07
de setembre
de
2020, 20:30
Actualitzat:
23:04h
Els vuit diputats -quatre al Parlament, quatre al Congrés- que es mantenen fidels al PDECat s'han reunit aquest dilluns amb el president de la formació, David Bonvehí, per avaluar els propers passos després del trencament amb Junts per Catalunya (JxCat). Damunt la taula, la possibilitat d'actuar amb veu pròpia a les dues cambres -al Senat ja han perdut tota representació amb el transvasament en bloc dels escons cap a les files de Junts- i de votar diferent a partir d'ara. De fet, la formació ja ha encetat la via per mantenir posicionaments diferents al Parlament i al Congrés, i ha fet una crida a buscar un "encaix" nou amb la resta de diputat de l'espai de Junts.
"El PDEcat constata que després de la remodelació del Govern, on el partit ha estat expulsat, hi ha dos partits diferents que comparteixen grup parlamentari al Parlament i al Congrés", ha destacat la formació en un comunicat després de la trobada entre Marc Solsona, Lluís Font, Narcís Clarà, Montserrat Macià, Sergi Miquel, Genís Boadella, Concepció Cañadell i Ferran Bel amb Bonvehí. Els quatre primers són els representants del PDECat al Parlament, i els quatre restants ho són al Congrés. Tots vuit, segons el comunicat, s'han compromès a això: "Defensar la seva línia i tradició ideològiques pròpies, tant al Parlament com al Congrés". Per tant, porta oberta a la separació de vot.
El missatge que es desprèn de la reunió d'aquesta tarda és que el posicionament del PDECat tendirà a prioritzar la sortida a la crisi econòmica i a "centrar el país". En una entrevista a NacióDigital, el portaveu de la formació, Marc Solsona, descartava apostar per conceptes com la "confrontació" o el "no a tot", i demanava compatibilitzar la denúncia de la repressió -qüestió que tornarà al centre amb la inhabilitació del president Quim Torra- amb la governança i la gestió de la crisi sanitària. De moment, això sí, no hi ha una ruptura explícita dins de l'espai postconvergent. Els ànims estan calents encara pel cessament de la consellera Àngels Chacón, i la primera votació diferenciada podria ser ja al ple del Parlament d'aquest mateix dimecres.
El trencament entre el PDECat i JxCat obre nous horitzons especialment al Congrés dels Diputats, tenint en compte que els quatre diputats d'obediència postconvergent -Bel, Miquel, Boadella i Cañadell- poden agafar rellevància en un context de geometria variable. El PSOE i Unides Podem només disposa de 155 escons, de manera que a cada votació ha d'aconseguir el suport de la resta de formacions. El PNB, que té signat un acord estable de legislatura amb els socialistes, té sis escons que acostumen a jugar a favor del govern espanyol, mentre que ERC, que va votar la investidura de Pedro Sánchez, s'ha anat veient distanciada a mesura que el PSOE s'ha acostat a Ciutadans.
Els d'Inés Arrimadas tenen deu escons i han estat claus en decisions com les últimes pròrrogues de l'estat d'alarma, i s'han mostrat predisposats a formar part de la majoria que aprovi els pressupostos. Podem és partidària d'allunyar-se de la formació taronja -objectiu compartit amb ERC- i de continuar governant al costat dels partits que van fer costat a la investidura, però el PSOE considera secundària aquesta opció. Els diputats del PDECat, per ara, estan enquadrats dins del grup de JxCat, que al seu torn -en no poder obtenir grup propi- està integrat dins del grup parlamentari plural.
Estratègia a Madrid
Bel, Miquel, Boadella i Cañadell han defensat posicions més pragmàtiques que els altres integrants del grup, que són Laura Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Mariona Illamola. Els tres primers, amb més projecció mediàtica, han exihibit suport inequívoc a Puigdemont i s'han associat a Junts des del primer moment. Borràs, de fet, va ser una de les més votades en la tria de la direcció. En les votacions que han marcat la legislatura -la investidura i totes les pròrrogues de l'estat d'alarma-, JxCat s'hi ha posicionat en contra, tot i que no tanca la porta als pressupostos.
