
L'exfiscal anticorrupció de l'Audiència Nacional Carlos Castresana, actual director en funcionals de la Comissió Internacional contra la Impunitat a Guatemala (Cicig), considera que el sistema judicial espanyol és hereu de la dictadura i que això 'ha esquitxat també el Tribunal Constitucional'. Castresana ha dit que "no sembla raonable" que el TC "hagi tingut magistrats que havien estat governadors civils durant el franquisme", i ha afegit que aquesta "patologia" té les seves conseqüències "no només en el cas de l'Estatut, sinó en termes generals". Castresana ha criticat la "politització" del poder judicial i ha obert la porta a modificar la Constitució per solucionar-ho.
Sobre la sentència del TC, Castresana opina que l'Estat espanyol pot funcionar "molt bé" amb el "reconeixement de les realitats nacionals" i ha subratllat que "pràcticament no hi ha cap país al món que sigui una absoluta unitat cultural, lingüística o històrica".
Respecte a la possibilitat de portar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg, Castresana ha manifestat que "si afecta els drets fonamentals dels ciutadans sí que es podria portar", però que la major part dels motius per portar-la "són constitucionals" i això no entraria en les competències de la cort europea.
D'altra banda, Castresana ha insistit que la transició "pràcticament no va passar per l'administració de justícia" i ha assegurat que el sistema judicial actual "no ha entès" que és un poder independent de l'Estat i garant del funcionament de l'estat de dret".
Modificar la Constitució
El jurista espanyol, que va anunciar la seva dimissió com a cap de la Cicig el passat mes de juny per "desgast" en el càrrec, ha explicat que va haver-hi un moment durant la transició que "per arribar al TC s'havia de ser un jurista amb una trajectòria professional extraordinària", però que ara, "desgraciadament", els nomenaments al TC, al Tribunal Suprem i al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) "es decideixen entre els dos grans partits, reservant com a molt una quota a CiU o al PNV". "Aquest no és el model que la constitució vol. La constitució vol jutges imparcials i independents, i avui dia no els tenim", ha afirmat.