23
de juny
de
2020, 14:30
Actualitzat:
17:58h
Hores decisives per la reordenació de Junts per Catalunya (JxCat). Els últims contactes entre David Bonvehí, president del PDECat, i Jordi Sànchez, líder de la Crida Nacional per la República, no han servit per acostar posicions ni per acabar de descartar definitivament el risc de trencament. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, el partit té prevista una reunió immediata de la direcció -aquest mateix divendres, segons han publicat l'ACN i Europa Press- per avaluar l'enquistament de les converses i els escenaris de futur. La direcció de la Crida ja es va citar ahir per debatre sobre les negociacions, que impacten també en l'escenari electoral previst per la tardor-hivern. El principal escull és com unir tots els espais sota un únic paraigua.
Com va avançar la setmana passada aquest diari, el PDECat té "descartat" l'escenari de la dissolució, que és precisament el que li demana la Crida per estructurar una nova formació al voltant de les sigles de JxCat a la qual hi ingressarien "un per un" els militants de les dues entitats negociadores. Tot i això, les mateixes fonts sostenen que s'esperarà "fins a l'últim moment" -finals de mes, com a tard- per tancar un acord que eviti la trencadissa de l'espai. A banda, també hi ha dirigents del partit que consideren que cal fer costat de forma incondicional a Puigdemont, com és el cas de la vicepresidenta de la formació, Míriam Nogueras, també diputada a Madrid. És clau el consell nacional que es programa per la segona quinzena de juliol.
Dirigents coneixedors de les converses apunten que, abans de suspendre's els contactes pel coronavirus, la Crida havia descartat tres escenaris: la fusió dels dos actors -amb la integració jurídica de les dues militàncies sota un mateix paraigua-, la federació -a l'estil de l'antiga CiU- i també la coalició electoral. Sànchez ha verbalitzat en algunes trobades que no se sentiria còmode compartint espai estable amb la formació hereva de Convergència, de la qual se n'ha arribat a desmarcar el grup parlamentari de JxCat, especialment per tot el fet relacionat amb el cas Pujol i el cas del 3%. La negociació la lideren Bonvehí i Sànchez, amb supervisió de Carles Puigdemont des de Waterloo i l'atenció dels presos, especialment Josep Rull i Jordi Turull, que promouen el tàndem Miquel Buch-Damià Calvet pel partit i la Generalitat, respectivament.
Puigdemont, segons fonts de la negociació, no ha fet arribar encara cap proposta concreta d'articulació de l'espai -s'hi va comprometre el 19 de juny de l'any passat en una reunió a Bèlgica amb Mas-, i no s'ha trobat personalment amb Bonvehí des del 3 de març. L'expresident de la Generalitat, a qui el PDECat considera "líder indiscutible" del projecte que defensa per a JxCat, guarda silenci sobre la reordenació -fet que fa pensar els dirigents consultats que és a punt de sortir públicament a presentar propostes- i treballa per bastir un front electoral que vagi més enllà de les sigles actuals. Cada vegada sona amb més força el nom de Joan Canadell com a fitxatge estrella.
Quin pot ser el desllorigador de la negociació? Per ara, els implicats en les converses no han estat capaços de trobar-lo, per bé que es dona per fet que, si hi ha "mínimes cessions" mútues, existeix la possibilitat d'un acord. Un acord que, com defensen des de fa mesos sectors de JxCat, hauria de passar per una "assemblea constituent" de l'espai i per la constitució d'una direcció amb presència de tots els actors implicats. En cas que hi hagi acord, en aquesta cúpula hi serien Puigdemont -possiblement amb un rol no executiu- i el mateix Sànchez. A Bonvehí també se'l podria integrar. "Ja s'ha parlat de quotes", assenyalen dirigents coneixedors de les converses.
