Jordi Pujol s'ha guardat la resposta a la gran pregunta fins passats els vuitanta anys: és (o s'ha tornat) independentista. La declaració té un valor indiscutible, sobretot perquè ve d'un polític que sempre va jugar des de l'angle més pragmàtic possible.
El que passa és que, en el context actual, ja fa temps que la qüestió no és aquesta. Que Jordi Pujol o qui sigui consideri que la independència solucionaria uns quants problemes ja no és notícia, sinó evidència. Per contra, la societat catalana encara no coneix els arguments polítics, socials, econòmics i culturals que facin evident que una Catalunya espanyola seria, en el futur, una societat més lliure i desenvolupada.
La càrrega de la prova s'ha invertit i ara els polítics contraris a la independència han de demostrar el plus Madrid. Ells són els encarregats de fer veure als ciutadans què hi guanyen si accepten sense reserves que la direcció dels afers col·lectius es prengui des dels pressupòsits de la capital de l'Estat.
Ha deixat de ser vàlid dir que no perquè no. I, col·lectivament, aquesta societat ja no accepta amenaces com a arguments polítics.
ARA A PORTADA
-
Societat Dos incendis simultanis posen a prova els Bombers en el pic de l'onada de calor Arnau Urgell i Vidal
-
Successos Estabilitzat l'incendi de Sant Quirze Safaja després de cremar un centenar d'hectàrees Pere Fontanals
-
Política «Match ball» per a l'amnistia: què hi ha en joc al TJUE? Bernat Surroca Albet | Oriol March
-
-
Publicat el
31 de març de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El jutge avala ampliar la investigació contra Zapatero
-
Política
Guanyem Girona i el dret d'admissió en política
-
Política Begoña Gómez envia a Peinado els bitllets d'avió del viatge a Londres per a la graduació de la filla
-
Política
Sánchez repunta malgrat la condemna a Ábalos, segons el CIS
-
Política
Junts, una angoixa amb fonament
-
Política
El Congrés tomba els objectius d'estabilitat amb els vots del PP, Vox i Junts