El rei d'Espanya enyora els temps de la transició. En aquells anys, Joan Carles I hi va veure virtuts com l'esforç, el mèrit, la generositat i el diàleg, just en el mateix moment en què d'altres patien repressió, soroll de sabres, amenaces de l'ultradreta i, finalment, la imposició d'un règim cuinat i amanit des dels reservats d'uns quants restaurants madrilenys.
Per al rei espanyol aquell era un món feliç en el qual hi convivien en harmonia les cares, igualment metàl·liques, del cabdill d'Espanya i el seu successor, tots dos barrejats entre la xavalla de les butxaques escurades. Eren els temps de Valerio Lazarov i Bárbara Rey, dels Pallassos de la Tele i José María Iñigo en la TVE única de canal i mig. La de toros a la tarda i, com a molt, Mazinger Z. Ep, i que maques les cançons de Camilo Sesto.
Res a veure amb avui, quan els pallassos són els militars retirats i els elefants es vengen a Twitter. Potser per això el rei Borbó veu "galgos i podencos" allà on hi ha un projecte democràtic, inclusiu, engrescador i creatiu que omple els carrers de generositat. Aquesta Diada pertany a tothom i una ciutat ha deixat de ser comtal.
ARA A PORTADA
Publicat el 18 de setembre de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Junts demana la compareixença d'Isidre Fainé al Parlament
-
Política
«Recaptar el 100% de l'IRPF ens faria estar molt més a prop del concert»
-
Política
L'Eurocambra reclama a l'Estat un llindar mínim per aconseguir escó a les eleccions europees
-
Política
Qui és Carol Recio, l'aposta «popular» de Pisarello com a número 2 a les primàries de BComú?
-
Política
Una declaració contra els abusos a la mili no troba el consens del Parlament
-
Política
El Govern ultima els expedients per sancionar els especuladors