Malgrat la voluntat d'entesa, la línia vermella del PDECat és la dissolució, perquè no es vol acabar amb el "llegat polític" del partit. A banda, la formació exhibeix com a fortaleses la representació municipal -centenars d'alcaldes i milers de regidors- i també el fet que el nucli dur de la direcció -Bonvehí, Marc Solsona, Marc Castells, Ferran Bel, entre d'altres- fan pinya per preservar les sigles. Una opció que defensen alcaldes com Lluís Soler -Deltebre-, Meritxell Roigé -Tortosa-, Pere Regull -Vilafranca del Penedès- o Xavier Fonollosa -Martotell. En cas que hi hagi trencament, sostenen a la direcció, serà perquè la Crida "no ha volgut acceptar" fer cessions "mínimes" al partit.
I si hi ha trencament?
El gran dubte, si hi ha trencadissa, és quin paper jugarà cadascú per separat. En cas que Puigdemont impulsi un front electoral ampli i lideri una plataforma a l'estil de la Crida, el partit assumeix que tindrà pèrdues importants malgrat conservar els drets electorals. Hauria de posar en marxa les primàries per fer llistes al Parlament -Marc Castells, alcalde d'Igualada, i la consellera Àngels Chacón són els noms que apareixen com a més destacats si s'ha de defensar el projecte en solitari-, i encetar un procés de reflexió sobre si s'hauria d'entendre amb el Partit Nacionalista Català (PNC) que té Marta Pascal, excoordinadora general del PDECat, com una de les cares visibles.
"Tothom s'hauria de posicionar", remarquen des de la cúpula del partit. La situació no seria senzilla en el cas dels presos, que en aquesta negociació es troben enmig del que fa el partit i el que dissenya Puigdemont, que ha delegat tota negociació en Sánchez. Rull i Turull han pactat que el tàndem Miquel Buch-Damià Calvet aspiri a liderar el partit -Buch- i a ser candidat efectiu a la presidència -Calvet-, però el pla genera recels fins i tot dins del mateix PDECat. Les sigles no són compartiments estancs, encara menys en una reordenació que s'arrossega des del desembre del 2017.
Si hi ha trencadissa, a banda, un dels aspectes a tenir en compte és que la marca JxCat no podria ser utilitzada per la Crida -tampoc els seus drets electorals-, perquè és propietat del PDECat. En tot cas, el partit -en virtut de l'acord signat per Bonvehí i Sánchez l'abril de l'any passat- tampoc podria fer-lo servir, perquè així es va pactar. A l'espera del desllorigador -la negociació se centra en el com, però el factor ideològic també és objecte de discrepància en les converses-, els dos protagonistes de la reordenació es veuran les pròximes hores per tornar a posar les cartes damunt la taula. El desenllaç haurà d'arribar, a tot estirar, a finals de juny.
Com va avançar la setmana passada aquest diari, el PDECat té "descartat" l'escenari de la dissolució, que és precisament el que li demana la Crida per estructurar una nova formació al voltant de les sigles de JxCat a la qual hi ingressarien "un per un" els militants de les dues entitats negociadores. Tot i això, les mateixes fonts sostenen que s'esperarà "fins a l'últim moment" -finals de mes, com a tard- per tancar un acord que eviti la trencadissa de l'espai. A banda, també hi ha dirigents del partit que consideren que cal fer costat de forma incondicional a Puigdemont, com és el cas de la vicepresidenta de la formació, Míriam Nogueras, també diputada a Madrid. És clau el consell nacional que es programa per la segona quinzena de juliol.
Dirigents coneixedors de les converses apunten que, abans de suspendre's els contactes pel coronavirus, la Crida havia descartat tres escenaris: la fusió dels dos actors -amb la integració jurídica de les dues militàncies sota un mateix paraigua-, la federació -a l'estil de l'antiga CiU- i també la coalició electoral. Sànchez ha verbalitzat en algunes trobades que no se sentiria còmode compartint espai estable amb la formació hereva de Convergència, de la qual se n'ha arribat a desmarcar el grup parlamentari de JxCat, especialment per tot el fet relacionat amb el cas Pujol i el cas del 3%. La negociació la lideren Bonvehí i Sànchez, amb supervisió de Carles Puigdemont des de Waterloo i l'atenció dels presos, especialment Josep Rull i Jordi Turull, que promouen el tàndem Miquel Buch-Damià Calvet pel partit i la Generalitat, respectivament.
