28
de maig
de
2023, 22:11
Actualitzat:
29
de maig,
0:46h
Victòria agredolça del PSC a Girona. Els socialistes escombren Junts del seu principal feu, aconseguit per Carles Puigdemont el 2011, però, malgrat els vuit regidors que la situen com a primera força de les eleccions municipals, Sílvia Paneque es pot quedar sense alcaldia. A l'espera dels pactes postelectorals, els resultats d'aquest vespre obren la porta a una aliança entre Guanyem -segona força amb vuit regidors-, Junts -que recula fins als sis- i els tres regidors d'ERC -la quarta força de les eleccions- com una possibilitat amb opcions reals amb Lluc Salellas com a nou alcalde. El líder de Guanyem ja s'hi ha pronunciat a favor.
La pujada dels socialistes de sis a vuit regidors permet al PSC imposar-se a Girona i fa bona l'aposta per Paneque, la més experimentada dels candidats. El PSC torna a guanyar en una de les seves places preferides a nivell municipal que va bastir, durant prop de quaranta anys, primer amb Joaquim Nadal i després amb Anna Pagans que van perdre en mans de Puigdemont el 2011. Precisament, Paneque va entrar com a regidora el 2011, després de la desbanda de militants que van tenir els socialistes i ha aconseguit refer el partit després de tocar fons el 2015 i ha construït un projecte alternatiu des d'una posició activa.
Les opcions del PSC per governar es redueixen a governar en minoria a l'espera que els partits independentistes no es posin d'acord i és improbable que trobin suports en Junts i Guanyem. Amb Junts, van arribar a compartir govern durant el primer mandat de Marta Madrenas, trencat quan els socialistes van donar suport al 155. Amb Guanyem, el 2019 es va provar de pactar per bastir una alternativa a Madrenas, però no van arribar a bon port. Tant la candidata de Junts, l'exconsellera Gemma Geis, com Salellas per Guanyem han descartat durant la campanya investir un alcalde que no sigui independentista.
Així, Guanyem es troba davant d'una oportunitat històrica d'encapçalar l'alcaldia i obrir un nou cicle. El partit de l'esquerra independentista CUP ha guanyat dos regidors respecte del seu màxim històric aconseguit el 2019, quan amb sis escons van ser la segona força de Girona. Ara repeteixen posició en el rànquing, però amb vuit regidors la candidatura encapçalada per Salellas pot ser suficient per pactar un tripartit independentista amb ERC i Junts.
L'altra cara de la moneda és la de Junts El partit de Puigdemont recula dels nou als sis escons, que perd un dels feus principals. El desgast pels dos mandats de Madrenas i l'escissió amb el PDECat són algunes de les claus que expliquen la derrota. L'exconsellera té a les seves mans que Girona segueixi governada per un independentista. El pacte té un possible suport en els tres regidors d'ERC tot i que seran menys determinants del que es preveia en campanya. Els republicans, encapçalats per Quim Ayats repetien candidat per primer cop a Girona i amb els regidors aconseguits –un menys que el 2019– es mantenen com a quarta força del consistori.
Completen els escons el PP i Vox, tots dos amb un regidor. Els populars tornen a l'ajuntament després d'una legislatura d'absència mentre que l'extrema dreta tindrà representació al consistori per primer cop. L'exregidor Carles Ribas, líder de la marca municipal del PDECat d'Ara Girona, i C's desapareixen de la composició de l'ajuntament.
Aquestes eleccions municipals han patit una forta baixada de participació. Si ara fa quatre anys van votar un 65% dels electors, aquest 2023 la participació s'ha reduït fins al 50,82%. Són quinze punts menys que el 2019, quan els comicis van coincidir amb les eleccions europees on Puigdemont es presentava com a candidat.