Jordi Pujol s'ha guardat la resposta a la gran pregunta fins passats els vuitanta anys: és (o s'ha tornat) independentista. La declaració té un valor indiscutible, sobretot perquè ve d'un polític que sempre va jugar des de l'angle més pragmàtic possible.
El que passa és que, en el context actual, ja fa temps que la qüestió no és aquesta. Que Jordi Pujol o qui sigui consideri que la independència solucionaria uns quants problemes ja no és notícia, sinó evidència. Per contra, la societat catalana encara no coneix els arguments polítics, socials, econòmics i culturals que facin evident que una Catalunya espanyola seria, en el futur, una societat més lliure i desenvolupada.
La càrrega de la prova s'ha invertit i ara els polítics contraris a la independència han de demostrar el plus Madrid. Ells són els encarregats de fer veure als ciutadans què hi guanyen si accepten sense reserves que la direcció dels afers col·lectius es prengui des dels pressupòsits de la capital de l'Estat.
Ha deixat de ser vàlid dir que no perquè no. I, col·lectivament, aquesta societat ja no accepta amenaces com a arguments polítics.
ARA A PORTADA
Publicat el
31 de març de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Aquests són els 212 municipis que s'han adherit al Pacte Nacional per la Llengua
-
Política
Canviarà la versió oficial? La Moncloa es compromet a mostrar «tot el que s'ha trobat» del 23-F
-
Política
La CUP creu que el xoc pels pressupostos evidencia que «Espanya mai compleix amb Catalunya»
-
Política
Els Comuns insten el Govern i ERC a negociar: «Catalunya necessita pressupostos»
-
Política
Els caps de la «policia patriòtica» neguen haver espiat els comptes dels Pujol a Andorra
-
Política
I si la solució fos al Senat?