A finals de l'any 2000, José María Aznar va bloquejar, durant dos dies, la cimera europea de Niça amb l'objectiu que Espanya mantingués, entre d'altres privilegis, la mateixa capacitat de veto que els països grans, així com un allargament en temps i quantitat dels fons de cohesió que rebia per part, bàsicament, d'Alemanya.

Malgrat aquestes concessions, al cap de poc temps, el mateix Aznar va signar una carta, conjuntament amb d'altres líders de l'Est d'Europa, on menyspreava França i Alemanya, països als quals considerava "la vella Europa". El president espanyol donava per acabat l'eix París-Berlín, en benefici d'un nou unilateralisme de Washington.

Anys més tard, ja passat el crash de Lehman Brothers, José Luis Rodríguez Zapatero va comprometre's a superar França en renda per càpita "en tres o quatre anys". El president espanyol fins i tot es va atrevir a ironitzar sobre la pròpia predicció: "això no ho vol ni escoltar el meu amic Sarkozy, pero és així".

Ahir, al Congrés dels Diputats, Zapatero confessava que "si em penedeixo d'alguna cosa és de no haver punxat abans la bombolla immobiliària, que va fer que es multipliqués per vuit l'endeutament de les famílies". Era el seu últim discurs de política general.