El Parlament encén les sis espelmes del record per l'Holocaust
La cambra catalana celebra un acte per les víctimes del nazisme i crida a "recordar per evitar que la història es repeteixi"
ARA A PORTADA
-
Pacte Govern-ERC per reforçar la Hisenda catalana en ple pols pel paper de Montero Bernat Surroca Albet
-
El Govern evita culpar Montero dels retards en el finançament: «No és just assenyalar una sola persona» Bernat Surroca Albet
-
Llum verda de l'Estat i la Generalitat a la nova empresa de Rodalies: com serà? Bernat Surroca Albet
-
La Moncloa referma el compromís de presentar pressupostos però no garanteix portar-los al Congrés Pep Martí i Vallverdú
-
La hissada d'una senyera gegant davant del Parlament donarà el tret de sortida als actes de la Diada 2025 Sara Escalera

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Publicat el 25 de gener de 2024 a les 20:56
Les tropes soviètiques van creuar l'entrada del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, a Polònia, el 27 de gener del 1945. Els guardians havien fugit poc abans. Les forces del III Reich es batien en retirada en tots els fronts. Faltaven només 3 mesos perquè el mateix exèrcit rus conquerís un Berlín en flames. Des d'aleshores, el 27 de gener se celebra el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Avui ho ha fet el Parlament de Catalunya, en un acte amb representants dels col·lectius perseguits pel nazisme i els estudiants d'educació secundària dels sis instituts que aquest últim any han participat en el projecte educatiu del Parlament per fomentar la pau.
L'ascens de l'extrema dreta en molts països, inclosa l'Alemanya que va veure créixer el moviment nazi, ha convertit aquests actes en alguna cosa més que una cerimònia necessària de record. La presidenta, Anna Erra, ha destacat que "recordar és la condició prèvia i indispensable per evitar que la història es repeteixi" i que "l'educació és el millor antídot contra la ignorància i l'adoctrinament en la intolerància". En aquest sentit, ha demanat "extreure lliçons" de la història, i ha alertat que "no podem abaixar la guàrdia i banalitzar les amenaces als nostres drets i llibertats fonamentals o els intents de torpedinar principis rectors de la nostra societat com són la igualtat i la dignitat humana", punt en què ha expressat la necessitat de "confrontar qualsevol intent que busqui destruir la cohesió social i els ponts d'entesa i de diàleg entre persones i col·lectius".
[noticia]267858[/noticia]
Representants dels sis col·lectius de víctimes del nazisme han encès les sis espelmes del record: Elisabeth Levy-Buch, en representació del poble jueu; Lluís Fontané, en representació del col·lectiu de perseguits per raons polítiques; Jose Santos Silva, del poble gitano; Esther Jolonch, de les persones amb discapacitat; Katy Pallàs, del col·lectiu LGBTI, i Oriol Falguera, de la Fundació Reeixida, en representació dels fills i filles dels passadors de les Rutes de la Llibertat, que des del juliol del 1939 fins al final de la Segona Guerra Mundial van salvar als qui s'escapaven del nazisme.
Després d'un minut de silenci, han intervingut els estudiants dels sis centres que aquest últim any han participat en el projecte educatiu que el Parlament organitza en col·laboració amb el Memorial Democràtic i el Departament d'Educació per fomentar la cultura de la pau i prevenir l'antisemitisme, el racisme i l'odi cap a les persones diferents. Els estudiants, dels instituts Badalona VII, El Sui, de Cardedeu, El Cairat, d'Esparreguera, Dertosa, de Tortosa, i Castelló d'Empúries i del Col·legi del Carme de Lleida, han destacat que els joves, "coneixent la història i sent conscients dels errors que s'han comès en el passat", tenen la "responsabilitat de no deixar que es repeteixin". I s'han proposat "no permetre que la foscor torni".
Durant l'acte, l'actriu Neus Pàmies ha fet una lectura dramatitzada d'una selecció de textos de Mercè Núñez, i estudiants del Conservatori del Liceu han interpretat Lamento di dido, de Henry Purcell, i Robin, de John Dowlans.
