26
de maig
de
2022
Actualitzat:
21
de juny,
20:09h
Després de mesos de negociacions, concessions i batalles polítiques per blindar el català (i les llengües minoritàries oficials de l'Estat, el basc i el gallec) a les plataformes d'streaming, la llei de l'audiovisual ja és vigent després de ser aprovada al Congrés dels Diputats gràcies a l'abstenció del PP i tot i el "no" d'ERC. La sorpresa, però, és que el català no ha estat el tema determinant per inclinar la balança del vot dels grups parlamentaris: el gir es va produir 48 hores enrere, amb la presentació d'una esmena que modificava un article concret, que ha incendiat el sector audiovisual i, especialment, el del cinema independent.
L'article 112.1 ha provocat un gran terrabastall en els partits de l'oposició i ha generat la fractura en els socis de govern. Un desacord que ha estat especialment rellevant en Unides Podem, que, finalment, s'ha abstingut en la votació. És la primera vegada que el soci de coalició no dona suport a un projecte de l'executiu. De fet, Podem, ERC i EH Bildu van pactar aquest dimecres una esmena transaccional per recollir les crítiques del sector per la redacció inclosa pel PSOE al dictamen de la ponència de la norma, aprovat la setmana passada en comissió. No han impedit que la llei tiri endavant gràcies a l'abstenció del Partit Popular, encara que la formació ha acceptat, de manera intrínseca, els blindatges a les llengües minoritàries de l'Estat com el català.
Els partits catalans han valorat de manera irregular el text definitiu que ha passat pel Congrés. Només ERC ha considerat positiva la nova legislació, atenint-se a les dificultats per aprovar-la i el gran cost polític per llimar la immensa llista d'esmenes, propostes i reclamacions. "Una vegada més ens recorden que vostès són la segona pota del règim del 78", ha criticat el diputat Joan Margall, que ha assenyalat el PSOE per trencar el pacte amb ERC per haver acordat amb el PP aquesta esmena a última hora. "No comptin amb nosaltres pels seus xantatges", ha advertit Margall. Els republicans van aprovar els pressupostos generals de l'Estat del govern socialista a canvi de la llei de l'audiovisual. El resultat final, però, ha estat completament diferent.
Junts i PDECat ja havien avisat que votarien en contra d'aquesta nova llei. La diputada de Pilar Calvo (Junts) ha carregat contra la llei i la considera com "un fiasco" i "un recés" per a les llengües cooficials de l'Estat. "Només hi ha un vot possible: el del no", perquè "ens estem jugant el futur de la llengua", ha dit. Segons Calvo, "del famós pacte del 6% de Netflix hem passat a un 0,35% i ni tan sols es podrà escollir els subtítols". Per altra banda, Albert Botran (CUP) ha assegurat que aquesta llei suposa una "oportunitat perduda" per al català, el basc i el gallec, perquè a les plataformes digitals la presència de català "està minoritzadíssima" i hi ha més traduccions a l'islandès que a la llengua de territoris amb 10 milions de persones.
El problema de l'article 112.1
La modificació de l'article 112.1 del text per part del grup socialista ha provocat el crit de guerra dels productors independents, que ho consideren un atac directe a la seva existència. Quin és el conflicte? La redacció de la llei en el capítol que aborda les produccions independents.
"La persona física o jurídica que no estigui vinculada de manera estable en una estratègia empresarial comú amb un prestador del servei de comunicació audiovisual i que assumeix la iniciativa, la coordinació i el risc econòmic de la producció de programes o continguts audiovisuals, per iniciativa pròpia o per encàrrec, i a canvi d'una contraprestació els posa a disposició de l'esmentat prestador del servei de comunicació audiovisual".
