Cristòfol Gimeno amb Pere Navarro, en un acte electoral a Manresa. Foto: Jordi Palmer/Nació DigitalLa crisi que pateix el PSC a nivell nacional entre els que es mantenen fidels a les directrius de la direcció del partit negant a Catalunya el dret a decidir i els que voldrien que la consulta sobre la independència es portés a terme, també té la seva translació al Bages. En alguns casos, fins i tot, també hi ha càrrecs electes que s'han mostrat obertament a favor de la independència i Manresa ha acollit reunions "discretes" de vertebració d'opcions més catalanistes a les actuals.
El nucli dur del PSC al Bages
El nucli dur del PSC al Bages es mou bàsicament en quatre eixos. El grup municipal socialista de Manresa encapçalat pel seu president José Luís Irujo, que vota sistemàticament contra les mocions sobre el procés; l'alcaldia de Castellgalí, amb Cristòfol Gimeno, que a més és el Primer Secretari del PSC a les Comarques Centrals; o l'alcaldia de Castellnou de Bages, de Francesc Martínez, que fins i tot en algunes ocasions la seva gelosia a l'hora de mantenir l'ortodòxia del partit en qüestions nacionals li ha portat males passades. Finalment, la Federació del Bages, Berguedà i Solsonès, també està gestionada per membres afins a la direcció, igual que el Primer Secretari del PSC de Manresa, Felip González, que va convidar els díscols a "buscar-se un nou partit".
Cas a part mereix l'alcalde del Pont de Vilomara i Rocafort, Cecilio Rodríguez, que si bé caldria situar-lo també en l'òrbita oficial com a president del municipi de la comarca amb més tradició de vot socialista i amb un perfil de població de forta immigració espanyola, no ha transcendit que mai s'hagi significat públicament sobre el procés actual que viu Catalunya.
En el mateix sentit, però a la inversa, la presidenta del Consell Comarcal del Bages i exalcaldessa de Monistrol de Calders, la socialista Mercè Cardona, tradicionalment lligada al catalanisme del PSC, tampoc no ha transmès públicament la seva postura en l'assumpte.
Opinions obertament independentistes i trencadisses
A l'altre extrem del debat, l'alcaldessa de Castellbell i el Vilar, Montserrat Badia, i l'alcalde de Navarcles, Llorenç Ferrer, han mostrat obertament la seva voluntat que Catalunya esdevingui un estat independent. Tots dos van participar [Badia] [Ferrer], "a títol personal" com exigia el PSC, a la Via Catalana del passat Onze de Setembre. Tots dos, però, mantenen la seva militància al partit, si bé simpatitzen públicament amb les opinions dels diputats "díscols".
On sí que hi ha hagut trencadissa amb motiu de la consulta ha estat a Sant Joan de Vilatorrada i a Santpedor, si bé que amb matisos diferents. A Sant Joan l'executiva del PSC va dimitir en bloc per diferències orgàniques amb la Federació regional del partit que no tenien a veure amb el procés català. Malgrat tot, posteriorment, el grup municipal de Sant Joan de Vilatorrada, va votar a favor de la declaració de sobirania i de l'adhesió del municipi a l'AMI, fet que va provocar la "renyada" de Navarro als regidors. En diverses intervencions en els debats del Canal Taronja de la televisió local en què participa, l'exalcalde del segon municipi del Bages, Ezequiel Martínez, ha declarat que davant de la consulta, "avui" votaria a favor de la independència, un fet impensable fa només dos anys.
A Santpedor, després que els socialistes també votessin a favor de la declaració de sobirania, el grup municipal es va trencar per desavinences entre els seus dos regidors per temes nacionals. L'independent Marc Soler va abandonar el grup i aquest fer va fer que el govern que fins llavors era de ERC+PSC, s'hagués de reformular.
A banda d'aquests casos més significatius, a la comarca hi han hagut altres moviments que evidencien la disparitat de criteris entre els regidors del PSC pel que fa a la qüestió nacional. Com a mostra, quan el primer secretari de la Federació regional, Cristòfol Giménez va veure com a casa seva, a l'Ajuntament de Castellgalí, es quedava sol votant contra les consultes populars el 2009. O a Callús, tres regidors de Treballem per Callús, vinculat al PSC, es van abstenir, i un va votar a favor d'exercir la sobirania fiscal.
Bagencs del PSC a Barcelona i a Madrid
Els socialistes bagencs compten amb el manresà Joan Canongia en el Congrés de Madrid des de mitja legislatura. Ja en una entrevista concedida a Manresainfo.cat després de accedir a l'escó va admetre que "al Congrés acataré les decisions de l'executiva del PSC". Canongia ha tingut històricament molt bona relació amb l'aparell del partit, no només amb el PSC, sinó també amb el PSOE.
Per una altra part, i després dels tres vots dels "díscols" del PSC en el passat plenari del Parlament, una hipotètica renúncia d'Elena al seu escó obriria les portes de la cambra a l'alcalde de Castellgalí, i número 17 a la llista, ja que les dues candidates que hi ha abans d'ell ja han anunciat que no recollirien l'acta de diputat.
Al Berguedà només hi queda Joan Roma i al Solsonès, ningú
L'exdiputat socialista i alcalde de Borredà, Joan Roma Cunill, és l'única cara de la línia oficial que el PSC té al Berguedà. Roma continua defensant des de la tribuna d'opinió que té a NacióSolsona.cat les postures del partit sobre el procés, després que tots els regidors del PSC de Berga pleguessin i que un centenar de militants de la comarca estripessin el carnet.
Finalment, al Solsonès la presència del PSC és pràcticament simbòlica, amb una regidora a Solsona que forma part del pacte amb ERC, i que ha votat a favor les proposicions que tenen a veure amb el procés català.
