El primer gai català

La revista de la càtedra sobre diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra explica els orígens i la història del moviment homosexual a Catalunya en un informe d'Armand de Fluvià

Publicat el 21 de juliol de 2013 a les 20:00
Una manifestació de l'orgull gai

"El desig és universal entre els humans, que naixem sexuals, no heterosexuals o homosexuals. Naixem amb la capacitat de poder respondre positivament davant un estímul eròtic o sexual vingui de la pròpia persona (resposta autosexual), d'una del mateix sexe (resposta homosexual) o d'una del sexe oposat (resposta heterosexual)". Així comença l'informe d'Armand de Fluvià inclòs en la revista de la càtedra sobre diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) sobre els orígens i la història del moviment homosexual als Països Catalans.

Segons Fluvià, la nostra cultura judeocristiana o occidental és, "per motius principalment religiosos, sexofòbica i el sexe ha estat vist "com una cosa en certa manera perillosa i que només pot dirigir se cap a la reproducció i la funció de la sexualitat cal que sigui reproductora. Sortosament, avui dia ja s'han separat sexualitat i reproducció, almenys en el món ideològicament més avançat".

L'autor explica que al que avui és el Principat de Catalunya, des del període comtal es va aplicar el Liber Judiciorum fins el 1252, quan va començar a regir el dret comú, amb una gran influència del dret romà. Les "Ordinacions" de l'Orde Hospitaler, de 1204 disposaven que els sodomites fossin expulsats de l'ordre "sense misericòrdia". Els "Costums de Tortosa" (s. XIII) establien que els enxampats en pràctiques sodomítiques podien ésser detinguts per qualsevol persona, no podien fer testament i se'ls tallava el coll.

Armand de Fluvià apunta que les "Constitucions i altres drets de Catalunya" inclouen una pragmàtica de Felip I, a les corts de Montsó, del 1585, sobre els procediments de la Inquisició, per tal que els inquisidors del Sant Ofici tinguessin competència per jutjar els delictes de sodomia, conjuntament amb els jutges ordinaris, que les sentències fossin executades per la jurisdicció civil. A més, es fixava que els condemnats fossin cremats a la foguera i no enviats a galeres, com fins aleshores havia fet la Inquisició, perquè hom considerava que allò era un càstig molt lleu.