot i això, els camins jurídics poden ser diversos, admeten des del Departament. El Govern no garanteix que el nou model pugui aplicar-se del tot.