Què significa exactament? Un productor vinculat a Atresmedia -grup fortament involucrat en aquest canvi del text- que prepari una peça audiovisual per a la mateixa Atresmedia no se'l considerarà productor independent. En canvi, si ho fa per un altre gegant, com Netflix o HBO, se'l considera independent. Quan hi havia la paraula "un" en lloc de l'"esmentat" feia referència explícita als que treballen al marge dels grans conglomerats o grups audiovisuals. Això pot suposar que els veritables productors independents quedin al marge dels beneficis de la llei. Artistes de gran renom com Pedro Almodóvar, Icíar Bollaín o Paco León han signat contra la nova llei.
L'article 112.1 ha provocat un gran terrabastall en els partits de l'oposició i ha generat la fractura en els socis de govern. Un desacord que ha estat especialment rellevant en Unides Podem, que, finalment, s'ha abstingut en la votació. És la primera vegada que el soci de coalició no dona suport a un projecte de l'executiu. De fet, Podem, ERC i EH Bildu van pactar aquest dimecres una esmena transaccional per recollir les crítiques del sector per la redacció inclosa pel PSOE al dictamen de la ponència de la norma, aprovat la setmana passada en comissió. No han impedit que la llei tiri endavant gràcies a l'abstenció del Partit Popular, encara que la formació ha acceptat, de manera intrínseca, els blindatges a les llengües minoritàries de l'Estat com el català.
Els partits catalans han valorat de manera irregular el text definitiu que ha passat pel Congrés. Només ERC ha considerat positiva la nova legislació, atenint-se a les dificultats per aprovar-la i el gran cost polític per llimar la immensa llista d'esmenes, propostes i reclamacions. "Una vegada més ens recorden que vostès són la segona pota del règim del 78", ha criticat el diputat Joan Margall, que ha assenyalat el PSOE per trencar el pacte amb ERC per haver acordat amb el PP aquesta esmena a última hora. "No comptin amb nosaltres pels seus xantatges", ha advertit Margall. Els republicans van aprovar els pressupostos generals de l'Estat del govern socialista a canvi de la llei de l'audiovisual. El resultat final, però, ha estat completament diferent.
Junts i PDECat ja havien avisat que votarien en contra d'aquesta nova llei. La diputada de Pilar Calvo (Junts) ha carregat contra la llei i la considera com "un fiasco" i "un recés" per a les llengües cooficials de l'Estat. "Només hi ha un vot possible: el del no", perquè "ens estem jugant el futur de la llengua", ha dit. Segons Calvo, "del famós pacte del 6% de Netflix hem passat a un 0,35% i ni tan sols es podrà escollir els subtítols". Per altra banda, Albert Botran (CUP) ha assegurat que aquesta llei suposa una "oportunitat perduda" per al català, el basc i el gallec, perquè a les plataformes digitals la presència de català "està minoritzadíssima" i hi ha més traduccions a l'islandès que a la llengua de territoris amb 10 milions de persones.
El problema de l'article 112.1
La modificació de l'article 112.1 del text per part del grup socialista ha provocat el crit de guerra dels productors independents, que ho consideren un atac directe a la seva existència. Quin és el conflicte? La redacció de la llei en el capítol que aborda les produccions independents.
"La persona física o jurídica que no estigui vinculada de manera estable en una estratègia empresarial comú amb un prestador del servei de comunicació audiovisual i que assumeix la iniciativa, la coordinació i el risc econòmic de la producció de programes o continguts audiovisuals, per iniciativa pròpia o per encàrrec, i a canvi d'una contraprestació els posa a disposició de l'esmentat prestador del servei de comunicació audiovisual".
Què significa exactament? Un productor vinculat a Atresmedia -grup fortament involucrat en aquest canvi del text- que prepari una peça audiovisual per a la mateixa Atresmedia no se'l considerarà productor independent. En canvi, si ho fa per un altre gegant, com Netflix o HBO, se'l considera independent. Quan hi havia la paraula "un" en lloc de l'"esmentat" feia referència explícita als que treballen al marge dels grans conglomerats o grups audiovisuals. Això pot suposar que els veritables productors independents quedin al marge dels beneficis de la llei. Artistes de gran renom com Pedro Almodóvar, Icíar Bollaín o Paco León han signat contra la nova llei.