Es tracta de la primera mesura amb la qual els socialistes, probablement amb la mirada posada en unes futures eleccions, volen fer de contrapès del Govern. En la missiva enviada a Aragonès, el cap de l'oposició explica que ha constituït el "govern alternatiu" amb la voluntat de fer avançar el país amb "lleialtat institucional i responsabilitat política".
Illa també trasllada a Aragonès la seva proposta de quatre pactes: per superar la pandèmia, sobre els fons europeus, en favor del pluralisme i per a la renovació dels alts càrrecs designats pel Parlament. "Crec honestament que és de vital importància obrir el diàleg a Catalunya", explica. Illa fixa les dues iniciatives que "cal abordar amb la màxima celeritat": l'ampliació de l'aeroport del Prat i la convocatòria d'una taula de diàleg entre les forces catalanes amb l'objectiu de "reprendre el camí del retrobament i l'acord"."Amb voluntat constructiva i vocació de servei, hem elaborat quatre grans propostes de pacte, que marquen el que, al nostre entendre, hauria de ser el centre de l’agenda política catalana".
— Socialistes PSC/⤠(@socialistes_cat) June 7, 2021
📃Carta del cap de l'oposició, @salvadorilla, al president de la Generalitat.#PSC/â¤ï¸ pic.twitter.com/igTfo7WlVQ
Amb això, el PSC planteja una arma de doble fil. Per una banda, es mostren predisposats a adoptar un paper d'oposició "constructiva i lleial", però per l'altra, busquen guanyar la Generalitat en un futur no massa llunyà. De fet, la del gabinet alternatiu no és una idea nova pels socialistes. I si Illa ha optat per rescatar-la, és perquè ja els va donar bons resultats fa prop més de dues dècades.
En un escenari diferent de l'actual, però amb algunes correlacions de forces semblants, llavors l'expresident Jordi Pujol va guanyar les eleccions a l'expresident Pasqual Maragall per poc més de 200.000 vots. El líder de la desapareguda Convergència i Unió va ser investit president -amb els vots del PP- i el cap de l'oposició socialista va crear un executiu que, com ha fet Illa -amb algunes diferències, ja que no ha comptat amb Acció Exterior-, emulés les conselleries de l'executiu català. Quatre anys després, el 2003, Maragall va guanyar les eleccions i va aconseguir ser president amb el suport d'ERC i ICV.
[h3]Buscant l'equilibri entre l'acord i la discrepància amb ERC[/h3]
Llavors Maragall ho tenia molt més senzill. Amb Pujol els separava gairebé tot i els unien molt poques coses. Ara, les relacions Illa-Aragonès seran molt diferents. Els socialistes hauran de combinar la capacitat d'arribar a acords i de mantenir el diàleg amb l'executiu català amb presentar les contrapropostes que els permetin desmarcar-se de l'acció del Govern d'Aragonès i poder plantejar-se com una alternativa real.
Tot això en un escenari nou en el qual sembla que s'ha entrat aquest dilluns, i del qual es desprèn que el diàleg entre l'independentisme i el govern espanyol -assumit pel PSOE i amb Podem com a principal valedor- serà el protagonista de la legislatura. Una reflexió compartida per diversos actors polítics arran de l'article d'Oriol Junqueras en el qual avala la concessió dels indults i qüestiona la via unilateral per arribar a la independència.
[h3]Una escenificació qüestionable[/h3]
Més enllà que la proposta dels socialistes doni millors o pitjors resultats, el que més ha sorprès ha estat la forma d'oficialitzar aquest executiu alternatiu. Una imitació constant dels protocols del Govern, amb una foto oficial del president i els consellers "alternatius" i un logo acompanyat de "Govern Alternatiu de Catalunya". Com si es tractés d'una presa de possessió.
Els socialistes fins i tot van presentar un organigrama -en el qual Illa tenia el càrrec de president- explicant qui liderava cadascuna de les quinze conselleries, mentre que els diputats elegits per conformar l'executiu a l'ombra van agrair a Illa l'encàrrec, com si haguessin estat nomenats de forma oficial.
