La radicalitat i el desconcert de CiU
El radicalisme s´ha instal·lat definitivament a Convergència. El tarannà dels assessors i dirigents més propers a Artur Mas sembla haver-se apoderat de totes totes del partit, una manera de fer que els allunya de la centralitat i la moderació que els havia caracteritzat no fa tants anys, de la mà de l´expresident Pujol, i que molts ara enyoren.
La proposta de Mas de refundació del catalanisme, que quedarà negre sobre blanc la simbòlica data del 20 de novembre, sembla que comportarà greus problemes a CiU. Duran i Lleida ja ha dit que vol esperar a aquest dia i al definitiu aclariment de la posició de Mas per ser proclamat candidat al Congrés. Segurament CiU no pot esperar tant. Les dificultats de CiU no poden perjudicar el país.
El nacionalisme català està molt desorientat i el lideratge de Mas està en qüestió. En aquest context, als seus electors els és difícil saber què voten , no saben encara si els seus vots serviran per donar suport a un candidat o a un altre, per avalar la radicalització o el retorn a la centralitat.
Afortunadament el Govern de Catalunya seguirà treballant lluny d´estirabots i espectacles piromusicals. Afortunadament els socialistes som la garantia que el procés en el què ha embarrancat la principal força de la oposició no afectarà el nostre país .
