“Insultant, intolerant, rancuniós, vexatiu” i altres adjectius semblants són els que utilitza el PP de Terrassa per qualificar el carnaval de la ciutat vallesana. Els populars lamenten que una activitat subvencionada per l'Ajuntament tingui “un contingut que supera els límits de la crítica i de la burla pròpies de l’esperit del Carnestoltes”, critiquen l'equip de govern tripartit i el regidor de Cultura, Amadeu Aguado, i afirmen que tot plegat és un mal exemple pels més menuts. Cal  tenir en compte que l'organitzador, la Sussietat de l'Embut, disposa de total llibertat per decidir qué es fa.

Fonts del PP de Catalunya han confirmat a La Gaceta (Intereconomia) que estudien  emprendre accions legals contra els autors del programa i els promotors, atès que consideren que es vexa a la líder del partit al Principat, Alícia Sánchez-Camacho. De les queixes populars se n'han fet ressò també a Mediterràneodigital.com.

El programa no s'allunya gaire del d'anys anteriors. Es veu la Mona Lisa semi-nua i amb una anatomia clarament modificada, quadres famosos que recorden l'actualitat i obres amb títols com La crucifixió de Montilla, Deixeu que els nens s'acostin a mi, La independència seduïnt Catalunya, L'autòpsia del Mou-drid o Catalunya trepitjant Espanya, amb Sánchez-Camacho -amb cos de serp- trepitjada per una al·legoria de Catalunya.

El PP egarenc, davant el que considera quelcom insostenible, ha decidit no participar en alguns dels actes més significatius del Carnestoltes com la recepció.

ERC defensa el programa

Esquerra de Terrassa ha respost al PP sobre el contingut del programa de la festa i ha recordat que "és temps de carnestoltes, de portar els nens i nenes disfressats a l’escola, de participar a les rues, menjar botifarra d’ou i coca de llardons i d’enterrar la sardina. Aquests dies tot s’hi val com sol dir el rei, aquest any President, del Carnestoltes. I com cada any, de llegir a la premsa les queixes sobre el cartell o el programa."

El Carnestoltes, expliquen, és i ha estat sempre sinònim de disbauxa, trencador, subversiu, crític, irreverent i satíric; "el seu principal objectiu és, un cop a l’any, capgirar la realitat per enriure-se’n de tot i de tothom. És també sinònim d’atac a tots els poders, amb especial èmfasi a l’eclesiàstic i el polític, tots rebem algun any o altre. Alguns preferirien censurar el programa, però tot plegat és una broma i sentir-se ofès pel que diu és tenir la pell molt fina. A nosaltres ens pot agradar més o menys, però el que no farem mai és posar límits a la llibertat d’expressió, com declaren els populars, i menys quan estem parlant d’una festa que ja se sap que per definició està molt lluny de la correcció política".

Sobre les queixes dels populars a la manca de respecte cap a l’església catòlica, el líder republicà egarenc, Isaac Albert, recorda que el Carnestoltes està molt relacionat amb la tradició cristiana. "El dia que finalitza la festa, el Dimecres de Cendra, és el dia en què comença la Quaresma, un temps de sacrifici. I per això, durant el Carnestoltes hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles, ja que cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer".

La premsa satírica i el segrest del Xerrameca

Les publicacions de Carnestoltes sempre han fet sàtira i humor des del més absolut dels anonimats. A Terrassa hi ha una revista de color sèpia que any rere any surt aL carrer amb crítiques sagnants contra tot el que es mou. Del Xerrameca se'n va parlar força l'any 1985, quan la justícia va ordenar el segrest de la publicació. Això no en va impedir la publicació, any rere any, i en la portada d'aquesta setmana anuncien una tòrrida relació entre l'alcalde de la ciutat, Pere Navarro, i Carme Chacón, ambdós -segons la revista- atrets pel seu espanyolisme en comú.