27
de gener
de
2022, 14:54
Actualitzat:
16:12h
El Tribunal Suprem jutjarà la diputada de la CUP Eulàlia Reguant els dies 1 i 2 de març a Madrid. Està acusada d'un delicte de desobediència greu per haver-se negat a respondre a Vox en el judici del procés, on va comparèixer com a testimoni. La dirigent cupaire s'enfronta una pena de sis mesos de presó i inhabilitació. La sala segona ha acceptat les proves sol·licitades per la Fiscalia i les defenses. Reguant ha dit en els últims dies que vol convertir el cas contra ell en un "bumerang" contra l'Estat i en una eina de lluita col·lectiva contra el feixisme.
La diputada ha lamentat que s'ha assabentat de la data del judici pels mitjans i que el Suprem encara no li ha notificat res. "Ens trobem un cop més davant l'ofensiva dels poders judicials per anar anul·lant l'independentisme i treure actas de diputats", ha dit. Ha recordat el cas de Pau Juvillà, que neix d'una denúncia de Ciutadans, i que a ella se la jutja per denunciar la "connivència del poder judicial amb l'extrema dreta".
Reguant ha volgut enviar un missatge a l'independentisme: "Fins quan acceptarem que en aquest Parlament participin forces polítiques que es dediquen a perseguir l'independentisme sense posar sobre la taula un horitzó i una fita clara per exercir l'autodeterminació?". La diputada també ha dit que la interlocutòria del Suprem, que ha rebut a través dels mitjans, no aborda les qüestions prèvies que demanaven la nul·litat del procés. Ha deixat clar, en tot cas, que al judici del Suprem denunciarà que el "poder judicial mai ha depurat les seves bases vinculades a la dictadura i que l'extrema dreta actua amb connivència amb els poders de l'Estat".
La diputada cupaire demana l'absolució i denuncia vulneracions de diversos drets, com ara la llibertat ideològica, que han de suposar la nul·litat de tot el procediment. L'escrit de defensa, de 16 pàgines, planteja diverses qüestions prèvies relacionades amb vulneracions de drets fonamentals. Reguant demana la nul·litat de les actuacions per vulneració del procediment reglat i sosté que els escrits d'acusació de la Fiscalia i la interlocutòria d'obertura de judici oral són nuls de ple dret. La defensa assenyala també que la diputada és aforada i no correspon al Suprem jutjar-la, i que no es pot jutjar dues vegades els mateixos fets.
Reguant també denuncia que l'acusació i l'obertura d'aquesta causa suposa una vulneració de la llibertat ideològica i de consciència, i també de la llibertat d'expressió. Es va negar a respondre a Vox al judici del procés argumentant que era un partit "masclista i racista". La seva defensa assenyala que la llei d'enjudiciament criminal estableix que cap testimoni pot ser obligat a declarar sobre una pregunta la resposta de la qual el pugui perjudicar material o moralment.
Va ser el 27 de febrer de 2019, en ple judici del procés, quan Reguant es va negar a a respondre les preguntes de Vox, que exercia com a acusació particular, per ser un partit xenòfob i masclista. Uns minuts abans havia fet el mateix l'exdiputat cupaire Antonio Baños. El president del tribunal, Manuel Marchena, va amenaçar-la amb conseqüències penals. Se li va imposar una multa i més tard se li va obrir una causa per desobediència, ja que els testimonis estan obligats per llei a respondre les preguntes de les parts.
La diputada ha lamentat que s'ha assabentat de la data del judici pels mitjans i que el Suprem encara no li ha notificat res. "Ens trobem un cop més davant l'ofensiva dels poders judicials per anar anul·lant l'independentisme i treure actas de diputats", ha dit. Ha recordat el cas de Pau Juvillà, que neix d'una denúncia de Ciutadans, i que a ella se la jutja per denunciar la "connivència del poder judicial amb l'extrema dreta".
Reguant ha volgut enviar un missatge a l'independentisme: "Fins quan acceptarem que en aquest Parlament participin forces polítiques que es dediquen a perseguir l'independentisme sense posar sobre la taula un horitzó i una fita clara per exercir l'autodeterminació?". La diputada també ha dit que la interlocutòria del Suprem, que ha rebut a través dels mitjans, no aborda les qüestions prèvies que demanaven la nul·litat del procés. Ha deixat clar, en tot cas, que al judici del Suprem denunciarà que el "poder judicial mai ha depurat les seves bases vinculades a la dictadura i que l'extrema dreta actua amb connivència amb els poders de l'Estat".
La diputada cupaire demana l'absolució i denuncia vulneracions de diversos drets, com ara la llibertat ideològica, que han de suposar la nul·litat de tot el procediment. L'escrit de defensa, de 16 pàgines, planteja diverses qüestions prèvies relacionades amb vulneracions de drets fonamentals. Reguant demana la nul·litat de les actuacions per vulneració del procediment reglat i sosté que els escrits d'acusació de la Fiscalia i la interlocutòria d'obertura de judici oral són nuls de ple dret. La defensa assenyala també que la diputada és aforada i no correspon al Suprem jutjar-la, i que no es pot jutjar dues vegades els mateixos fets.
Reguant també denuncia que l'acusació i l'obertura d'aquesta causa suposa una vulneració de la llibertat ideològica i de consciència, i també de la llibertat d'expressió. Es va negar a respondre a Vox al judici del procés argumentant que era un partit "masclista i racista". La seva defensa assenyala que la llei d'enjudiciament criminal estableix que cap testimoni pot ser obligat a declarar sobre una pregunta la resposta de la qual el pugui perjudicar material o moralment.
Va ser el 27 de febrer de 2019, en ple judici del procés, quan Reguant es va negar a a respondre les preguntes de Vox, que exercia com a acusació particular, per ser un partit xenòfob i masclista. Uns minuts abans havia fet el mateix l'exdiputat cupaire Antonio Baños. El president del tribunal, Manuel Marchena, va amenaçar-la amb conseqüències penals. Se li va imposar una multa i més tard se li va obrir una causa per desobediència, ja que els testimonis estan obligats per llei a respondre les preguntes de les parts.