El Parlament ha aprovat aquest dijous la llei de formació i qualificació professional de Catalunya, la primera normativa específica de la FP. Tots els grups han donat suport a la llei excepte ICV-EUiA, que l'ha rebutjada, i la CUP, que s'hi ha abstingut. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, l'ha considerada "indispensable per sortir de la crisi, una llei post crisi", ja que si abans es podia accedir a un lloc de treball sense formació, a partir d'ara "sense formació no hi haurà ocupació". La llei integra el que fins ara havia funcionat de manera fragmentada, i per primera vegada, tant la FP inicial com l'ocupacional "formarà part d'un tot i es mourà en una mateixa direcció", ha dit.

Rigau ha definit aquesta llei com una "eina valuosa per a la reactivació econòmica que s'albira", que servirà per posar al servei de persones i empreses totes les eines que requereix un "sistema únic de FP" que fins ara funcionava de forma fragmentada, amb dues xarxes de centres, implicant l'administració educativa i la laboral.

Juntament amb la Llei d'Educació, la consellera ha desitjat que aquesta normativa, que es desplegarà en tres anys, serveixi com a "palanca clau" per superar condicionants socials, culturals i d'origen al servei de la promoció de les persones, l'anomenat "ascensor social", i per superar també "desigualtats i descobrir talents".

La norma, que busca formar els joves i requalificar els adults per impulsar la reactivació econòmica, ha prosperat amb el suport de CiU, ERC, PSC, PP, C's i l'abstenció de la CUP, que coincideixen en la importància d'una llei encarada també a donar resposta a la crisi i a millorar les xifres de l'atur.

ICV-EUiA creu que és una "oportunitat perduda"

El diputat d'ICV-EUiA Joan Mena ha remarcat que la llei suposa un pas endavant en molts aspectes, però ha lamentat que s'hagi "engegat un motor que era necessari però s'hagi fet a mig gas". Al seu parer, la normativa és una "oportunitat perduda", i ha criticat que el Govern reclami més sobirania i quan la té la faci servir "per fer les coses més o menys semblants a com les fa el PP a Madrid". 

Mena ha celebrat que hi hagi una autoritat única sobre la FP i que sigui pública però no s'hagi aconseguit una llei de formació al llarg de la vida, i que el sistema de governança sigui inestable, amb el 60% per a la Generalitat, el 20% per als sindicats i el 20% per a les patronals. ICV-EUiA volia reduir el percentatge del Govern fins al 50 perquè s'hagués de posar d'acord amb sindicats o patronals i afavorir així una governança tripartita. També ha censurat que la llei no tingui "cap intenció d'acabar amb el model de precarització dels treballadors" i no incorpori un contracte laboral a la formació dual.

En nom de la CUP, Quim Arrufat ha indicat que la FP ella mateixa no genera ocupació, però és "indispensable per poder fer apostes en els models productius del país". En aquest sentit, ha avisat que de poc serveix apostar per la innovació i la recerca i després "promoure models de bombolla especulativa" o com el de Barcelona World. "No voldríem que la FP serveixi per formar venedors de crèdits o crupiers", ha ironitzat.

El contingut de la llei

La nova llei formava part del programa electoral de CiU i també dels acords de governabilitat amb ERC. L'Estatut ja incloïa el dret del ciutadà a inscriure's a l'FP i en la redacció de la LEC ja es va reservar un espai al seu articulat per aquesta matèria. Segons la consellera Rigau, amb l'aprovació d'aquest text el país es dota d'un conjunt normatiu per a un model formatiu propi: que abasta des de les primeres edats a les persones adultes que volen formar-se més endavant. 

L'objectiu de la llei és fomentar l'ocupació i la formació al llarg de tota la vida per augmentar la competitivitat empresarial. Encarar els reptes de futur, per al Departament d'Ensenyament, passa per "un canvi de model productiu" que evoluciona cap a una economia "basada en el coneixement", en la "internacionalització dels mercats" i en treballadors que poden acreditar la seva "qualificació professional". 

Acreditar els coneixements 

La llei permetrà a tots els ciutadans acreditar les seves competències adquirides durant la seva etapa laboral. Es farà en instituts especialitzats en la matèria i el catàleg de professions acreditables comptarà amb més de 400 professions. 

Aquesta acreditació es podrà fer per la totalitat del títol o per una part d'aquest, és a dir, a través d' "unitats de competència". Això suposarà al mateix temps un "estímul per a la formació", manté Rigau, ja que alguns dels ciutadans podran obtenir-lo cursant només la part que no puguin acreditar. El tràmit tindrà "un preu de servei públic" i és un "punt clau per tenir una població laboral de qualitat i estimulada". 

Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya

La llei contempla la creació de l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Cataluny, un organisme autònom que coordina les competències que comparteixen els departament d'Ensenyament i el d'Empresa i Ocupació, en matèria educativa i de formació ocupacional. 

Compta amb un braç consultiu -Consell de Formació i Qualificació Professional- i la seva comissió rectora està presidida pel president de la Generalitat i té representació del Govern, de les organitzacions empresarials i sindicals i també de l'administració local i de les cambres de comerç. 

Major aprofitament de l'I+D en centres d'FP

Des de la conselleria s'ha subratllat que durant els darrers anys ja s'han donat molts casos de transferència científica. Però a través de la creació d'una xarxa de centres que integren tant la formació professional com la continuada, que estaran repartits pel territori i especialitzats en determinades disciplines, s'aspira a potenciar més aquest transvasament. 

En definitiva, la llei pretén doblar en deu anys les xifres de la FP en tots els camps: oferta, matriculació, acreditacions, transferències i inserció dins el mercat laboral dels estudiants.