En aquest sentit, la consellera lamenta que la normativa estatal deixa Catalunya “a la intempèrie” perquè aquesta qüestió ha quedat sense regular. Per Capella, “vista la capacitat d’escapolir-se” de la llei, cal “buscar la manera de tancar portes”. I és que els lloguers de temporada continuen guanyant terreny als convencionals i a ciutats com Barcelona ja representen el 30% del total, segons Idealista.
De fet, Capella ha explicat que tenia la intenció inicial de regular els contractes temporals amb una llei, però la convocatòria electoral ha obligat el Departament de Territori a replantejar-s’ho, i buscar les eines jurídiques per intentar aprovar-ho amb forma de decret urgent. “És evident que no podrem fer una llei amb tots els ‘ets i uts’", i la convocatòria del 12-M l'obligarà a buscar altres fórmules.
Sobre el requeriment que va anunciar fa uns dies al govern espanyol perquè incorpori l'índex català en el càlcul dels topalls del lloguer, la consellera explica que la Generalitat encara no l'ha enviat i que tampoc ha rebut cap comunicació de l'executiu espanyol per tal d'arribar a un acord. El requeriment és el pas previ a la interposició d'un contenciós a l'Audiència Nacional. No obstant això, la consellera apunta la seva intenció d'esgotar la via de la negociació. "Buscarem els espais per a la negociació i si és inevitable, defensarem la nostra posició als tribunals", resumeix.
Capella sosté que la contenció de rendes és un "instrument que serveix per embridar el mercat quan està desbocat". "Hi moltíssima gent, joves i grans, que han de tornar a compartir habitatges", raona la consellera. Capella també cita altres mesures com el pla del Govern d'habilitar 10.000 habitatges de lloguer social fins al 2026 i del qual ja s'ha complert el 70% a través de diferents modalitats, com la compra, solars que han "aflorat" o compres a la Sareb, detalla.
"La Generalitat no fa desnonaments"
Sobre les sol·licituds de desnonaments per part de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya el 2023 avançades aquesta setmana per Catalunya Ràdio, Capella puntualitza que només se n'executen al voltant d'un 20% (l'any passat es van donar 655 ordres, un 27,2% més que al 2022). Segons la consellera, al voltant d'un 50% d’aquests habitatges són ocupats i si responen a casos de vulnerabilitat, el procés va acompanyat dels serveis socials de l'ajuntament corresponent. "La Generalitat no fa desnonaments", sentencia.
