El sofà barceloní

Política

ARA A PORTADA

Política El DAFO del retorn de Carles Puigdemont Oriol March
Política Tots els escenaris possibles després del 29-N: de la revàlida de Sánchez a la «supermajoria» de Feijóo Bernat Surroca Albet
Política La CUP sotmetrà a la militància la decisió de no presentar-se a les eleccions espanyoles Pau Espí Solé
Política On anirà el vot d'Aliança Catalana el 29-N? Lluís Girona Boffi
Política Feijóo evita parlar d'habitatge en l'inici de precampanya i promet un govern de «reconstrucció nacional» Neus Climent / Agències

Redacció

Publicat el 09 de setembre de 2010 a les 21:59

El meu amic Vicent Sanchis va fer córrer una metàfora política que va fer fortuna. L'article començava citant -anònimament- un alt dirigent socialista que li confessava, amb una certa displicència, que "si els socialistes presentem un sofà a l’Ajuntament de Barcelona, guanyem". Corria l'any 2007.

Només han passat tres anys i ara la metàfora és inversa. Vistes les enquestes, queda clar que el PSC podria presentar Barack Obama, Beyoncé o el Dalai Lama i perdrien igual. Per això, la batalla per la candidatura a l'alcaldia del Cap i Casal és esmorteïda, especulativa. No hi ha competició oberta perquè ni tan sols queda clar que hi hagi premi.

És el revers del pes -enorme- de les sigles PSC. Tant serveixen en una època, en una ciutat, per col·locar un sofà dalt del silló com, en un altre moment, per llastrar fins a l'ofec un candidat que tal vegada no s'ho mereix. De fet, en les bones èpoques els barcelonins van arribar a donar a Joan Clos 20 regidors. Ara, les enquestes ofereixen a Jordi Hereu poc més de la meitat. Ningú no ha dit mai que la política sigui justa.

Escull Nació com la teva font preferida de Google