Cristina de Borbó, germana del nou rei d'Espanya Felip VI, anirà a judici per corrupció. Foto: Europa Press

El titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, José Castro, ha donat per conclosa aquest dimecres la instrucció del cas Nóos, després de quatre anys d'investigacions, i ha acordat mantenir la imputació de la infanta Cristina per presumpte blanqueig de capitals i com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals.

El jutge obre així la via perquè la duquessa de Palma i titular de la Medalla d'Or de Barcelona -la màxima distinció de la capital catalana, que preserva gràcies al suport de CiU i PP- pugui asseure's a la banqueta dels acusats.

Així ho ha decretat Castro mitjançant un auto judicial, conegut com a pas a procediment abreujat, en què també dóna el primer pas perquè Iñaki Urdangarin sigui jutjat.

Es tracta d'una resolució contra la que s'hi pot interposar tant recurs de reforma -davant del propi jutjat- com d'apel·lació -directament davant l'Audiència de les Illes.

En concret, el jutge veu la germana del rei espanyol com a cooperadora necessària dels dos delictes fiscals que hauria comès el seu marit, en sostenir que el seu paper va ser imprescindible perquè Urdangarin pogués estafar fins a un total de 337.138 euros en les quotes de l'IRPF corresponents als anys 2007 i 2008.

I així ho va fer a través de la societat en què ambdós hi consten com a propietaris, Aizoon, en facturar a través seu -com a rendiments d'activitats econòmiques- les retribucions que va cobrar d'entitats privades per la seva condició de consellera assessora. Tot plegat, segons la fiscalia i l'Agència Tributària, amb l'objectiu de tributar menys en la seva declaració de renda.

El propi Castro considera Aizoon com una societat pantalla de la que Urdangarin se'n va servir per cobrar les assessories que realitzava com si de rendiments professionals es tractés, i no de serveis personals. És més, Aizoon era una de les empreses fictícies que integraven l'entramat societari dirigit a desviar els fons obtinguts per part de l'Institut Nóos.

Quant al delicte de blanqueig, el magistrat apunta al fet que Cristina va destinar els diners que percebia d'Aizoon -de la qual n'era propietària al 50%- a despeses particulars del matrimoni, com la reforma de la casa familiar, coneixent l'origen delictiu dels diners.