El passat 30 d'agost, cap al final del seu discurs d'investidura, Mariano Rajoy va deixar anar aquesta frase: "Aquest projecte [el programa de govern] no estaria complert si no fes esment del repte més greu que té plantejat en aquests moments Espanya". No es referia a les xifres d'atur juvenil, ni al nivell de deute públic, ni tan sols a l'ombra del terrorisme jihadista que recorre Europa. Es referia a Catalunya, que suposa una "amenaça explícita contra la integritat territorial de l'Estat". Dos mesos després, Rajoy segueix pensant que el repte més gran és el cas català, però ha volgut estendre la mà a estudiar "fórmules de solidaritat" sempre i quan la Generalitat respecti la legalitat. En termes generals, ha esquivat fer ús del to amenaçador que sovint fa servir el PP.

Ha estat l'única novetat que ha aparegut en el discurs del futur president espanyol si se'l compara amb el del passat mes d'agost i amb altres intervencions. Rajoy ha tornat a observar en el procés català un escull per a l'acció de govern, i ha indicat que la seva "obligació", com la de tots els diputats, és treballar per defensar la "sobirania nacional" i la "unitat d'Espanya". "Compliré amb aquesta obligació buscant l'entesa amb tots els grups que defensen els principis que recull la Constitució", ha apuntat, en clara referència al PSOE i a Ciutadans, que són els partits que li permetran ser reelegit.

Sense oferta, però amb conferència

Un cop més, Rajoy ha obviat qualsevol proposta concreta per resoldre la qüestió catalana, i ni tan sols ha fet cap esment al referèndum que se celebrarà el mes de setembre del 2017 a Catalunya. L'únic gest en política autonòmica ha estat l'anunci de convocatòria de presidents: l'última va ser el 2 d'octubre del 2012, just després de la primera manifestació multitudinària de l'Onze de Setembre. Hi va acudir Artur Mas, que va mantenir una agra conversa amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría en plena trobada.
 
El futur president espanyol tampoc s'ha referit a la judicialització del procés ni a les querelles que la Moncloa està promovent a través del Tribunal Constitucional (TC) i els òrgans judicials per tal de frenar les iniciatives independentistes. S'ha mostrat inflexible, sí, però sense amenaces explícites al voltant de Carme Forcadell, Carles Puigdemont, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs.

L'esperit "acollidor" de Catalunya

Si bé a l'agost va voler destacar que l'Estat va evitar el "default" de Catalunya a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA), aquest cop Rajoy ha volgut elogiar determinades capacitats que segons ell té el país. L'ha definit com a "acollidor, dinàmic i divers", i ha destacat que com a president ha intentat "donar resposta a les necessitats dels catalans".

Ha estat en aquest moment quan ha introduït el concepte de "solidaritat interterritorial" per tal d'explorar una hipotètica oferta, sempre i quan es respecti la legalitat. "Cal mantenir els drets de tots els espanyols", ha destacat Rajoy. Ni una paraula del referèndum ni de querelles. Avui tocava mirar de portes endins i explorar pactes per tal que la legislatura no sigui efímera.