Cares d'entusiasme, abraçades amb familiars i amics, vestits i togues noves de trinca i la plana major de la judicatura, els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, representants de l'exèrcit i també la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, per donar la benvinguda a la nova fornada de jutges destinats a Catalunya. Entre els assistents a l'acte d'aquest migdia, a primera fila com correspon a la cúpula judicial, s'ha deixat veure Antonio del Moral, el magistrat rialler de la sala penal del Tribunal Suprem que va formar part del tribunal de l'1-O i que recentment ha participat de la revisió -controvertida- de la sentència del procés.

Del Moral, proper a l'Opus Dei i format a la Complutense de Madrid, fa més de deu anys que és magistrat del Suprem. Ja té una llarga trajectòria a les espatlles, en contrast amb els nous jutges que busquen fer-se un lloc en la carrera judicial espanyola, en aquest cas en jutjats de Catalunya. L'any 2019, mentre bona part dels joves jutges que avui comencen a fer camí als tribunals estudiaven les duríssimes oposicions per al càrrec, Del Moral ja impartia justícia al Suprem i concretament considerava que els fets de l'1-O eren un delicte de sedició que mereixien fins a 13 anys de presó.
 
En aquell llarg judici, Del Moral va cridar l'atenció pel somriure que exhibia durant les sessions, que contrastava amb el posat rígid d'una sala controlada amb mà de ferro pel magistrat Manuel Marchena. En l'acte d'aquest divendres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha apadrinat una de les jutges que aterra ara a Catalunya, i amb la seva presència ha beneït la nova fornada de jutges. Al seu costat, hi ha tingut un col·lega seu, fins fa poc magistrat del Suprem -en aquest cas, a la sala tercera-, César Tolosa, actual magistrat del Tribunal Constitucional (TC) i ubicat al sector conservador, també padrí d'una de les noves jutgesses.

Cap dels dos no haurà tingut problemes per seguir un acte solemne i repetitiu, i on ha predominat el castellà. La majoria dels nous jutges que dictaran justícia a Catalunya, arribats d'arreu de l'Estat, han jurat o promès el càrrec -"guardar i fer guardar fidelment la Constitució i l'ordenament jurídic", "lleialtat a la Corona", "impartir recta i imparcial justícia", etc.- en castellà. És sabut que el català no es porta als tribunals, que l'any passat només van emetre un 7% de sentències en aquesta llengua. El president del TSJC, Jesús María Barrientos, també ha fet el discurs en castellà, més enllà de la benvinguda i salutació protocolària.
 

"El poder judicial s'ha d'enfortir a Catalunya"

Barrientos ha donat la benvinguda als nous jutges i ho ha fet amb una advertència habitual en aquests últims anys dirigida a la classe política: falten jutges. "Aquest fenomen no és puntual, sinó que és resultat d'una tendència de progressiu i imparable deteriorament de la planta judicial a Catalunya", ha assegurat Barrientos. En aquest sentit, ha exigit "mesures efectives" per revertir aquesta situació si no es vol evitar a mitjà termini un "col·lapse de l'organització i el sistema de justícia" a Catalunya. El magistrat ha lamentat la "passivitat dels responsables polítics" davant d'aquest debilitament i els ha retret no destinar prou diners a incentivar que jutges optin per venir als jutjats catalans. "Catalunya necessita, més que cap altra comunitat, una afirmació i enfortiment del poder judicial", ha reblat.

La resta de la intervenció de Barrientos ha servit per reiterar demandes recurrents. Ha lamentat la manca d'infraestructura del sistema judicial a Catalunya i, tot i aplaudir els esforços del Departament de Justícia, ha indicat que calen més recursos. També ha reclamat als nous jutges que facin una defensa "ferma" de la Constitució i la llei en defensa de l'estat de dret i els ha recordat, en castellà, que hauran de tenir un "escrupolós reconeixement dels drets lingüístics" dels ciutadans que intervinguin en els procediments judicials, tot apuntant que totes les persones tenen dret a expressar-se en qualsevol de les llengües oficials.