11
d'agost
de
2020, 21:50
Actualitzat:
21:50h
La constitució de Junts per Catalunya (JxCat) com a partit i la posada en marxa de la seva direcció, liderada per Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, no ha servit per atenuar les tensions amb el PDECat. La formació de David Bonvehí insisteix que vol arribar a un acord -ja sigui orgànic o electoral com a coalició- amb les noves sigles, a les quals hi han aterrat bona part dels seus lideratges més carismàtics, però també observa amb malestar les declaracions d'Elsa Artadi o Lluís Puig desmarcant-se de les sigles hereves de CDC. Un context que fa que vagi prenent cos la idea que aniran en solitari a les eleccions catalanes, que encara no tenen data però que apunten al mes de novembre.
Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, a la direcció del PDECat es té aquesta percepció: "Cada dia tenim més clar que pot ser que anem sols a les urnes". "Vistes les negatives, la gent del partit es planteja tots els escenaris, entre els quals concórrer en solitari a les eleccions", assenyala un dels consultats. Això no vol dir, però, que no estiguin programades converses de direcció a direcció -és a dir, entre David Bonvehí, Puigdemont i Sànchez- en els pròxims dies, però sense voluntat d'eternitzar-les. L'encaix, si arriba, no es pot demorar més enllà dels pròxims quinze dies, i en cap cas més enllà del mes d'agost, segons recalquen a la sala de màquines del PDECat.
Això és així perquè, si es consuma la manca d'entesa, la formació de Bonvehí ha de posar en marxa els procediments interns per escollir candidats -Marc Castells, alcalde d'Igualada, i Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, són els noms que han sonat més al llarg dels últims mesos per ser caps de cartell- i definir un programa electoral que aniria més enllà del procés català. Dins la direcció del PDECat existeixen veus de pes que insisteixen en la necessitat de posar l'accent en la gestió i en la crisi econòmica derivada del coronavirus i que veuen amb cada vegada més recels les polèmiques parlamentàries com la de la publicació de la resolució antimonàrquica.
Malgrat les discrepàncies de fons, existents des de fa mesos, la voluntat de la direcció nacionalista és mantenir contactes amb Puigdemont i Sànchez per saber si les declaracions d'Artadi -que va deixar clar, diumenge, que no hi hauria ni tan sols coalició amb el PDECat- són compartides per tots els negociadors. El malestar és evident, fins al punt que en privat es mantenen les acusacions cap als impulsors del nou partit d'haver "robat" el nom de Junts per Catalunya -a través d'una assemblea telemàtica amb l'assessorament de Quim Jubert, ara a la direcció de la nova formació-, però en públic s'aposta per mantenir el perfil baix. "Nosaltres no trenquem", resumeixen.
Un dels problemes que es detecten de portes endins és que no és el mateix parlar amb Puigdemont que amb el seu entorn. Fa mesos que existeixen crítiques al rol negociador de Sànchez -encarregat de comunicar a Bonvehí el canvi de control en el nom de Junts per Catalunya i a qui es veu massa escorat a l'esquerra en comparació amb el projecte del PDECat-, així com a les consideracions públiques que han anat fent dirigents com Artadi. L'exconsellera de la Presidència va ser integrant de la primera direcció dels hereus de CDC al costat de Bonvehí i Marta Pascal, i també David Saldoni, que ara és el secretari d'organització de JxCat i encarregat de la implantació territorial.
Una implantació que té molt a veure, també, amb el repartiment de quadres i militants que hi haurà en cas que hi hagi trencadissa. De moment el percentatge de baixes al PDECat és del 5%, tot i que podria pujar en les pròximes setmanes. S'explica perquè bona part dels militants que també se n'han fet de JxCat no han estripat el primer carnet, perquè la formació de Puigdemont ho permet. No és així en el cas del PDECat, que estudia a través de la comissió de garanties prendre mesures. La comissió la lidera Xavier Trias, a qui es va fer l'encàrrec a finals de juliol. Trias és una de les personalitats que ha fet costat al projecte de JxCat, com en el seu moment va fer amb la Crida.
De moment, el PDECat manté fidels alcaldes com Carles Pellicer -Reus-, Marc Castells -Igualada-, Montserrat Candini -Calella-, Albert Piñeira -Puigcerdà-, Marc Solsona -Mollerussa- o Pere Regull -Vilafranca del Penedès-, però ha vist com lideratges carismàtics a l'estil de Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, empresonats a Lledoners, o fins i tot Meritxell Borràs han fet el pas com a promotors del nou partit. Turull, per exemple, n'és vicepresident. Dirigents del PDECat, això sí, observen que qui "mana de debò" és Sànchez, a qui Rull i Turull -així ho detallen diverses fonts- no acabaven de veure com a secretari general, tot i que finalment ho va acabar sent.
