La retenció de Puigdemont a Alemanya pot suposar un cop dur a l'estratègia dels dirigents sobiranistes exiliats. En aquests moments hi ha sis alts responsables del procés que estan fora de Catalunya: el president a l'exili -amb residència a Waterloo, on hi té engegada la Casa de la República-, Marta Rovira -secretària general d'ERC i a Suïssa-, Clara Ponsatí -consellera d'Ensenyament i resident a Escòcia-, Lluís Puig -conseller de Cultura i establert a Bèlgica-, Meritxell Serret -titular d'Agricultura, també a Brussel·les-, Toni Comín -Salut, resident a Bèlgica- i Anna Gabriel, exdiputada de la CUP i que va marxar a Suïssa abans d'anar a declarar al Tribunal Suprem.
[blockquote]Alemanya ha fet costat a Rajoy contra el procés, però Merkel va demanar explicacions al president espanyol per les càrregues de l'1-O[/blockquote]
Fonts consultades per NacióDigital assenyalen que aquesta retenció "ho pot canviar tot". "Això no és Bèlgica", manté un dirigent consultat. Coneixedors del periple internacional de Puigdemont sostenen que els serveis d'intel·ligència de l'Estat -el CNI- segueixen els passos del president a l'exili allà on va, de manera que sospiten que han estat ells els qui han donat l'alerta a Alemanya. El país presidit per Angela Merkel ha fet costat públicament a Mariano Rajoy davant del procés, malgrat que va mantenir una trucada amb el dirigent espanyol després de les càrregues de l'1-O en la qual li va demanar explicacions sobre la repressió al referèndum.
Una de les coses que han canviat respecte les últimes setmanes és que Puigdemont, juntament amb dotze alts responsables més del procés, està processat per rebel·lió arran de l'1-O i la declaració de la independència. Això ha reactivat l'ordre europea de detenció i obre una nova etapa incerta per als exiliats, que van marxar precisament per no sotmetre's a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem.
Internacionalització del procés
Un dels reptes de tota la maquinària indepndentista a l'exili és internacionalitzar el procés i denunciar la persecució de l'Estat contra l'independentisme. Així mateix, el fet que els polítics independentistes puguin viatjar amb normalitat per molts països d'Europa serveix també com a eina per desgastar l'estratègia judicial de l'estat espanyol i mostrar que els delictes que s'imputen en la causa contra el procés ho són per qüestions polítiques, limitades a les fronteres espanyoles i que no s'accepten als tribunals dels països europeus. Des de Carles Puigdemont fins a Anna Gabriel, passant per Clara Ponsatí, tots ells han viatjat per diversos països d'Europa portant l'exili de polítics catalans arreu del continent.
Puigdemont, que aquests dies ha estat a Ginebra, va visitar Finlàndia aquest dijous, per trobar-se amb polítics finlandesos i fer una conferència a la Universitat d'Hèlsinki sobre la situació a Catalunya. Finlàndia se suma, per tant, a Bèlgica, Suïssa, Dinamarca i el Regne Units en la llista de països que han visitat els dirigents sobiranistes exiliats abans que es retingués l'ordre europea de detenció. El govern espanyol, que confiava en limitar el "problema català" a les fronteres belgues, veia fins ara ara amb impotència com l'exili arriba fins la mateixa ONU a Ginebra, i admetien "certa incomoditat" en el fet que Puigdemont pugui viatjar lliurement pel continent.
Un exemple d'aquesta llibertat de moviments és el de Clara Ponsatí, que diumenge passat va viatjar a Àustria per participar en un seminari sobre autodeterminació amb acadèmics i diplomàtics d'arreu del món. Ponsatí va decidir fa dues setmana tornar a Escòcia, a la Universitat de Saint Andrews, on és catedràtica en Economia. També a través de Twitter aprofundia en la necessitat de traslladar el problema català arreu i explicava que "l'exili català havia arribat al Regne Unit".
Sobre la possibilitat que la justícia espanyola n'ordenés la detenció -a Espanya se l'acusa dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics-, Ponsatí recordava fa una setmana que la justícia britànica no atorga extradicions motivades políticament. Va afirmar també, en una entrevista a RAC1, que la justícia al Regne Unit no és "doblega" a pressions polítiques ni reconeix els delictes "imaginaris" de sedició i rebel·lió que investiga el Tribunal Suprem.
A Sant Florian, Àustria, participo a un seminari sobre autodeterminació amb acadèmics i diplomàtics d'arreu del món. pic.twitter.com/8C0fqzIE1u
— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) March 18, 2018
Puigdemont, a Ginebra
El president a l'exili ha passat bona part de la setmana a Ginebra, on va assistir al Festival de Cinema i el Fòrum Internacional sobre els Drets Humans. El president va viatjar dissabte passat cap a Suïssa davant la impotència de la Fiscalia, que havia maldat perquè fos detingut al país helvètic i extradit a Espanya. La resposta de Suïssa no es va fer esperar i, per via de l'Oficina Federal de Justícia (OFJ), va assegurar que no hi havia "base legal" per detenir Puigdemont.
Recordaven també que al desembre el Tribunal Suprem espanyol va retirar el desembre l'ordre de detenció internacional contra els membres del govern exiliats a Bèlgica (davant la possibilitat que la justícia belga la rebutgés). "La situació no ha canviat des de llavors, per tant, no hi ha cap base legal per a una detenció a Suïssa", va dir el portaveu de l'OFJ, que va afirmar també que d'acord amb la base legal i els acords entre Espanya i Suïssa, el país alpí no garanteix l'extradició o qualsevol altre tipus de cooperació judicial per "delictes polítics".
Suïssa, un nou "problema" per Espanya
Des de fa unes setmanes, Suïssa s'ha convertit en un nou "problema" per a l'estat espanyol. En concret, des que l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel va decidir quedar-se al país helvètic i no comparèixer a declarar davant del Suprem. En diverses entrevistes a mitjans locals, l'exdiputada cupaire denunciava la "persecució política" contra l'independentisme. "Serà Suïssa qui decidirà què fer amb mi", va dir Gabriel. La resposta de Suïssa va ser taxativa i va deixar clar que no autoritzaria cap extradició per motius polítics com "a priori" podia ser el cas d'Anna Gabriel.
"En virtut de la base jurídica que regeix la col·laboració d'assistència legal entre Suïssa i Espanya (...) Suïssa no autoritza, com la majoria de la resta d'estats, cap extradició ni tampoc cap altra forma d'ajuda jurídica per delictes polítics", va explicar Folco Galli, portaveu del Departament de Justícia suís. En aquest sentit, afegia que, sobre el cas de Gabriel que "segons les informacions de mitjans de comunicació, a priori es tractaria de delictes polítics". "Per tant, Suïssa no tramitaria una eventual sol·licitud d'extradició ni tampoc una petició d'assistència judicial", va reblar.
"Certa incomoditat" en el govern espanyol
La ruta europea dels dirigents independentistes exiliats no ha deixat indiferent el govern espanyol. El ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, va admetre que els viatges de Carles Puigdemont per internacionalitzar el cas català i defensar els drets humans i el dret a l'autodeterminació des de diversos països europeus genera "certa incomoditat" al govern espanyol. "No els ho ocultaré", va reconèixer, "però més que res pel circ ambulant que està desenvolupant". Amb tot, el ministre va dir també que l'activitat de Puigdemont els "preocupa" d'una manera que ha definit com "no excessiva".
