La dreta espanyola -política i mediàtica- té clar que no hi pot haver cap concessió a l'independentisme i, per això, ha activat aquests últims dies la jugada que ja va fer fa anys, amb l'Estatut, durant l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant del govern espanyol. El president socialista no va aguantar la pressió -externa, però també dins del seu partit- i va frenar una reforma que hauria facilitat un encaix més adequat de Catalunya dins d'Espanya. La possibilitat real que el govern de Pedro Sánchez concedeixi el perdó als presos polítics irrita l'espanyolisme, que té aquest cop un aliat important: el Tribunal Suprem, en el seu informe contrari al perdó, ha avalat les tesis més dures contra l'independentisme i ha posat les bases per facilitar una possible impugnació a la mesura de gràcia. 

El PP retorna als clàssics i, com va fer el 2006, començarà a recollir signatures contra els indults, alhora que presentaran mocions als ajuntaments. El 13 de juny proper, PP, Vox i Ciutadans tornaran a la plaça de Colón de Madrid. Ho faran convocats per Unión 78, una plataforma impulsada per l'exeurodiputada i exlíder d'UPyD Rosa Díez, que ha fet una crida a manifestar-se contra el perdó. La transcendència de la concentració és evident. Suposa el retorn del PP a l'estratègia de la confrontació total i a no deixar enemics a la dreta. 

La fotografia de l'acte a Colón del febrer del 2019, amb els líders de totes les formacions de la dreta en primera línia, va retratar una època de crispació màxima davant la possible designació d'un relator per desbloquejar la crisi catalana. D'aquells dirigents, un, Albert Rivera, ja no és en la política activa, després de l'enrunament electoral de Ciutadans. Abascal ha consolidat el seu lideratge al capdavant de Vox. Casado, per la seva banda, ha fet moltes giragonses. Feia mesos només que dirigia el PP, imprimint una direcció més radical. Després, dues eleccions espanyoles fracassades van obligar-lo a un cop de volant al centre i va desar al calaix el lèxic guerracivilista del "Sánchez tacat de sang" pels pactes amb Bildu i l'acusació d'il·legítim contra el govern d'Espanya.

[noticia]220592[/noticia]
Però Casado està demostrant que es mou en funció del moment. Això sí, sempre sota la pressió de la dreta madrilenya i del laboratori ideològic de José María Aznar, la fundació FAES. El seu discurs durant la moció de censura de Vox contra Sánchez va mostrar el rostre més suau del president del PP, que ara, olorant els guanys electorals a curt termini, torna a la casa del pare. En el si del PP, molts dirigents veterans admeten en privat que el recurs contra l'Estatut i la recollida de signatures "contra els catalans" va ser un greu error. Però pocs ho reconeixen en públic. Ara, sobta que de nou el PP repeteixi l'estratègia de la pitjor crispació, i que no posi terra pel mig amb un Vox cada cop més excitat.

[noticia]220536[/noticia]
De l'ofensiva i la histèria de la dreta espanyola contra els indults se'n pot extreure una altra evidència: l'hegemonia ideològica de la dreta en el debat de la política espanyola continua sense un contrapès efectiu. Des de FAES es llancen unes consignes sempre intransigents, que exerceixen una influència directa sobre el comandament polític del PP. Sobre els indults, el laboratori d'Aznar ja ha emès el seu comunicat, que conclou amb la frase: "A Espanya, a través del seu govern, ha arribat al poder la mentida dels qui volen trencar-la". 

En el debat polític espanyol, els "colpistes" són ja els independentistes. I si es llegeixen les declaracions dels portaveus de la dreta, sembla que l'indult és una atribució del Tribunal Suprem, quan no és així, ja que no depèn del Poder Judicial sinó que és una decisió política. Sorprèn també la feblesa en la resposta de l'entorn governamental. Després que Pedro Sánchez parlés de "concòrdia", ha hagut de ser el seu cap de gabinet, Iván Redondo, qui ha sortit a defensar la "valentia" del president. 

L'altre element que s'ha produït és l'activació d'un sector del PSOE en contra de la possibilitat dels indults, amb l'expresident Felipe González al capdavant i els barons territorials habituals al darrera. Guillermo Fernández Vara, a Extremadura, i Emiliano García Paje, a Castella-la Manxa, ja han avisat que d'indults ni parlar-ne. De moment, a banda de Podem i el seu entorn, la presència d'un discurs integrador de la mateixa idea d'Espanya està absent. És un fet que s'ha anat consolidant des del triomf del PP el 1996.

El Suprem, alineat amb la dreta

Els moviments de la dreta i dels sectors més espanyolistes del PSOE s'han vist afavorits per l'informe que el Suprem va fer públic dimecres, molt contundent contra els presos, especialment contra Jordi Cuixart, i amb retrets tant a la Generalitat com al govern espanyol. Manuel Marchena, l'encarregat de redactar l'informe que ja és sobre la taula del ministeri de Justícia, ha posat les bases per facilitar una possible impugnació de l'indult. 

Considera el Suprem que no hi ha arguments d'utilitat pública per concedir la mesura de gràcia, que arriba a qualificar d'"autoindult", tenint en compte que el beneficiaris serien membres de partits que actualment donen suport al govern de PSOE i Podem, que al seu torn és qui ha de decidir sobre l'indult.

En el mateix informe, el Suprem també alerta de possibles problemes formals en la tramitació de l'indult, especialment en el fet que els presos polítics no volguessin posicionar-se sobre el perdó. Només ho va fer Cuixart i la resta va plantar Marchena. Això, diu el tribunal, "va privar la sala de la valoració d'elements decisius per argumentar l'informe i, el que és més important, va obligar a una interpretació flexible que no vegi en aquesta falta un impediment formal que suggereixi el tancament de l'expedient". La principal raó per la qual el Suprem, concretament la sala tercera del contenciós-administratiu, pot tombar un indult és per qüestions formals durant el procediment, i aquí Marchena diu que n'hi podria haver.

[noticia]219792[/noticia]
Contradiccions internes

Amb tot, l'aposta per aquesta nova estratègia de Colón presenta interrogants. I moltes contradiccions. Les relacions entre el PP i Vox, que són una bassa d'oli a la Comunitat de Madrid, presenten zones de conflicte. S'ha vist a Ceuta, amb un xoc sorollós entre els representants de Vox i el president de la ciutat, el popular Juan José Vivas. El partit ultra està jugant a fons la carta xenòfoba a l'enclavament. També a Andalusia, Vox amenaça l'estabilitat del govern que dirigeix Juan Manuel Moreno Bonilla, del PP, arran de l'acollida d'un petit grup d'immigrants de Ceuta.

De la mà del Suprem, l'espanyolisme intenta reeditar la jugada de l'Estatut. Aquella va donar el tret de sortida a la crescuda de l'independentisme i, després, al procés, que va acabar amb l'1-O i amb els fets de la tardor de 2017. Pedro Sánchez haurà de decidir quina resposta vol donar ara a la qüestió catalana i quines aliances vol teixir en els propers anys.

Pel que fa a la dreta, el retorn a Colón es produeix en circumstàncies diferents. És la mateixa dreta i el mateix lideratge, però el motiu de la mobilització s'ha fet encara més mesquí. Si el febrer del 2019 l'enemic a abatre era encara un procés sobiranista que alguns veien reviscolar, aquest cop l'objectiu a abatre per l'Espanya reaccionària ja és tan sols la compassió.