16
de desembre
de
2017, 17:56
Actualitzat:
17
de desembre,
15:06h
Míting central de Junts per Catalunya al Pavelló de la Vall d'Hebron Foto: Junts per Catalunya
La primera quinzena de novembre va ser frenètica per a Carles Puigdemont i el PDECat. Calia fer el pas i presentar-se com a candidat a les eleccions? Sota quines sigles era millor fer-ho? L'agrupació d'electors suposava una oportunitat o més aviat un risc? Qui havia d'integrar una candidatura el més unitària possible després de la negativa d'ERC i la CUP a conformar una llista conjunta al 21-D? Són preguntes que, segons relaten a NacióDigital diversos coneixedors de la gènesi de Junts per Catalunya, es van haver de respondre amb urgència i tenint en compte els equilibris interns del PDECat i de l'entorn del president de la Generalitat. Segons les mateixes fonts, les ànimes polítiques que convergeixen en la candidatura -el partit, l'entorn més immediat de Puigdemont i els independents- ja negocien quina ha de ser la cohabitació posterior als comicis.
En aquest sentit, les converses existents se centren en els perfils que es posaran al capdavant del grup parlamentari i quins dirigents són susceptibles d'entrar a Govern en cas de victòria electoral o de coalició amb ERC. Segons les fonts consultades, els consellers Josep Rull i Jordi Turull "podrien tenir protagonisme" a la cambra catalana, tenint en compte que cal -assenyalen al partit- experiència legislativa en una candidatura plena d'independents i de polítics que s'estrenen al Parlament. Turull ja va ser president de grup parlamentari de CiU i de Junts pel Sí, mentre que Rull havia optat a ser portaveu en diverses fases de la història de CDC. Pel que fa a un hipotètic executiu, dirigents consultats destaquen que nouvinguts a les llistes -totes les mirades se centren en Elsa Artadi, directora de campanya i propera a Puigdemont- entrarien en el càsting per ocupar conselleries clau del futur executiu.