Mesos després d'arrencar unes negociacions tancades per ara sense acord, el partit de Bonvehí assumeix que la negativa de JxCat a entendre's els pot acabar portant a presentar-se en solitari, una circumstància que des del naixement del PDECat, ara fa tot just quatre anys, no s'ha produït mai. Tenen els drets electorals i, asseguren, un programa a punt per aquells que se senten "orfes" davant d'aquells que només aposten per la "confrontació". Si s'acaben presentant, resultat propi al marge, seran rellevants per un motiu especial: poden acabar restant uns vots decisius a Puigdemont -i al seu candidat efectiu- en el pols particular que mantindrà amb ERC
Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, a la direcció del PDECat es té aquesta percepció: "Cada dia tenim més clar que pot ser que anem sols a les urnes". "Vistes les negatives, la gent del partit es planteja tots els escenaris, entre els quals concórrer en solitari a les eleccions", assenyala un dels consultats. Això no vol dir, però, que no estiguin programades converses de direcció a direcció -és a dir, entre David Bonvehí, Puigdemont i Sànchez- en els pròxims dies, però sense voluntat d'eternitzar-les. L'encaix, si arriba, no es pot demorar més enllà dels pròxims quinze dies, i en cap cas més enllà del mes d'agost, segons recalquen a la sala de màquines del PDECat.
Això és així perquè, si es consuma la manca d'entesa, la formació de Bonvehí ha de posar en marxa els procediments interns per escollir candidats -Marc Castells, alcalde d'Igualada, i Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, són els noms que han sonat més al llarg dels últims mesos per ser caps de cartell- i definir un programa electoral que aniria més enllà del procés català. Dins la direcció del PDECat existeixen veus de pes que insisteixen en la necessitat de posar l'accent en la gestió i en la crisi econòmica derivada del coronavirus i que veuen amb cada vegada més recels les polèmiques parlamentàries com la de la publicació de la resolució antimonàrquica.
Malgrat les discrepàncies de fons, existents des de fa mesos, la voluntat de la direcció nacionalista és mantenir contactes amb Puigdemont i Sànchez per saber si les declaracions d'Artadi -que va deixar clar, diumenge, que no hi hauria ni tan sols coalició amb el PDECat- són compartides per tots els negociadors. El malestar és evident, fins al punt que en privat es mantenen les acusacions cap als impulsors del nou partit d'haver "robat" el nom de Junts per Catalunya -a través d'una assemblea telemàtica amb l'assessorament de Quim Jubert, ara a la direcció de la nova formació-, però en públic s'aposta per mantenir el perfil baix. "Nosaltres no trenquem", resumeixen.
Un dels problemes que es detecten de portes endins és que no és el mateix parlar amb Puigdemont que amb el seu entorn. Fa mesos que existeixen crítiques al rol negociador de Sànchez -encarregat de comunicar a Bonvehí el canvi de control en el nom de Junts per Catalunya i a qui es veu massa escorat a l'esquerra en comparació amb el projecte del PDECat-, així com a les consideracions públiques que han anat fent dirigents com Artadi. L'exconsellera de la Presidència va ser integrant de la primera direcció dels hereus de CDC al costat de Bonvehí i Marta Pascal, i també David Saldoni, que ara és el secretari d'organització de JxCat i encarregat de la implantació territorial.
Una implantació que té molt a veure, també, amb el repartiment de quadres i militants que hi haurà en cas que hi hagi trencadissa. De moment el percentatge de baixes al PDECat és del 5%, tot i que podria pujar en les pròximes setmanes. S'explica perquè bona part dels militants que també se n'han fet de JxCat no han estripat el primer carnet, perquè la formació de Puigdemont ho permet. No és així en el cas del PDECat, que estudia a través de la comissió de garanties prendre mesures. La comissió la lidera Xavier Trias, a qui es va fer l'encàrrec a finals de juliol. Trias és una de les personalitats que ha fet costat al projecte de JxCat, com en el seu moment va fer amb la Crida.
De moment, el PDECat manté fidels alcaldes com Carles Pellicer -Reus-, Marc Castells -Igualada-, Montserrat Candini -Calella-, Albert Piñeira -Puigcerdà-, Marc Solsona -Mollerussa- o Pere Regull -Vilafranca del Penedès-, però ha vist com lideratges carismàtics a l'estil de Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, empresonats a Lledoners, o fins i tot Meritxell Borràs han fet el pas com a promotors del nou partit. Turull, per exemple, n'és vicepresident. Dirigents del PDECat, això sí, observen que qui "mana de debò" és Sànchez, a qui Rull i Turull -així ho detallen diverses fonts- no acabaven de veure com a secretari general, tot i que finalment ho va acabar sent.
Mesos després d'arrencar unes negociacions tancades per ara sense acord, el partit de Bonvehí assumeix que la negativa de JxCat a entendre's els pot acabar portant a presentar-se en solitari, una circumstància que des del naixement del PDECat, ara fa tot just quatre anys, no s'ha produït mai. Tenen els drets electorals i, asseguren, un programa a punt per aquells que se senten "orfes" davant d'aquells que només aposten per la "confrontació". Si s'acaben presentant, resultat propi al marge, seran rellevants per un motiu especial: poden acabar restant uns vots decisius a Puigdemont -i al seu candidat efectiu- en el pols particular que mantindrà amb ERC