El procés català ha fet saltar pels aires diversos acords entre el PSC i forces independentistes en l'àmbit municipal. El suport dels socialistes a l'aplicació de l'article 155 els ha passat força factura a nivell local. Miquel Iceta va donar, després de les municipals de 2015, l'ordre d'entrar a tots els governs que fos possible amb l'objectiu de no recular institucionalment. En els darrers dies els socialistes han vist, però, encara més minvat el seu poder per la reacció arreu del territori del PDECat i ERC. A Barcelona, on governen amb els "comuns", Ada Colau va rebutjar trencar el pacte amb Jaume Collboni.

Una de les turbulències més importants s'ha viscut a Terrassa, cocapital del Vallès Occidental i quarta ciutat de Catalunya. Primer, el grup municipal socialista va decidir desfer el pacte de govern amb el PDECat i, finalment, Jordi Ballart va abandonar dijous el PSC i l'alcaldia, d'acord amb la seva promesa de plegar si els socialistes donaven suport al 155. Ballart va anunciar la decisió pocs minuts després de saber-se que l'Audiència Nacional espanyola enviava a la presó el Govern català i aquest divendres l'han seguit cinc regidors més.  

Paral·lelament, Sant Cugat del Vallès ha viscut una nova ruptura entre PDECat i PSC. L'alcaldessa, Mercè Conesa, ha convocat els mitjans de cara al proper dilluns per donar explicacions sobre el trencament. Tot i així, des de l'Ajuntament han qualificat el canvi polític com a "suspensió de mutu acord del pacte de govern". El cas de Conesa és significatiu perquè Iceta veia en l'acord de Sant Cugat una via per estovar les coses a la Diputació de Barcelona, que el PDECat governa amb ERC. Els socialistes porten dos anys a l'aguait de tensions entre els dos socis i s'han ofert diverses vegades a succeir els republicans. Se'n poden oblidar.

Una altra ruptura important amb el PSC també es va produir a Girona. L'alcaldessa Marta Madrenas, del PDECat, va passar a governar en solitari de "mutu acord" amb els socialistes després de rebre pressions dels grups a l'oposició, CUP-Crida per Girona i Esquerra-MES. 
 
Les tensions pel procés també han arribat a Molins de Rei (Baix Llobregat), on l'alcalde Joan Ramon Casals (PDECat), va desfer el pacte amb el PSC mostrant-se compromès amb la "legalitat de la República catalana atacada per un Estat repressor que va contra la voluntat del poble de Catalunya" amb el 155. 

ERC també trenca amb els socialistes

A Manlleu (Osona) també hi ha hagut una ruptura recent. L'alcalde d'ERC, Alex Garrido, va trencar unilateralment amb els socialistes aquest diumenge malgrat que el seu pacte establia que "els aspectes de caràcter nacional tindran tractament diferenciat". A la mateixa comarca, Som Voltregà (candidatura associada a ERC) va sortir del govern municipal format amb els socialistes a Sant Hipòlit de Voltregà i, juntament amb el PDECat, han plantejat una moció de censura a l'alcalde socialista Xavier Vilamala.

En la mateixa línia, els republicans han trencat amb el PSC al Consell Comarcal del Bages vista la "complicitat del PSC amb el PP, PSOE i Ciutadans en l'aplicació de l'article 155" contra les institucions catalanes i la "voluntat majoritària del poble de Catalunya".

Els republicans també han impulsat trencaments a diversos consells comarcals, com el del Baix Ebre o el Bages. A Osona, ERC ha demanat excloure el PSC del pacte de govern considerant-los una organització "còmplice" del 155 malgrat que els socialistes osonencs han mostrat la seva oposició a la intervenció de l'autogovern català. Fins ara, el Consell Comarcal d'Osona té un pacte d'unitat entre el PDECat (13 consellers), ERC (12), el PSC (3) i els Independents d'Osona (3).

Tensions per l'1-O

La convocatòria del referèndum de l'1-O va generar un primer moment de tensió en els ajuntaments amb coalicions entre independentistes i socialistes arran de la cessió d'espais municipals. Moltes aliances van resistir gràcies a acords simbòlics amb el Govern, però, per exemple, a Esplugues el PDECat va sortir del govern del PSC encapçalat per l'alcaldessa Pilar Díaz per la negativa a garantir l'obertura dels punts de votació. Va ser el primer indici del que ha acabat passant.