El rei d'Espanya enyora els temps de la transició. En aquells anys, Joan Carles I hi va veure virtuts com l'esforç, el mèrit, la generositat i el diàleg, just en el mateix moment en què d'altres patien repressió, soroll de sabres, amenaces de l'ultradreta i, finalment, la imposició d'un règim cuinat i amanit des dels reservats d'uns quants restaurants madrilenys.
Per al rei espanyol aquell era un món feliç en el qual hi convivien en harmonia les cares, igualment metàl·liques, del cabdill d'Espanya i el seu successor, tots dos barrejats entre la xavalla de les butxaques escurades. Eren els temps de Valerio Lazarov i Bárbara Rey, dels Pallassos de la Tele i José María Iñigo en la TVE única de canal i mig. La de toros a la tarda i, com a molt, Mazinger Z. Ep, i que maques les cançons de Camilo Sesto.
Res a veure amb avui, quan els pallassos són els militars retirats i els elefants es vengen a Twitter. Potser per això el rei Borbó veu "galgos i podencos" allà on hi ha un projecte democràtic, inclusiu, engrescador i creatiu que omple els carrers de generositat. Aquesta Diada pertany a tothom i una ciutat ha deixat de ser comtal.
ARA A PORTADA
Publicat el 18 de setembre de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Petició inesperada de Javier Cercas a Pedro Sánchez: «Desclassifiqui tot el que hi hagi del 23-F»
-
Política
Pedro Sánchez, amb l'aigua més amunt del coll
-
Política
El Parlament pressiona perquè l'Estat publiqui les balances fiscals
-
Política
El PP exigeix a Sánchez demani perdó i convoqui eleccions després de la condemna al fiscal general
-
Política
La defensa de Pujol demana que no sigui jutjat a l'Audiència Nacional pel seu estat de salut
-
Política
Sánchez «no comparteix» la condemna al fiscal general però n'activa el relleu