L'independentisme dona per inamovible el no als pressupostos generals de l'Estat, sempre i quan no hi hagi un gir copernicà -poc probable- de la situació dels presos polítics. Després de les dures penes sol·licitades per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, el cop de porta verbalitzat pel president Quim Torra ha estat assumit per tots els actors. La decisió, però, pot tenir un efecte bumerang sobre els pressupostos de la Generalitat.

Si aprovar-los ja es preveia difícil després d'haver perdut la majoria independentista al Parlament, l'horitzó de fer-los prosperar s'allunya perquè els comuns no hi veuen "incentius" ni en forma de més recursos -els que vindrien de l'Estat si s'aprovessin els comptes pactats per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias- ni en una reforma fiscal en profunditat. L'as a la màniga que es reserven els independentistes és un intercanvi de suports entre l'Ajuntament de Barcelona i el Parlament. 

El Govern té coll avall que els pressupostos de la Generalitat es presentaran a mitjans de desembre i que, per tant, arrencarà el 2019 amb una pròrroga pressupostària que es podria allargar fins al març. Amb la CUP ha quedat clar que no hi poden comptar. "No negociarem perquè no serveixen per donar una alternativa a les classes populars", ha insistit el diputat Vidal Aragonès tot assenyalant que els comptes pivotaran en "polítiques neoliberals".

Si ERC i el PDECat no donen suport als comptes del govern espanyol, el suport del PSC queda també descartat. Hi va haver una reunió entre el Govern i els socialistes, però només va servir per constatar la llunyania de les posicions, eixamplada pel context polític. Per tant, l'executiu català veu en els vuit diputats dels comuns la clau per poder aprovar els pressupostos.

Retrets creuats: "pressing" i "xantatge"

El clima per a l'entesa, però, és a hores d'ara glacial malgrat la bona predisposició a parlar-ne de les dues parts. Els comuns, que havien proposat un pacte a tres bandes per aprovar els comptes de les tres institucions, denuncien el "pressing" que estan rebent sense haver vist el detall dels comptes, mentre que el Govern lamenta el "xantatge" que considera que fa el partit liderat per Ada Colau.

El camí de la negociació, doncs, es preveu llarg i no precisament plàcid. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha estat especialment dura a l'hora de valorar unes paraules de Joan Mena, portaveu de Catalunya en Comú, en les quals vinculava els comptes a la situació dels presos polítics. El retret ha generat una petita polèmica a Twitter.

Els independentistes, en tot cas, confien que la situació millori quan l'alcaldessa busqui suports per aprovar els comptes del consistori, un escenari que preveuen que es pot donar al desembre. Colau no ha aconseguit acordar uns pressupostos en tot el seu mandat i voldria arribar a les municipals amb aquesta assignatura pendent superada, almenys, per una vegada. Fonts dels republicans i del PDECat asseguren estar oberts a parlar-ne si, a canvi, els comuns donen suport als de la Generalitat. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=zKMdo3HtCuA[/youtube]
De contactes formals només n'hi ha hagut un, segons la versió tant dels republicans com dels comuns. Fonts de la conselleria d'Economia expliquen que el vicepresident Pere Aragonès només ha mantingut una conversa formal amb tots els grups parlamentaris, que són les reunions que es van produir la segona quinzena de setembre.

"Estrictament no ha començat la negociació política", afirmen les fonts consultades, que asseguren que el darrer moviment que s'ha fet ha estat el de parlar amb totes les conselleries per conèixer les prioritats departamentals.

Contactes informals

Des de Catalunya en Comú Podem asseguren que, més enllà de la reunió del setembre, només en contactes informals amb membres del Govern s'han emplaçat a parlar-ne en una segona reunió amb l'equip d'Economia que encara no s'ha produït. Altres fonts -tant al Parlament com a Palau- assenyalen que els contactes s'han "intensificat" en les últimes setmanes i que qui els comanda és el vicepresident Pere Aragonès.