Puigdemont, segons fonts de la negociació, no ha fet arribar encara cap proposta concreta d'articulació de l'espai -s'hi va comprometre el 19 de juny de l'any passat en una reunió a Bèlgica amb Mas-, i no s'ha trobat personalment amb Bonvehí des del 3 de març. L'expresident de la Generalitat, a qui el PDECat considera "líder indiscutible" del projecte que defensa per a JxCat, guarda silenci sobre la reordenació -fet que fa pensar els dirigents consultats que és a punt de sortir públicament a presentar propostes- i treballa per bastir un front electoral que vagi més enllà de les sigles actuals. Cada vegada sona amb més força el nom de Joan Canadell com a fitxatge estrella.
Quin pot ser el desllorigador de la negociació? Per ara, els implicats en les converses no han estat capaços de trobar-lo, per bé que es dona per fet que, si hi ha "mínimes cessions" mútues, existeix la possibilitat d'un acord. Un acord que, com defensen des de fa mesos sectors de JxCat, hauria de passar per una "assemblea constituent" de l'espai i per la constitució d'una direcció amb presència de tots els actors implicats. En cas que hi hagi acord, en aquesta cúpula hi serien Puigdemont -possiblement amb un rol no executiu- i el mateix Sànchez. A Bonvehí també se'l podria integrar. "Ja s'ha parlat de quotes", assenyalen dirigents coneixedors de les converses.
Malgrat la voluntat d'entesa, la línia vermella del PDECat és la dissolució, perquè no es vol acabar amb el "llegat polític" del partit. A banda, la formació exhibeix com a fortaleses la representació municipal -centenars d'alcaldes i milers de regidors- i també el fet que el nucli dur de la direcció -Bonvehí, Marc Solsona, Marc Castells, Ferran Bel, entre d'altres- fan pinya per preservar les sigles. Una opció que defensen alcaldes com Lluís Soler -Deltebre-, Meritxell Roigé -Tortosa-, Pere Regull -Vilafranca del Penedès- o Xavier Fonollosa -Martotell. En cas que hi hagi trencament, sostenen a la direcció, serà perquè la Crida "no ha volgut acceptar" fer cessions "mínimes" al partit.
I si hi ha trencament?
El gran dubte, si hi ha trencadissa, és quin paper jugarà cadascú per separat. En cas que Puigdemont impulsi un front electoral ampli i lideri una plataforma a l'estil de la Crida, el partit assumeix que tindrà pèrdues importants malgrat conservar els drets electorals. Hauria de posar en marxa les primàries per fer llistes al Parlament -Marc Castells, alcalde d'Igualada, i la consellera Àngels Chacón són els noms que apareixen com a més destacats si s'ha de defensar el projecte en solitari-, i encetar un procés de reflexió sobre si s'hauria d'entendre amb el Partit Nacionalista Català (PNC) que té Marta Pascal, excoordinadora general del PDECat, com una de les cares visibles.
"Tothom s'hauria de posicionar", remarquen des de la cúpula del partit. La situació no seria senzilla en el cas dels presos, que en aquesta negociació es troben enmig del que fa el partit i el que dissenya Puigdemont, que ha delegat tota negociació en Sánchez. Rull i Turull han pactat que el tàndem Miquel Buch-Damià Calvet aspiri a liderar el partit -Buch- i a ser candidat efectiu a la presidència -Calvet-, però el pla genera recels fins i tot dins del mateix PDECat. Les sigles no són compartiments estancs, encara menys en una reordenació que s'arrossega des del desembre del 2017.
Si hi ha trencadissa, a banda, un dels aspectes a tenir en compte és que la marca JxCat no podria ser utilitzada per la Crida -tampoc els seus drets electorals-, perquè és propietat del PDECat. En tot cas, el partit -en virtut de l'acord signat per Bonvehí i Sánchez l'abril de l'any passat- tampoc podria fer-lo servir, perquè així es va pactar. A l'espera del desllorigador -la negociació se centra en el com, però el factor ideològic també és objecte de discrepància en les converses-, els dos protagonistes de la reordenació es veuran les pròximes hores per tornar a posar les cartes damunt la taula. El desenllaç haurà d'arribar, a tot estirar, a finals de juny.