Ha estat el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, que en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio ha afirmat que que prendrà "mesures" per evitar que unes eventuals terceres eleccions caiguin en Nadal. La solució, com ja fa dies que assenyala la resta de partits, és modificar la Llei orgànica electoral, per tal d'escurçar la campanya a una setmana i avançar les eleccions al 18 de setembre. Això sí, el dirigent popular s'ha mostrat convençut que no hi haurà tercers comicis perquè la situació es desbloquejarà. Ara però, des del govern en funcions, s'ha posat un nou element sobre la taula de pressió: si s'acaben celebrant unes noves eleccions no es podrà aprovar els pressupostos del 2017.
En el suposat cas que fos insalvable i les eleccions s'haguessin de celebrar, Hernando ha ressaltat que "prendrem mesures perquè evidentment no ens sembla una data raonable". En aquest sentit, ha avisat del ridícul que suposaria fer unes terceres eleccions: "No hi pot haver eleccions; és que no podem fer aquest ridícul, tot i que li pot anar bé això al PP", ha considerat. El canvi de postura ja ha estat valorat positivament des del PSOE.
Segons ha dit, el PP no té por d'uns nous comicis perquè ha fet el correcte, ja que ha "ofert acords perquè no hi hagués [noves eleccions] i ha estès la mà a la gent perquè no hi hagi una legislatura frustrada una altra vegada". Una legislatura, l'onzena, que Hernando ha titllat de desastre i teatre. Per això, "la gent té més mania als polítics. Abans, als clàssics, però ara ja inclou C's".
Segona votació per a Mariano Rajoy
La política espanyola fa mesos que ha entrat a la dimensió desconeguda. Pedro Sánchez, el passat 4 de març, es va convertir en el primer candidat que no superava un debat d'investidura. I aquest vespre, si no es produeix un daltabaix, Mariano Rajoy serà el segon en fracassar en una segona votació. De fet, en els onze debats anteriors, en nou casos el candidat havia aconseguit ser president en primera ronda.
Aquest divendres el debat es reprendrà a les set del vespre. Començarà amb un breu discurs del candidat de 10 minuts. Posteriorment, els grups tindran dret a rèplica amb sengles intervencions de cinc minuts. La votació, de nou nominal, no començarà abans de les 20.05, just 48 hores que acabés la de dimecres. Si no hi ha cap sorpresa es repetirà el resultat: 180 “no” i 170 “sí”. En aquesta ocasió, Rajoy en tindria prou amb majoria simple, és a dir, més a favor que en contra.
Mañana, segunda votación de la #SesiónDeInvestidura. Te contamos cómo se desarrolla 🗒 NdP: https://t.co/adxmf0WW9s pic.twitter.com/D5BP2tCsSZ
— Congreso (@Congreso_Es) 1 de setembre de 2016
Nou debats a la primera
Mariano Rajoy protagonitza el tretzè debat d'investidura de l'actual període democràtic. En nou casos el candidat va ser investit per majoria absoluta a la primera votació mentre que en dos –Leopoldo Calvo Sotelo el 1981 i José Luis Rodríguez Zapatero el 2008- van haver d'esperar a la segona, 48 hores després.
| Tots els debats d'investidura al Congrés espanyol |
|---|
| 1979 Adolfo Suárez (UDC): va ser escollit en primera votació amb un 183 vots a favor, 149 en contra i 8 abstencions. 1981 Leopoldo Calvo Sotelo (UDC): és un dels dos candidats que va necessitar dues rondes. En la primera, va aconseguir 169 vots a favor i 158 en contra. La segona votació va ser interrompuda pel cop d'estat del 23-F i, finalment, dos dies després, va ser investit amb 186 vots a favor i 158 en contra. 1982 Felipe González (PSOE): els socialistes van accedir al poder amb majoria absoluta. El candidat, a més, va obtenir vots d'altres grups com el PCE, EE i CDS que li van permetre arribar a 207 vots a favor per 116 en contra i 21 abstencions. 1986 Felipe González (PSOE): els socialistes van retenir la majoria absoluta i en van tenir prou amb els seus diputats (184) per guanyar la votació. Enfront va tenir 144 vots en contra mentre que fins a 16 diputats es van absentar. 1989 Felipe Gonzáez (PSOE): el candidat socialista va superar la primera ronda per la mínima amb 176 vots –just la majoria absoluta- amb els vots del PSOE i el d'un diputat canari. En contra va tenir 164 vots mentre que es van registrar sis abstencions. 1993 Felipe González (PSOE): el candidat del PSOE va tornar a superar el debat en primera ronda amb un total de 181 vots –els dels socialistes però també CiU i PNB- per 165 “no” i una abstenció. 1996 José María Aznar (PP): el candidat popular va accedir al poder en primera ronda, gràcies a l'acord amb CiU, PNB i CC. Va tenir, com González tres anys abans, 181 vots a favor i 166 en contra. 2000 José María Aznar (PP): el PP va obtenir majoria absoluta i, a més, va mantenir el suport de CiU i Coalició Canària a la primera volta. En total, 202 vots a favor i 148 en contra. 2004 José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE): el candidat socialista va accedir el poder també en primera ronda. Ho va fer amb 183 vots sumant –a banda dels socialistes- ERC, IU, CC, BNG i CHA. Els 148 diputats del PP van votar en contra mentre els altres 19 escons de la cambra es van abstenir. 2008 José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE): el candidat socialista va ser el segon de la història de l'actual període democràtic que va necessitar una segona votació. A la primera, els 168 vots del PSOE no van ser suficients per davant de 158 en contra (PP, UpyDi ERC) i les 23 abstencions. Dos dies després els mateixos números van ser suficients per ser escollit per majoria simple. 2011 Mariano Rajoy (PP): el PP va tornar al poder amb majoria absoluta. Va aconseguir 187 vots a favor –els del PP juntament amb UPN i el Foro Asturias- i 149 en contra. 14 diputats es van abstenir. 2016 Pedro Sánchez (PSOE): el pacte entre el PSOE i C's va ser insuficient per investir el líder socialista. Fins a 219 diputats van votar en contra a les dues rondes mentre que 131 van donar-hi suport. Era la primera vegada que un candidat d'una força que no havia estat la més votada intentava ser escollit president. |