També hi ha reunions amb la CUP, malgrat el rebuig frontal dels anticapitalistes. Els departaments perfilen ja els últims retocs a les despeses per poder presentar els comptes. Primer han de passar pel consell tècnic i, després, ser aprovats al Govern.

[blockquote]"És legítim que facin el que considerin, però cal explicar a la gent que votant en contra dels pressupostos de l'Estat perdem diners", asseguren els comuns[/blockquote]
Amb tot, els comuns veuen difícil l'aprovació dels comptes de la Generalitat si no s'aproven els de l'Estat. "Tenim molt menys marge si es dona aquest escenari", admeten. I és que, argumenten, votar en contra dels pressupostos del govern espanyol implica "votar en contra de tenir més capacitat de despesa".

No arribarien, insisteixen, recursos per dependència o els 350 milions d'euros per a Mossos i infraestructures, així com els 40 milions que permetrien a l'Ajuntament de Barcelona congelar les tarifes de transport públic. "És legítim que facin el que considerin, però cal explicar a la gent que votant en contra dels pressupostos de l'Estat perdem diners", subratllen. 

Comuns: o pressupostos o reforma fiscal

"Quan Colau va presentar l'acord a tres bandes era perquè des del punt de vista econòmic hi sortia tothom guanyant. Sense els de l'Estat, s'obliga a fer uns pressupostos pitjors tant a la Generalitat com a l'Ajuntament", argumenten fonts dels comuns. Si aquests recursos per la via estatal no arriben, l'única manera d'augmentar la capacitat de despesa, expliquen des de Catalunya en Comú, és fer una reforma fiscal agosarada, un escenari no contemplat per la conselleria per falta d'acord entre els socis de Govern.

No està previst que es modifiqui l'IRPF ni els impostos de successions i de patrimoni i només es contemplen gestos en l'àmbit de les taxes universitàries, formació professional i educació infantil. Obrir el meló impositiu va generar un gran pols el 2016 entre l'antiga CDC i ERC que va culminar sense tocar l'IRPF.

La necessitat de Colau (i Sánchez)

"Ens fa la impressió que seran un pedaç per sortir del pas després d'anys de retallades", ha assegurat la presidenta del comuns al Parlament, Jéssica Albiach, que ha insistit que els seus vuit diputats només estaran disposats a votar uns comptes que reverteixin les retallades. "No ens poden demanar que votem uns pressupostos que estan molt per sota del llindar de l'acord que hem tancat amb Sánchez. Ens diuen que no tenen marge per a res i no tenim cap incentiu. El que no farem és votar en contra del nostre programa electoral", sostenen fonts dels comuns. 

[blockquote]Sánchez ja té coll avall que haurà de prorrogar els pressupostos, i així ho ha traslladat des de Brussel·les la ministra d'Economia[/blockquote]
Sobre la possibilitat que l'equació acabi reduïda a un intercanvi de suports entre l'Ajuntament de Barcelona i el Parlament els comuns hi confien poc. "La nostra oferta de pressupostos és a tres nivells", insisteixen. Amb tot, fonts dels republicans confien que, arribat el moment i un cop quedi clar que els pressupostos generals de l'Estat no s'aprovaran, Colau necessitarà teixir aliances i que serà en aquest escenari quan s'obriran les possibilitats de negociació. Unes possibilitats que, al Congrés, són nul·les.

Ho són pels escrits de la Fiscalia, però també per la manca d'iniciativa de Sánchez a l'hora de proposar una oferta per a Catalunya. Malgrat la debilitat parlamentària, el líder del PSOE està disposat a governar amb una pròrroga pressupostària que significaria allargar els comptes del PP que tant va criticar en el seu moment. La pròrroga ja la va abonar dilluns des de Brussel·les la ministra d'Economia, Nadia Calviño. Sense l'independentisme, el president espanyol té menys marge que al juny.