Jordi Pujol s'ha guardat la resposta a la gran pregunta fins passats els vuitanta anys: és (o s'ha tornat) independentista. La declaració té un valor indiscutible, sobretot perquè ve d'un polític que sempre va jugar des de l'angle més pragmàtic possible.
El que passa és que, en el context actual, ja fa temps que la qüestió no és aquesta. Que Jordi Pujol o qui sigui consideri que la independència solucionaria uns quants problemes ja no és notícia, sinó evidència. Per contra, la societat catalana encara no coneix els arguments polítics, socials, econòmics i culturals que facin evident que una Catalunya espanyola seria, en el futur, una societat més lliure i desenvolupada.
La càrrega de la prova s'ha invertit i ara els polítics contraris a la independència han de demostrar el plus Madrid. Ells són els encarregats de fer veure als ciutadans què hi guanyen si accepten sense reserves que la direcció dels afers col·lectius es prengui des dels pressupòsits de la capital de l'Estat.
Ha deixat de ser vàlid dir que no perquè no. I, col·lectivament, aquesta societat ja no accepta amenaces com a arguments polítics.
ARA A PORTADA
-
La gestió catalana del Prat: buscar el «marge de millora» amb l'oposició d'Aena Bernat Surroca Albet
-
-
-
Puigdemont elogia el pla de Trump per a Gaza: «Té elements positius i per a l'esperança» Oriol March
-
Captar el talent que fuig de Trump i una facultat per a Gaza: 575 anys d'una UB «refugi» Pep Martí i Vallverdú
Publicat el 31 de març de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Nou greuge lingüístic al País Valencià: el català no existeix a les alertes als mòbils
-
Política
El Govern accelera en habitatge per acostar els Comuns als pressupostos però no concreta el finançament
-
Política
Ayuso s'inventa una amenaça del lehendakari i atia el conflicte amb el País Basc
-
Política
El Govern incorpora 850 nous agents dels Mossos
-
Política
Junts reivindica la vigència de l'1-O i el compromís d'implementar-ne el mandat
-
Política
Pressió badalonina a Albiol perquè faci canviar la postura del PP sobre l'oficialitat del català