L'escriptor català Juan Goytisolo, Premio Cervantes 2014, ha aportat la seva visió sobre el relat històric català i espanyol tot assegurant que tant l'un com l'altre són "falsos" ja que en tots dos casos "s'agafen determinats elements i se'n rebutgen d'altres". Bé, pel que ha volgut dir Goytisolo, els relats seran més aviat incomplets però no necessàriament falsos, perquè una veritat a mitges difícilment serà una mentida completa, en tant que sempre hi haurà un substrat de realitat.

Tot i això, l'escriptor ha volgut posar un exemple d'aquesta suposada falsedat tot indicant que és "un disbarat convertir la guerra de successió entre Àustries i Borbons en una guerra entre Catalunya i Espanya". En aquest cas, el disbarat més aviat és just el contrari, intentar reduir el conflicte a un simple fet successori, quan és evident que en joc no estava només el titular de la corona, sinó dos models d'Estat enfrontats enmig d'un joc d'equilibris internacional. Que a partir d'aquest escenari arreu hi va haver partidaris de tots dos candidats és tan cert com que en determinats territoris es va acabar imposant una visió sobre una altra, de la mateixa manera que a la fi de la guerra els Borbons triomfants van dedicar tots els seus esforços a aplanar militarment Catalunya. Deduir d'aquí un enfrontament Espanya-Catalunya no és més que una interpretació si més no més vàlida i intel·lectualment més sòlida que la que pretén reduir tot plegat a un torneig feudal entre dos aspirants a la corona.

Però vet aquí que Goytisolo rebla el seu punt de vista expressant el seu rebuig "a tots els nacionalismes", amb un intent efectista de proclamar la igualtat de tots ells. Tot i ser una opció legítima, aquesta mena de revisionisme històric duu a un punt d'arribada inquietant, concloure que el 'nacionalisme', així en abstracte, és negatiu per definició. Un fet que la història universal ha desmentit centenars de vegades, situant molts moviments nacionalistes al costat de la causa de la llibertat, la democràcia i la independència dels pobles. Però això tant li fa. Llàstima. I felicitats pel Cervantes. I bon Sant Jordi tingui.