23
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
18:49h
Mariano Rajoy serà investit president. Així ho ha decidit el PSOE en un comitè federal que ha enterrat d'un plomall la consigna que Pedro Sánchez va repetir com un mantra: que no es permetria un govern del PP "ni per activa ni per passiva". Per primera vegada a la seva història, els socialistes facilitaran amb la seva abstenció que els populars segueixin comandant la Moncloa. De la votació es desprèn que l'abstenció serà de tot el grup parlamentari -el PSC ja ha deixat clar que se'n desmarcarà-, tal i com volia la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz. Els partidaris de mantenir el veto a Rajoy han quedat en minoria -96 vots davant dels 139 que han apostat per l'abstenció- i ja només aspiren a què es pugui pactar la discrepància.
A diferència de l'anterior reunió del comitè federal, els socialistes han arribat a Ferraz amb la consigna de deixar a casa les destrals de guerra. Tots són conscients que el partit està més dividit que mai, però que no es podia permetre exhibir, de nou, una batalla campal. Per això la tranquil·litat i la celeritat han estat dues de les principals característiques d'una reunió en la qual, tanmateix, s'ha pres una dura decisió que marca un abans i un després al PSOE.
La por a les terceres eleccions
De poc ha servit que els partidaris de mantenir el "no" a Rajoy hagin apel·lat a la coherència. La por a afrontar unes terceres eleccions s'ha imposat. La proposta de resolució guanyadora, que ha estat defensada per l'eurodiputada Elena Valenciano, exnúmero dos d'Alfredo Pérez Rubalcaba, advertia que unes terceres eleccions serien "el pitjor desenllaç" pels ciutadans, per Espanya, però també pel partit, que es veuria abocat a obtenir uns resultats nefastos. El document, però, traça alguns dels objectius que el PSOE ha de perseguir des de l'oposició: la derogació de la reforma laboral i de la llei de mordassa, convocar el pacte de Toledo per parlar sobre el present i el futur de les pensions i obrir el diàleg per resoldre "els desafiaments presents en la vertebració territorial d'Espanya", així com la reforma del finançament.
Dirigents que fins ara havien esquivat defensar públicament l'abstenció per permetre la investidura de Rajoy sí ho han fet aquest diumenge. Un dels principals, el basc Eduardo Madina, un dels dirigents que té números per guanyar pes dins del grup parlamentari després d'aquest cop de timó del partit. D'altres han preferit callar, com és el cas dels tres presidents autonòmics que governen gràcies a l'aval de Podem: Ximo Puig (País Valencià), Javier Lambán (Aragó) i Emiliano García-Page (Castella-La Manxa). També la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, ha apel·lat a la "unitat" i a la "responsabilitat" per justificar l'abstenció i fer-ho, a més, amb "moral de victòria".
El "no" inamovible del PSC
Un cop aprovada l'abstenció, caldrà veure com es gestiona la discrepància exhibida, especialment, pel PSC, que no pensa a acatar la directriu del grup parlamentari. Miquel Iceta ha defensat davant del PSOE el dret diferencial dels socialistes catalans tot recordant que el desafiament independentista no els dóna marge per a l'abstenció. En acabar el comitè federal, Iceta ha demanat "intel·ligència", "sensibilitat" i "comprensió" pel posicionament dels socialistes catalans i també ha refermat de nou el "no" a Rajoy. Dirigents com l'exministre Josep Borrell o Antonio Pérez Tapias han defensat públicament la "llibertat de consciència" perquè el PSC pugui votar allò que consideri. D'entrada, però, s'ha imposat l'abstenció a tot el grup sense matisos.
A partir d'aquí, els socialistes catalans reuniran el seu consell nacional, el màxim òrgan del partit entre congressos, el pròxim dimarts, una trobada on previsiblement es ratificarà contundentment el "no" a Rajoy. Serà a partir d'aleshores quan arribarà el xoc entre els dos partits i es veurà si hi ha marge o no perquè el trencament de vot dels set diputats catalans sigui controlat.
