18
d'abril
de
2021, 08:04
Actualitzat:
8:07h
Han passat anys des d'aquell "president, posi les urnes" de Carme Forcadell. Anava dirigit a Artur Mas poc abans del 9 de novembre i era una advertència per a tothom qui podia tenir previst fer-se enrere i no convocar la consulta que havia estat promesa. El paper de les entitats sobiranistes, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) -fundada el 2012, abans de l'esclat del procés- i Òmnium, durant el camí de l'independentisme ha estat cabdal. La seva tasca de pressió a les institucions i de mobilització de la ciutadania en els dies clau explica l'èxit de jornades com la del 9-N o l'1-O, i també totes les Diades que s'han celebrat des de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Aquest paper, però, ha anat variant. Ja fa almenys tres anys que les entitats sobiranistes veuen minvat en seu protagonisme a l'hora de condicionar el Govern, i s'està veient també ara en les negociacions -que continuen bloquejades- entre ERC i Junts. No hi ha full de ruta per vetllar.
Sense un camí clar en l'independentisme, l'ANC i Òmnium han perdut l'objectiu de pressionar per aconseguir fites concretes en el calendari. Ahir, l'entitat presidida per Jordi Cuixart va instar ERC i Junts a "sortir de "l'atzucac institucional" i no "malbaratar" el resultat del 14-F, però va avisar que no correspon a Òmnium "marcar els tempos del Parlament ni de l'inici de la nova legislatura". Pel que fa a l'ANC, aquesta setmana ha reclamat dotar de contingut social i econòmic el projecte independentista, en una campanya en col·laboració amb la Intersindical-CSC.
Després dels mandats de Forcadell i Jordi Sànchez, amb una incidència clau en els governs independentistes, l'ANC porta des de després de la tardor del referèndum ancorada en posicions maximalistes per aconseguir la independència de manera ràpida, reprenent el fil del 2017. Això ho ha compaginat amb una estratègia de reforçar l'independentisme en aquells àmbits on és més feble, com l'empresarial o el sindical. Iniciatives com Eines de País han tingut èxit a l'hora de situar perfils independentistes en posicions clau en aquests espais. El seu paper a l'hora de pressionar el Govern, però, s'ha vist limitat, com es va viure durant la presidència de Quim Torra.
Òmnium s'ha convertit en la principal entitat sobiranista, amb 185.000 socis, però la seva capacitat d'incidència també s'ha vist minvada malgrat que es poden atribuir l'èxit d'haver aconseguit l'únic gest d'unitat de l'independentisme, amb una fotografia en plena campanya electoral de tots els presos reclamant l'amnistia. L'entitat, amb Jordi Cuixart al capdavant però amb molt protagonisme de Marcel Mauri, que n'és el vicepresident, ha intensificat estratègies de captació de socis al voltant dels "grans consensos de país", com la defensa dels drets fonamentals o l'autodeterminació. Són campanyes que, si bé han aconseguit posar determinats elements a l'agenda política, no s'han traduït encara en resultats concrets. L'amnistia va ser tombada a la mesa del Congrés i no es va poder ni debatre a la cambra, decisió que ha estat recorreguda.
En clau negociadora, l'ANC i Òmnium continuen reclamant un acord entre ERC i Junts per fer front a la pandèmia i avançar en els objectius nacionals, però lluny queda el paper clau que van tenir, per exemple, en la configuració de Junts pel Sí el 2015 o en els preparatius de l'1-O el 2017. A continuació, repassem aquest protagonisme minvant de les dues entitats sobiranistes:
Sense un camí clar en l'independentisme, l'ANC i Òmnium han perdut l'objectiu de pressionar per aconseguir fites concretes en el calendari. Ahir, l'entitat presidida per Jordi Cuixart va instar ERC i Junts a "sortir de "l'atzucac institucional" i no "malbaratar" el resultat del 14-F, però va avisar que no correspon a Òmnium "marcar els tempos del Parlament ni de l'inici de la nova legislatura". Pel que fa a l'ANC, aquesta setmana ha reclamat dotar de contingut social i econòmic el projecte independentista, en una campanya en col·laboració amb la Intersindical-CSC.
Després dels mandats de Forcadell i Jordi Sànchez, amb una incidència clau en els governs independentistes, l'ANC porta des de després de la tardor del referèndum ancorada en posicions maximalistes per aconseguir la independència de manera ràpida, reprenent el fil del 2017. Això ho ha compaginat amb una estratègia de reforçar l'independentisme en aquells àmbits on és més feble, com l'empresarial o el sindical. Iniciatives com Eines de País han tingut èxit a l'hora de situar perfils independentistes en posicions clau en aquests espais. El seu paper a l'hora de pressionar el Govern, però, s'ha vist limitat, com es va viure durant la presidència de Quim Torra.
Òmnium s'ha convertit en la principal entitat sobiranista, amb 185.000 socis, però la seva capacitat d'incidència també s'ha vist minvada malgrat que es poden atribuir l'èxit d'haver aconseguit l'únic gest d'unitat de l'independentisme, amb una fotografia en plena campanya electoral de tots els presos reclamant l'amnistia. L'entitat, amb Jordi Cuixart al capdavant però amb molt protagonisme de Marcel Mauri, que n'és el vicepresident, ha intensificat estratègies de captació de socis al voltant dels "grans consensos de país", com la defensa dels drets fonamentals o l'autodeterminació. Són campanyes que, si bé han aconseguit posar determinats elements a l'agenda política, no s'han traduït encara en resultats concrets. L'amnistia va ser tombada a la mesa del Congrés i no es va poder ni debatre a la cambra, decisió que ha estat recorreguda.
En clau negociadora, l'ANC i Òmnium continuen reclamant un acord entre ERC i Junts per fer front a la pandèmia i avançar en els objectius nacionals, però lluny queda el paper clau que van tenir, per exemple, en la configuració de Junts pel Sí el 2015 o en els preparatius de l'1-O el 2017. A continuació, repassem aquest protagonisme minvant de les dues entitats sobiranistes: