La comissió d'estudi de les mesures de lluita contra la corrupció ha aprovat aquest dimarts 25 conclusions transaccionades entre els grups. Una de les més destacades: que es canviï la legislació per "limitar o eliminar els aforaments". Tots els grups hi han votat a favor, excepte C's, que hi ha votat en contra perquè no vol el supòsit de limitació, i el PP, que s'ha abstingut.

JxSí, el PSC, CSQEP i la CUP sí han votat a favor de canviar l'actual legislació per "limitar o eliminar els aforaments, que suposen privilegis jurídics i judicials dels aforats, per als quals pot arribar a haver-hi un cert espai d'impunitat, i hi ha normalment grans traves per a les actuacions dels jutges". C's s'hi ha oposat perquè són partidaris només d'eliminar-los, i no de limitar-los. "Qui continuaria tenint aforaments?", ha preguntat el seu portaveu Antonio Espinosa a la resta de grups. 

Estendre la normativa dels partits al finançament de les fundacions

Una altra de les conclusions que ha tirat endavant és la que proposa "estendre la normativa de partits polítics al finançament de les fundacions que hi estan vinculades". D'aquesta manera, afirma el text validat amb el suport de JxSí, PSC, CSQEP i CUP, i l'abstenció de PP i C's, "estarien obligades a aportar la mateixa documentació i a sotmetre's al mateix règim de fiscalització per part de la Sindicatura de Comptes". I "igualment estarien obligades a publicar els comptes de manera detallada i a sotmetre's a la fiscalització d'un òrgan independent".

La polèmica sobre els delictes econòmics

Un dels punts amb més polèmica a la comissió ha estat una de les propostes de conclusió que han transaccionat CSQEP i la CUP. Els dos grups insten a impulsar la modificació legal per tal que els delictes econòmics vinculats amb la corrupció, recollits al Codi Penal, no tinguin termini de prescripció. La resta de grups hi han votat en contra i, per tant, no ha prosperat, tot i que es tornarà a votar com a conclusió viva susceptible de ser esmenada.

En aquest sentit, el diputat de C's Antonio Espinosa veu una "exageració" instar que aquests delictes no prescriguin mai. De fet, s'ha mostrat partidari d'allargar terminis, un posicionament que ha compartit amb Gerard Gómez del Moral, de JxSí. El diputat de la coalició independentista considera "una mica forçat equilibrar" aquests delictes a crims contra la humanitat i genocidis, que sí que són imprescriptibles. "Estem d'acord en què s'augmentin els terminis i molt", ha insistit. Ho veu semblant Esperanza García, diputada del PP. "'Sí a establir terminis més llargs i millorar textos legals, però no a fer imprescriptibles els delictes en cap sentit", ha afegit.

El diputat del PSC Jordi Terrades ha assegurat que vinculen la no prescripció a diners "fora del país". Una tesi que no comparteix Joan Giner, de CSQEP. "No es tracta de si els capitals són dins o fora, sinó de quan es descobreixen. I això ha servit històricament en molts casos com a manera de deslliurar-se de les responsabilitats que se'n derivaven", ha afegit. També la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha reclamat deixar "absolutament obert" el marge perquè els delictes econòmics vinculats a la corrupció puguin ser perseguits mentre no hi hagin eines per combatre-ho. 

Una votació en dues jornades

Aquestes conclusions són part de les 25 transaccionades que finalment només s'han sotmès a votació aquest dimarts. Per segon cop, doncs, la comissió ha posposat la votació final i definitiva de les seves conclusions. La sessió es reprendrà aquest dimecres a la una del migdia per votar la resta de propostes que aportin els grups. El president de la comissió d'estudi, Benet Salellas, ha reclamat als diputats que ordenin la votació amb el sentit del vot per facilitar el debat d'aquest dimecres, quan s'hauria de donar per enllestida la tasca d'aquesta comissió. Al final de la sessió, els grups debatran si demanen elevar les conclusions finalment al ple, una decisió que en última instància quedarà en mans de la mesa.