Segons aquests activistes, «aquest fet demostra que les dues iniciatives són políticament diferents. La rebutjada dona la paraula al poble de Catalunya per conèixer si està d’acord en que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?», mentre que la IP admesa, condiciona aquesta voluntat a les iniciatives legals que pugui dur a terme el Parlament de Catalunya, que segons els propis promotors (Uriel Bertran i López Tena), passen per demanar la reforma de la Constitució Espanyola, una esmena tècnica, segons els promotors d’aquesta iniciativa, que «desvirtua el dret a l’autodeterminació, on el poble no té l’última paraula i que, a més, pretén iniciar un procés d’independència sota l’empara de la Constitució Espanyola».
Si pel mateix camí ha fracassat la reforma de l’Estatut d’Autonomia, com podem pretendre els catalans iniciar un procés d’independència negociat amb l’Estat Espanyol? —es pregunten els promotors de la IP independentista.
Si pel mateix camí ha fracassat la reforma de l’Estatut d’Autonomia, com podem pretendre els catalans iniciar un procés d’independència negociat amb l’Estat Espanyol? —es pregunten els promotors de la IP independentista.
El Parlament de Catalunya torna a comportar-se avui —afirmen—, «com una delegació de l’Administració espanyola, incapaç de fer un acte de sobirania, com correspondria al Parlament d’una nació, emparant-se en la legalitat espanyola per no admetre un referèndum d’independència».
La Iniciativa Popular presentada per la comissió promotora va incloure un informe jurídic del Dr. Antoni Abad (vegeu els documents més avall) pel qual el dret a l’autodeterminació supera l’àmbit legal constitucional, informe que coincideix també amb el dictamen del Tribunal Suprem Canadenc —com milers de persones van poder veure en el fabulós documental Adéu, Espanya?—, el qual va admetre que el dret a l’autodeterminació del Quebec no es podia condicionar a una reforma de la Constitució canadenca en entendre que aquesta reforma resultava de fet, impossible políticament.
«ERC i CiU continuen pretenent un encaix de Catalunya amb Espanya a través de la legalitat», segons Borràs, Gràcia i Vinyals. «Aquesta pretensió representa obrir un nou camí per esmorteir indefinidament un procés d'autodeterminació que molts catalans ja veuen no només com a imparable sinó també com a urgent».
«La llibertat de Catalunya haurà de passar per la superació de la legalitat espanyola. La proposta del Parlament en el sentit de cercar la comprensió de les institucions espanyoles per caminar vers la independència reformant la Constitució d'Espanya ha de ser qualificada com un nou engany d'ERC i CiU a una població exhausta de manipulacions, batalles perdudes i enemics externs que riuen complaguts davant la inconsistència dels nostres representants parlamentaris», conclouen els promotors de la IP independentista.
DOCUMENTS
Dictamen Jurídic
Memòria de la IP independentista
