El rei d'Espanya enyora els temps de la transició. En aquells anys, Joan Carles I hi va veure virtuts com l'esforç, el mèrit, la generositat i el diàleg, just en el mateix moment en què d'altres patien repressió, soroll de sabres, amenaces de l'ultradreta i, finalment, la imposició d'un règim cuinat i amanit des dels reservats d'uns quants restaurants madrilenys.
Per al rei espanyol aquell era un món feliç en el qual hi convivien en harmonia les cares, igualment metàl·liques, del cabdill d'Espanya i el seu successor, tots dos barrejats entre la xavalla de les butxaques escurades. Eren els temps de Valerio Lazarov i Bárbara Rey, dels Pallassos de la Tele i José María Iñigo en la TVE única de canal i mig. La de toros a la tarda i, com a molt, Mazinger Z. Ep, i que maques les cançons de Camilo Sesto.
Res a veure amb avui, quan els pallassos són els militars retirats i els elefants es vengen a Twitter. Potser per això el rei Borbó veu "galgos i podencos" allà on hi ha un projecte democràtic, inclusiu, engrescador i creatiu que omple els carrers de generositat. Aquesta Diada pertany a tothom i una ciutat ha deixat de ser comtal.
ARA A PORTADA
Publicat el 18 de setembre de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
L'error d'un diputat del PP permet que tiri endavant una proposta de Sumar per reformar l'acomiadament improcedent
-
Política
El compromís d'Albiol amb el Pacte Nacional per la Llengua dura menys de 24 hores
-
Política
Sánchez eleva el xoc amb Israel: la Fiscalia General de l’Estat investigarà el genocidi a Gaza
-
Política
Qui s'hi juga més?
-
Política
Illa defensa des de Madrid que «la majoria dels catalans» volen «mirar endavant»
-
Política
Feijóo, atrapat per la pinça Sánchez-Ayuso