Dilluns tornava de cobrir la roda de premsa posterior a la reunió de la direcció d'ERC. Anava en metro acompanyat del gran col·lega Marc Bataller, un gironí confinat a Barcelona de parlar sorrut, somriure amable i ploma ràpida. De cop, un càntics estranys i malsonants van silenciar uns vagons que aquella hora recullen ànimes afamades i amb el nivell de sucre baix.

Un grup de caps rapats bevien alcohol, cantaven i amb un comportament de simi ferit abraonaven la parròquia silenciada davant aquell espectacle estrafolari i, sobretot, inèdit. L'endemà els Mossos informaven que un grapat de capsigranys "neonazis" eren detinguts per agredir dos joves immigrants en la zona on van baixar del metro, Universitat, Línia 1. No és el primer cop que m'hi trobo i menys darrerament. I em temo que no serà el darrer.

També em temo que el conseller Ramon Espadaler es trobarà algun informe amagat o alguna altra sorpresa com la que es va trobar Felip Puig. Tampoc aquesta setmana s'hauran acabat les virtuals imputacions de caps visibles de la política catalana. La família Pujol que es posi tranquil·la i es compri un lloro, perquè l'escomesa només ha ensenyat la poteta. Tampoc no és casualitat que les associacions gais espanyoles, subvencionades per l'Estat, relacionin sobiranisme amb més infectats de VIH. I, els ajuntaments insubmisos, lliures o sense bandera o bandera petitona, que es calcin.

I no hem vist res. Ells, que en saben molt i tenen experiència, només apliquen el manual de subversió que ja aplicaven els anys 70 del segle passat, basat en una simple norma: "Cal demostrar la vulnerabilitat de les institucions". No els cal fer cap roda de premsa, ni cap declaració sobiranista ni fer el ridícul des de Xile, ho fan i s'ha acabat el bròquil. Els hi estarem posant molt fàcil?