A l'acte hi han assistit les vicepresidentes primera i segona, Alba Vergés i Assumpta Escarp; els secretaris primer i tercer, Ferran Pedret i Carles Riera; la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart; l'expresident de la Generalitat José Montilla; portaveus i diputats de diversos grups parlamentaris, i representants dels ajuntaments de Barcelona i Tortosa, dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Urbana de Barcelona, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, dels cossos consulars a Barcelona i de diverses entitats socials.
L'ascens de l'extrema dreta en molts països, inclosa l'Alemanya que va veure créixer el moviment nazi, ha convertit aquests actes en alguna cosa més que una cerimònia necessària de record. La presidenta, Anna Erra, ha destacat que "recordar és la condició prèvia i indispensable per evitar que la història es repeteixi" i que "l'educació és el millor antídot contra la ignorància i l'adoctrinament en la intolerància". En aquest sentit, ha demanat "extreure lliçons" de la història, i ha alertat que "no podem abaixar la guàrdia i banalitzar les amenaces als nostres drets i llibertats fonamentals o els intents de torpedinar principis rectors de la nostra societat com són la igualtat i la dignitat humana", punt en què ha expressat la necessitat de "confrontar qualsevol intent que busqui destruir la cohesió social i els ponts d'entesa i de diàleg entre persones i col·lectius".
[noticia]267858[/noticia]
Representants dels sis col·lectius de víctimes del nazisme han encès les sis espelmes del record: Elisabeth Levy-Buch, en representació del poble jueu; Lluís Fontané, en representació del col·lectiu de perseguits per raons polítiques; Jose Santos Silva, del poble gitano; Esther Jolonch, de les persones amb discapacitat; Katy Pallàs, del col·lectiu LGBTI, i Oriol Falguera, de la Fundació Reeixida, en representació dels fills i filles dels passadors de les Rutes de la Llibertat, que des del juliol del 1939 fins al final de la Segona Guerra Mundial van salvar als qui s'escapaven del nazisme.
Després d'un minut de silenci, han intervingut els estudiants dels sis centres que aquest últim any han participat en el projecte educatiu que el Parlament organitza en col·laboració amb el Memorial Democràtic i el Departament d'Educació per fomentar la cultura de la pau i prevenir l'antisemitisme, el racisme i l'odi cap a les persones diferents. Els estudiants, dels instituts Badalona VII, El Sui, de Cardedeu, El Cairat, d'Esparreguera, Dertosa, de Tortosa, i Castelló d'Empúries i del Col·legi del Carme de Lleida, han destacat que els joves, "coneixent la història i sent conscients dels errors que s'han comès en el passat", tenen la "responsabilitat de no deixar que es repeteixin". I s'han proposat "no permetre que la foscor torni".
Durant l'acte, l'actriu Neus Pàmies ha fet una lectura dramatitzada d'una selecció de textos de Mercè Núñez, i estudiants del Conservatori del Liceu han interpretat Lamento di dido, de Henry Purcell, i Robin, de John Dowlans.
A l'acte hi han assistit les vicepresidentes primera i segona, Alba Vergés i Assumpta Escarp; els secretaris primer i tercer, Ferran Pedret i Carles Riera; la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart; l'expresident de la Generalitat José Montilla; portaveus i diputats de diversos grups parlamentaris, i representants dels ajuntaments de Barcelona i Tortosa, dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Urbana de Barcelona, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, dels cossos consulars a Barcelona i de diverses entitats socials.
Et pot interessar
-
Política Illa defensa que Montero és «una peça clau» per complir amb el finançament
-
Política El Parlament investigarà la protesta d'un membre de CGT contra la consellera Niubó durant una comissió
-
Política El Govern subvenciona l'Associació d'Amics de La Bressola amb 800.000 euros
-
Política La Mesa del Parlament recomana als grups agilitzar els procediments legislatius
-
Política El Suprem deixa el fiscal general de l'Estat a un pas del banc dels acusats
-
Política Els Comuns avisen que només donaran suport als pressupostos si el Govern compleix amb «les prioritats»