El sofà barceloní

Política

ARA A PORTADA

Societat Més atenció a la diversitat i reforços per a les direccions: les novetats del retorn a l'escola Gerard Mira
Societat «Els governs seran cada vegada més gestors de tragèdies» Pep Martí i Vallverdú | Arnau Urgell i Vidal
Política «Hem de recuperar una etiqueta com la del catalanisme» Pep Martí i Vallverdú
Societat «Les elits encara pensen que la recerca és finançament, quan és talent i regulació» Pep Martí i Vallverdú
Economia «El que volem veure és el pla d'infraestructures que prepara el Govern» Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 09 de setembre de 2010 a les 21:59

El meu amic Vicent Sanchis va fer córrer una metàfora política que va fer fortuna. L'article començava citant -anònimament- un alt dirigent socialista que li confessava, amb una certa displicència, que "si els socialistes presentem un sofà a l’Ajuntament de Barcelona, guanyem". Corria l'any 2007.

Només han passat tres anys i ara la metàfora és inversa. Vistes les enquestes, queda clar que el PSC podria presentar Barack Obama, Beyoncé o el Dalai Lama i perdrien igual. Per això, la batalla per la candidatura a l'alcaldia del Cap i Casal és esmorteïda, especulativa. No hi ha competició oberta perquè ni tan sols queda clar que hi hagi premi.

És el revers del pes -enorme- de les sigles PSC. Tant serveixen en una època, en una ciutat, per col·locar un sofà dalt del silló com, en un altre moment, per llastrar fins a l'ofec un candidat que tal vegada no s'ho mereix. De fet, en les bones èpoques els barcelonins van arribar a donar a Joan Clos 20 regidors. Ara, les enquestes ofereixen a Jordi Hereu poc més de la meitat. Ningú no ha dit mai que la política sigui justa.

Escull Nació com la teva font preferida de Google