El suport de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, a Pablo Casado perquè esdevingui el nou líder del Partit Popular ha convertit el congrés de la formació conservadora -se celebra divendres i dissabte- en una aliança de "tots contra Soraya Sáenz de Santamaría". El moviment de la fins ara dona forta de Génova era un fet esperat, però la seva decisió ja no deixa lloc al dubte: l'enfrontament entre les dues dones més poderoses del PP posa Casado, l'home ungit des dels mitjans més cavernosos de la dreta espanyola, a l'abast del poder intern. Cospedal ha explicitat el seu suport en el transcurs d'un esmorzar informatiu en què també ha fet costat a Casado el fill de l'expresident Suárez, Adolfo Suárez Illana.
Els darrers dies s'ha anat tancant una aliança entorn de Casado que suma el suport de tots els precandidats que van ser descartats en la votació oberta a la militància del 5 de juliol. A banda de Cospedal, sens dubte el suport més potent que buscava el vicesecretari de Comunicació, aquest ha aconseguit també el de José Manuel García-Margallo, José Ramón García Hernández i Elio Cabanes. Malgrat que els suports recollits per aquests aspirants són molt reduïts i amb prou feines sumen un 3% dels vots de les bases, en l'actual context tot té un valor. A més, tant García-Margallo, exministre, com García Hernández són diputats al Congrés i ajuden a escenificar la imatge que més desitja Casado, la de ser candidat que més suma.
El combat més enfangat
La lluita interna dins del PP no només és la més dura i incerta que ha viscut el partit conservador en la seva història. És, de bon tros, la més bruta, amb intercanvis d'atacs personals i utilització de vídeos per deslegitimar els adversaris. La candidatura de Sáenz de Santamaría ha demanat que s'investigui un vídeo que ridiculitza alguns dels suports de l'exvicepresidenta per la seva llarga trajectòria, com Javier Arenas, Cristóbal Montoro i Celia Villalobos. Serà difícil de gestionar el període postcongressual, guanyi qui guanyi. La negativa de Santamaría a participar en un debat amb Casado ha irritat el sector de l'aspirant i ha subratllat el perfil de certa arrogància de l'exvicepresidenta.
El "retorn" d'Aznar
La fundació FAES, presidida per José María Aznar, s'ha afegit avui mateix al debat encetat en el PP amb un editorial del seu butlletí, Quaderns de pensament polític, on s'afirma que "en molt poc temps, els termes del debat sobre el futur del PP han canviat molt i per bé". El text refrega a la direcció del partit l'haver menystingut les opinions d'Aznar i defensa que el missatge de la formació no pot ser només el d'una bona gestió de l'economia -un advertiment contra el tecnocratisme que s'atribueix a l'equip de Santamaría-, sinó especialment "posar remei eficaç a l'afebliment del sistema constitucional". La FAES fa una crida a la defensa d'uns "ciutadans lliures i iguals" enfront "l'aliança de l'esquerra, els populistes radicals i els nacionalismes". Contra la temptació continuista, l'òrgan de la FAES considera que "si es fa el mateix no es poden esperar resultats diferents". Guerra oberta al PP.
El suport de Cospedal a Casado polaritza el PP en l'esprint cap al congrés
Política
La FAES també beneeix la candidatura del vicesecretari de Comunicació, rival de Sáenz de Santamaría, i reclama que el partit es faci fort en la defensa del sistema constitucional
ARA A PORTADA
-
Política La Diada del 2026, en marxa: càrregues al Fossar per l'acte d'Aliança Natàlia Pinyol | Neus Climent
-
Política Militants d'extrema dreta agredeixen el fotoperiodista Jordi Borràs al Fossar Natàlia Pinyol
-
-
-
Política El Suprem aplana el camí per amnistiar Puigdemont si el TC avala el recurs de Turull Bernat Surroca Albet
Publicat el
16 de juliol de 2018 a
les 21:54
Actualitzat el
16 de juliol de 2018 a les
21:55
Et pot interessar
-
Política
L'última espernegada
-
Política
El Poder Judicial es regira contra Sánchez per les acusacions de «lawfare»: «És d'una extraordinària gravetat»
-
Política
ERC proposa suprimir l'Audiència Nacional i sancionar els policies que retirin estelades
-
Política
Albiol vol expropiar un monestir per fer-hi un centre temàtic del «descobriment» d'Amèrica
-
Política El Tribunal de Comptes aplicarà per fi l'amnistia a 35 dirigents encausats pel procés
-
Política
L'Estat reconeix Gustau Muñoz com a víctima de la Transició
