
Aquesta mitjanit arrenca una campanya electoral en què els partits batallaran per alguna cosa més que alcaldes i regidors de municipis. Està en joc el govern de la Diputació de Barcelona, un ens amb un pressupost de 700 milions d'euros que proporciona als partits la possibilitat de col·locar els seus fidels en càrrecs d'assessors de grup o en la categoria de personal de confiança no funcionari, amb sous que oscil·len entre 32.000 i 59.000 euros en el primer cas. Per descomptat, la dedicació no és pas exclusiva.
Un pacte de cavallers
En el mandat 2003-2007, el ple de la Diputació va acordar limitar el nombre màxim d'assessors externs a cinquanta. Això no vol dir, però, que els partits només disposin d'aquests sous per satisfer necessitats diverses, perquè hi ha una altra gallina dels ous d'or en els càrrecs de confiança per assessorar en cada àrea de govern, que no estan limitats. De fet, hi ha assessories per a tots els gustos, perquè la Diputació, que disposa d'una plantilla de 3.600 treballadors, també gestiona setze organismes autònoms.
La cinquantena d'assessors es reparteixen entre tots els partits, no pas per un gest de generositat del PSC, ICV i ERC, sinó perquè oferir uns quants assessors a l'oposició garanteix que no protestaran davant una segona evidència, que hi ha barra lliure en el nomenament de càrrecs de confiança al govern de la Diputació. Un pacte de silenci entre cavallers. “No hi ha cap norma escrita sobre el repartiment dels assessors, és un pacte polític que fem tots els partits, més o menys proporcional a la representació que té cadascun, però adaptat a la situació de cada mandat”, relaten fonts d'ERC.
Governar una Diputació significa administrar un pressupost molt elevat per fer biblioteques i poliesportius en municipis i tenir cura dels parcs naturals, entre d'altres funcions que llueixen i en no provoquen queixes dels ciutadans, perquè de fet, molt pocs saben què fa exactament una Diputació. I sobretot, significa gestionar una gran oficina de recol·locació de càrrecs que s'hagin quedat sense feina a causa de la pèrdua d'una àrea de poder.
Un sistema bipartidista
Des del 1979, la Diputació de Barcelona és territori socialista amb el vist-i-plau d'ERC i ICV. Però per primer cop, l'augment de vot al cinturó roig que va registrar CiU en les passades eleccions al Parlament, i unes enquestes gens favorables per al PSC a la capital catalana, han empès els partits a fer números. PSC, amb 24 diputats, ICV, amb 4, i ERC, amb 2, sumen 30 dels 51 diputats provincials de la Diputació, 4 diputats per sobre de la majoria absoluta. CiU en té 17 i el PP 4, és a dir, que l'oposició actual necessitaria sumar 5 diputats provincials més per desbancar el tripartit.
Els 51 diputats provincials no són triats directament pels ciutadans, si bé han de ser alcaldes o regidors. Es reparteixen aplicant la llei d'Hont entre els partits que com a mínim hagin aconseguit un regidor en un partit judicial, que aplega els municipis d'una comarca, a la qual s'ha assignat un nombre de diputats proporcional a la seva població. És per això que la Diputació queda fonamentalment a mans dels dos grans partits, PSC i CiU, mentre que el PP, ICV i ERC acaben essent infrarepresentats.
Un canvi de color des de coma

El domini aclaparador del PSC a l'Àrea Metropolitana li ha proporcionat històricament el control absolut de la Diputació de Barcelona. S'hauria de produir un tomb radical perquè els socialistes catalans perdessin diversos diputats provincials en aquesta àrea que fessin caure el govern provincial. Però als partits judicials de Vilanova i la Geltrú i Igualada, amb un diputat cadascun en mans del PSC, la federació nacionalista podria arrabassar-los la cadira.
CiU també confia en dues places molt complexes: l'Hospitalet de Llobregat, on no hi té cap representant, i el Barcelonès, on el PSC té 7 diputats i CiU 5. Si les enquestes d'intenció de vot de Barcelona ciutat, que proporciona 8 dels 51 diputats, s'ajusten a allò que passi el 22-M, Xavier Trias podria fer tombar com a mínim un diputat del PSC. I finalment, CiU no descarta l'assalt al segon diputat del partit judicial de Vic, que fins ara tenia un sol representant, a mans de CiU, si bé recorda que la gesta passaria per doblar en vots la segona força a Osona, que pot ser tant el PSC com ERC.
Si es complissin aquestes previsions, fonamentades en el transvasament directe del vot de les passades eleccions al Parlament a unes municipals, CiU podria obtenir fins a 5 diputats provincials més, situant-se en 22. Comptant que el PP mantingués els 4 que té ara, CiU assoliria l'objectiu de “controlar per primera vegada la despesa de l'immens pressupost de la Diputació i la llarga llista de càrrecs de confiança, que a mans del tripartit està fora de control”. CiU reconeix que l'objectiu de tombar el PSC “és complicat”, però dóna per fet que “ERC i ICV no voldran tornar a ser còmplices d'aquest desgavell i no faran majoria encara que puguin”.