El govern espanyol ha fet públics aquest dijous els eixos de la reforma de l'administració que vol impulsar. Entre altres, apunta a la possibilitat que les comunitats autònomes eliminin organismes i també en "redueixin" la mida d'algunes institucions, "fins i tot d'especial rellevància institucional" com és el cas de les assemblees legislatives, és a dir, els parlaments. També aposta per recuperar les competències i funcions que fins ara realitzen les comunitats. Hi consten els defensors del Poble (Síndic de Greuges), els instituts d'opinió (CEO), i els tribunals de comptes (Sindicatura de Comptes). Són "recomanacions" però l'executiu adverteix que farà públic el cost dels organismes "duplicats". Així consta  al resum del document de la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques (CORA), que l'executiu espanyol assumeix com a propi i aplicarà pel que fa referència a les seves àrees. 

Al document el govern espanyol apunta que les comunitats "poden guanyar en eficiència exercint les seves facultats d'auto organització" que els permeten adoptar decisions de "reducció o eliminació" de dependències i òrgans". 

En aquest punt, recorda que alguns territoris -com és el cas de Castella-La Manxa- ja han aplicat mesures en aquesta direcció "i així ho recomana l'informe" com la "supressió d'entitats o la reducció de la mida d'algunes, fins i tot l'especial rellevància institucional, com les Assemblees legislatives" o els Defensors del Poble.

L'executiu de Mariano Rajoy també vol que les comunitats suprimeixin les seves agències de protecció de dades, les juntes consultives de contractació administrativa, els tribunals de recursos contractuals, les agències d'avaluació a l'àmbit universitari, les agències autonòmiques d'energia, les agències de meteorologia (Servei Meteorològic de Catalunya), la inspecció d'aeroports, els instituts o serveis cartogràfics, i els òrgans de defensa de la competència. 

S'hi suma la voluntat d'assimilar les oficines a l'exterior i compartir mitjans pel que fa a la conservació de carreteres, les plataformes de formació de treballadors públics o de gestió de centres púbics, a més d'eliminar bona part dels 90 observatoris existents. 

El llistat complert no s'ha facilitat, però l'executiu ja ha avançat que ha trobat 118 "solapaments" dels què 111 tenen caràcter sectorial. El seu objectiu, apunta, és aplicar el principi "una administració una competència".

Tot el que concerneix a les comunitats autònomes són "recomanacions" que el ministre Montoro ja ha anunciat que té intenció de vincular a la negociació dels objectius de dèficit de les comunitats autònomes. De fet, el conjunt del document serà objecte d'anàlisi per part del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que ha de tenir lloc entre finals de juny i principis de juliol.

L'opinió pública com a element de pressió a les comunitats

Fonts de l'executiu admeten que l'Estat no pot obligar els territoris a actuar en aquesta direcció. Per aquest motiu el govern espanyol preveu aplicar una doble via: Llei d'estabilitat i emetre "suggeriments" als territoris que no compleixin els compromisos d'eliminació d'ens públics i els objectius de dèficit. Si no els territoris no actuen d'acord a les recomanacions, l'executiu espanyol donarà a conèixer a l'opinió pública el cost d'aquests serveis i l'estalvi que implicaria que l'Estat assumís les competències.

Test previ a la creació de nous organismes

Les mateixes fonts han assegurat que l'Estat "vigilarà contínuament" per prevenir la creació de nous organismes per part dels territoris. De fet, qualsevol creació d'un nou organisme haurà d'anar acompanyada d'una justificació estricta de les raons que la motivesn on ja es valori l'existència de possibles duplicitats i els mitjans humans, materials i financers de què disposarà per fer les seves tasques.

En el cas d'organismes de l'Estat seran avaluats periòdicament i en el cas que no subsisteixin les raons o recursos que van fonamentar la seva constitució "es procedirà a la seva extinció".

A més, l'executiu preveu establir l'obligació per a les comunitats d'informar i fer constar al registre estatal d'entitats qualsevol nou òrgan que creïn. Segons aquestes fonts, se sotmetrà a aquests organismes a un "test" per veure si s'incorre en una duplicitat, i en cas de ser així s'emetrà una recomanació negativa que en cas de no ser atesa implicarà donar a conèixer el cas a l'opinió pública.

En canvi, el govern espanyol sí que farà ús de la legislació bàsica per definir i delimitar els tipus de societats i evitar que es converteixin en el que considera que pot ser un mecanisme per esquivar els controls de l'Estat

Ajuntaments sense sanitat ni educació

Pel que fa a la reforma de l'administració local, el govern espanyol estipula al text que es posa punt i final al que considera que són "competències impròpies" dels ajuntaments, fet que suposarà un estalvi de 7.129 milions.

En aquest marc, estableix un període transitori de cinc anys per al canvi de titularitat de les competències de sanitat i educació cap a les comunitats autònomes "amb la conseqüent reordenació del finançament". A més, els sous dels alcaldes i regidors es fixarà anualment als pressupostos de l'Estat.