De moment, Sánchez ja ha apuntat que està obert a negociar amb el PDECat els comptes, i els comuns ha avalat aquesta opció. El president del govern espanyol ha insistit que està disposat a reformar el delicte de sedició -una de les propostes que, precisament, han impulsat els comuns de cara a aquesta legislatura-, tot i que ha evitat posar-hi data. Una reforma d'aquest tipus podria facilitar, si s'aplica de forma retroactiva, un futur fora de la presó per als líders independentistes.
"El PDEcat constata que després de la remodelació del Govern, on el partit ha estat expulsat, hi ha dos partits diferents que comparteixen grup parlamentari al Parlament i al Congrés", ha destacat la formació en un comunicat després de la trobada entre Marc Solsona, Lluís Font, Narcís Clarà, Montserrat Macià, Sergi Miquel, Genís Boadella, Concepció Cañadell i Ferran Bel amb Bonvehí. Els quatre primers són els representants del PDECat al Parlament, i els quatre restants ho són al Congrés. Tots vuit, segons el comunicat, s'han compromès a això: "Defensar la seva línia i tradició ideològiques pròpies, tant al Parlament com al Congrés". Per tant, porta oberta a la separació de vot.
El missatge que es desprèn de la reunió d'aquesta tarda és que el posicionament del PDECat tendirà a prioritzar la sortida a la crisi econòmica i a "centrar el país". En una entrevista a NacióDigital, el portaveu de la formació, Marc Solsona, descartava apostar per conceptes com la "confrontació" o el "no a tot", i demanava compatibilitzar la denúncia de la repressió -qüestió que tornarà al centre amb la inhabilitació del president Quim Torra- amb la governança i la gestió de la crisi sanitària. De moment, això sí, no hi ha una ruptura explícita dins de l'espai postconvergent. Els ànims estan calents encara pel cessament de la consellera Àngels Chacón, i la primera votació diferenciada podria ser ja al ple del Parlament d'aquest mateix dimecres.
El trencament entre el PDECat i JxCat obre nous horitzons especialment al Congrés dels Diputats, tenint en compte que els quatre diputats d'obediència postconvergent -Bel, Miquel, Boadella i Cañadell- poden agafar rellevància en un context de geometria variable. El PSOE i Unides Podem només disposa de 155 escons, de manera que a cada votació ha d'aconseguir el suport de la resta de formacions. El PNB, que té signat un acord estable de legislatura amb els socialistes, té sis escons que acostumen a jugar a favor del govern espanyol, mentre que ERC, que va votar la investidura de Pedro Sánchez, s'ha anat veient distanciada a mesura que el PSOE s'ha acostat a Ciutadans.
Els d'Inés Arrimadas tenen deu escons i han estat claus en decisions com les últimes pròrrogues de l'estat d'alarma, i s'han mostrat predisposats a formar part de la majoria que aprovi els pressupostos. Podem és partidària d'allunyar-se de la formació taronja -objectiu compartit amb ERC- i de continuar governant al costat dels partits que van fer costat a la investidura, però el PSOE considera secundària aquesta opció. Els diputats del PDECat, per ara, estan enquadrats dins del grup de JxCat, que al seu torn -en no poder obtenir grup propi- està integrat dins del grup parlamentari plural.
Estratègia a Madrid
Bel, Miquel, Boadella i Cañadell han defensat posicions més pragmàtiques que els altres integrants del grup, que són Laura Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Mariona Illamola. Els tres primers, amb més projecció mediàtica, han exihibit suport inequívoc a Puigdemont i s'han associat a Junts des del primer moment. Borràs, de fet, va ser una de les més votades en la tria de la direcció. En les votacions que han marcat la legislatura -la investidura i totes les pròrrogues de l'estat d'alarma-, JxCat s'hi ha posicionat en contra, tot i que no tanca la porta als pressupostos.
De moment, Sánchez ja ha apuntat que està obert a negociar amb el PDECat els comptes, i els comuns ha avalat aquesta opció. El president del govern espanyol ha insistit que està disposat a reformar el delicte de sedició -una de les propostes que, precisament, han impulsat els comuns de cara a aquesta legislatura-, tot i que ha evitat posar-hi data. Una reforma d'aquest tipus podria facilitar, si s'aplica de forma retroactiva, un futur fora de la presó per als líders independentistes.