Tot i la contundència d'Iceta, Susana Díaz, està "convençuda" que el PSC acabarà acatant la disciplina de vot i els seus set diputats s'abstindran. En una conversa amb els periodistes, la presidenta de la Junta d'Andalusia ho ha donat per fet després que el primer secretari del PSC hagi assistit i participat en la votació del comitè federal.
A diferència de l'anterior reunió del comitè federal, els socialistes han arribat a Ferraz amb la consigna de deixar a casa les destrals de guerra. Tots són conscients que el partit està més dividit que mai, però que no es podia permetre exhibir, de nou, una batalla campal. Per això la tranquil·litat i la celeritat han estat dues de les principals característiques d'una reunió en la qual, tanmateix, s'ha pres una dura decisió que marca un abans i un després al PSOE.
La por a les terceres eleccions
De poc ha servit que els partidaris de mantenir el "no" a Rajoy hagin apel·lat a la coherència. La por a afrontar unes terceres eleccions s'ha imposat. La proposta de resolució guanyadora, que ha estat defensada per l'eurodiputada Elena Valenciano, exnúmero dos d'Alfredo Pérez Rubalcaba, advertia que unes terceres eleccions serien "el pitjor desenllaç" pels ciutadans, per Espanya, però també pel partit, que es veuria abocat a obtenir uns resultats nefastos. El document, però, traça alguns dels objectius que el PSOE ha de perseguir des de l'oposició: la derogació de la reforma laboral i de la llei de mordassa, convocar el pacte de Toledo per parlar sobre el present i el futur de les pensions i obrir el diàleg per resoldre "els desafiaments presents en la vertebració territorial d'Espanya", així com la reforma del finançament.
Dirigents que fins ara havien esquivat defensar públicament l'abstenció per permetre la investidura de Rajoy sí ho han fet aquest diumenge. Un dels principals, el basc Eduardo Madina, un dels dirigents que té números per guanyar pes dins del grup parlamentari després d'aquest cop de timó del partit. D'altres han preferit callar, com és el cas dels tres presidents autonòmics que governen gràcies a l'aval de Podem: Ximo Puig (País Valencià), Javier Lambán (Aragó) i Emiliano García-Page (Castella-La Manxa). També la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, ha apel·lat a la "unitat" i a la "responsabilitat" per justificar l'abstenció i fer-ho, a més, amb "moral de victòria".
El "no" inamovible del PSC
Un cop aprovada l'abstenció, caldrà veure com es gestiona la discrepància exhibida, especialment, pel PSC, que no pensa a acatar la directriu del grup parlamentari. Miquel Iceta ha defensat davant del PSOE el dret diferencial dels socialistes catalans tot recordant que el desafiament independentista no els dóna marge per a l'abstenció. En acabar el comitè federal, Iceta ha demanat "intel·ligència", "sensibilitat" i "comprensió" pel posicionament dels socialistes catalans i també ha refermat de nou el "no" a Rajoy. Dirigents com l'exministre Josep Borrell o Antonio Pérez Tapias han defensat públicament la "llibertat de consciència" perquè el PSC pugui votar allò que consideri. D'entrada, però, s'ha imposat l'abstenció a tot el grup sense matisos.
A partir d'aquí, els socialistes catalans reuniran el seu consell nacional, el màxim òrgan del partit entre congressos, el pròxim dimarts, una trobada on previsiblement es ratificarà contundentment el "no" a Rajoy. Serà a partir d'aleshores quan arribarà el xoc entre els dos partits i es veurà si hi ha marge o no perquè el trencament de vot dels set diputats catalans sigui controlat.
Tot i la contundència d'Iceta, Susana Díaz, està "convençuda" que el PSC acabarà acatant la disciplina de vot i els seus set diputats s'abstindran. En una conversa amb els periodistes, la presidenta de la Junta d'Andalusia ho ha donat per fet després que el primer secretari del PSC hagi assistit i participat en la votació del comitè federal.
@psoe ha decidido. Confío en una gestión inteligente y sensible. @socialistes_cat mantendremos el no, pero queremos seguir caminando juntos
— Miquel Iceta Llorens (@miqueliceta) 23 d’octubre de 2016