L'escriptor català Juan Goytisolo, Premio Cervantes 2014, ha aportat la seva visió sobre el relat històric català i espanyol tot assegurant que tant l'un com l'altre són "falsos" ja que en tots dos casos "s'agafen determinats elements i se'n rebutgen d'altres". Bé, pel que ha volgut dir Goytisolo, els relats seran més aviat incomplets però no necessàriament falsos, perquè una veritat a mitges difícilment serà una mentida completa, en tant que sempre hi haurà un substrat de realitat.
Tot i això, l'escriptor ha volgut posar un exemple d'aquesta suposada falsedat tot indicant que és "un disbarat convertir la guerra de successió entre Àustries i Borbons en una guerra entre Catalunya i Espanya". En aquest cas, el disbarat més aviat és just el contrari, intentar reduir el conflicte a un simple fet successori, quan és evident que en joc no estava només el titular de la corona, sinó dos models d'Estat enfrontats enmig d'un joc d'equilibris internacional. Que a partir d'aquest escenari arreu hi va haver partidaris de tots dos candidats és tan cert com que en determinats territoris es va acabar imposant una visió sobre una altra, de la mateixa manera que a la fi de la guerra els Borbons triomfants van dedicar tots els seus esforços a aplanar militarment Catalunya. Deduir d'aquí un enfrontament Espanya-Catalunya no és més que una interpretació si més no més vàlida i intel·lectualment més sòlida que la que pretén reduir tot plegat a un torneig feudal entre dos aspirants a la corona.
Però vet aquí que Goytisolo rebla el seu punt de vista expressant el seu rebuig "a tots els nacionalismes", amb un intent efectista de proclamar la igualtat de tots ells. Tot i ser una opció legítima, aquesta mena de revisionisme històric duu a un punt d'arribada inquietant, concloure que el 'nacionalisme', així en abstracte, és negatiu per definició. Un fet que la història universal ha desmentit centenars de vegades, situant molts moviments nacionalistes al costat de la causa de la llibertat, la democràcia i la independència dels pobles. Però això tant li fa. Llàstima. I felicitats pel Cervantes. I bon Sant Jordi tingui.
ARA A PORTADA
-
Deu anys del miratge dels «ajuntaments del canvi»: per què no se'n van sortir Ferran Casas i Manresa
-
L'Estat planteja una oficialitat parcial del català el 2027 per vèncer les reticències de la UE Redacció
-
Illa es reuneix per primera vegada amb un baró autonòmic del PP en ple debat pel finançament Bernat Surroca Albet
-
-
Publicat el 21 d’abril de 2015 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política El sentiment d'identificació catalana entre els joves cau del 57% al 36% en deu anys
-
Política Dos exalts càrrecs del govern d'Ayuso, imputats per les morts a les residències durant la pandèmia
-
Política Illa consolida el tripartit amb finançament i habitatge com a contrapartides
-
Política El Parlament tomba la moció d'Aliança Catalana contra el vel islàmic, que només rep el suport de Vox i el PP
-
Política Puigdemont retreu a CCOO que vulguin negociar després de dir que Junts és «tan inútil com l’última torrada del pa Bimbo»
-
Política Maniobra del PP per evitar que el Constitucional avali l'amnistia a finals de juny