Jordi Pujol s'ha guardat la resposta a la gran pregunta fins passats els vuitanta anys: és (o s'ha tornat) independentista. La declaració té un valor indiscutible, sobretot perquè ve d'un polític que sempre va jugar des de l'angle més pragmàtic possible.
El que passa és que, en el context actual, ja fa temps que la qüestió no és aquesta. Que Jordi Pujol o qui sigui consideri que la independència solucionaria uns quants problemes ja no és notícia, sinó evidència. Per contra, la societat catalana encara no coneix els arguments polítics, socials, econòmics i culturals que facin evident que una Catalunya espanyola seria, en el futur, una societat més lliure i desenvolupada.
La càrrega de la prova s'ha invertit i ara els polítics contraris a la independència han de demostrar el plus Madrid. Ells són els encarregats de fer veure als ciutadans què hi guanyen si accepten sense reserves que la direcció dels afers col·lectius es prengui des dels pressupòsits de la capital de l'Estat.
Ha deixat de ser vàlid dir que no perquè no. I, col·lectivament, aquesta societat ja no accepta amenaces com a arguments polítics.
ARA A PORTADA
-
-
-
ERC insisteix a culpar Montero del bloqueig del finançament: «Tot és per unes eleccions que perdrà» Lluís Girona Boffi
-
Montero garanteix el model de finançament «com més aviat millor» però esquiva l'ordinalitat Bernat Surroca Albet
-
«Cal aturar el deteriorament de la democràcia»: el poder econòmic empeny per aprovar pressupostos Pep Martí i Vallverdú
Publicat el 31 de març de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Acord ERC-Collboni per reduir mig milió de visitants al Park Güell
-
Política
Francisco Correa confessa la Gürtel: «Volia viure a Panamà per no pagar impostos»
-
Política
Josep Lluís Cleries, nou membre de l'executiva de Junts
-
Política
L'ANC denuncia «la censura i la desnacionalització» de TV3
-
Política
Dos nous testimonis entren en escena pels pagaments en metàl·lic a José Luis Ábalos
-
Política
El deute de Josep Oliu