Jordi Xuclà i Carles Campuzano, en roda de premsa al PDECat. Foto: ACN
El PDECat ha presentat una bateria de preguntes a la mesa del Congrés adreçades especialment al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, sobre les càrregues policials de l'1 d'octubre. El partit del qual forma part el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, planteja a l'executiu de Mariano Rajoy com pensa implementar la petició del comissari de drets humans del Consell d'Europa, que ha demanat a l'estat espanyol una investigació independent sobre les actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O.
A la seva bateria de preguntes, el PDECat recorda que Amnistia Internacional va comprovar in situ i de forma directa les càrregues policials, que l'organització Humans Right Watch n'ha elaborat un exhaustiu informe i que experts de les Nacions Unides les han condemnat. És per això que plantegen al govern de Rajoy què pensa fer al respecte.
Les amenaces d'un sindicat policial
El PDECat també pregunta a Interior sobre les amenaces del Sindicat Unión Federal de Policia. Aquest ens va compartir el passat dilluns 9 d'octubre a Twitter una inquietant fotografia en la qual agents del cos posen armats i de manera amenaçant amb la frase: "Contra els colpistes... Parlem?". Amb el seu missatge van apel·lar també directament a Carles Puigdemont.
Així doncs, el PDECat pregunta al govern espanyol si considera que amenaçar un càrrec públic electe forma part de les funcions d'un sindicat i quines mesures pensa adoptar l'executiu al respecte. També li demanen si comparteix que els independentistes siguin titllats de "colpistes" i si considera que la imatge d'un col·lectiu d'agents policials "fortament armats" són una bona imatge per demanar diàleg al Govern de la Generalitat.
Aquest sindicat policial va demanar, a més, al Tribunal Constitucional que suspengués el president i el vicepresident de la Generalitat, així com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. És per això que el PDECat planteja al govern, dins de la seva bateria de preguntes, si considera que això forma part de les funcions d'un col·lectiu de defensa dels drets laborals.
