El 9-N encara cueja. Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemnés l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau per un delicte de desobediència a fins a dos anys d'inhabilitació en el cas de Mas, un any i nou mesos per a Ortega i un any i mig per a Rigau, i a una multa d'entre 24.000 i 36.000 euros, el cas arriba aquest dimecres al Tribunal Suprem. 

Ho fa a instàncies del recurs que els tres van presentar contra la sentència del març del 2017, on es va descartar la petició de la Fiscalia perquè fossin culpables d'un delicte de prevaricació, pel qual el ministeri fiscal els demanava vuit anys de presó. Ara, el Suprem ha de determinar si la condemna del TSJC és ferma o bé la modifica. 

En la vista, cadascuna de les parts podrà defensar el seu posicionament i les defenses dels tres, exposar els arguments que recullen els seus recursos. La decisió del tribunal, però, no se sabrà aquest dimecres, ja que els magistrats hauran de deliberar i posar per escrit la decisió en una sentència que es coneixerà més endavant. 

Diferent va ser el cas de l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, a qui el Suprem ja va jutjar directament per ser diputat al Congrés. L'alt tribunal el va condemnar a 1 any i 1 mes d'inhabilitació per un delicte de desobediència i el va absoldre de prevaricació. Finalment, la Fiscalia va decidir no acusar-lo de malversació. En tractar-se d'una sentència del Suprem, directament ja va ser ferma i, per això, va haver de deixar l'escó a la cambra baixa. 

Judici al Tribunal de Comptes

Una branca d'aquesta causa és la que, per altra banda, ja ha començat a analitzar el Tribunal de Comptes. El passat 10 d'octubre, Mas, Ortega, Rigau o Homs van haver de comparèixer davant d'aquesta‌ institució estatal per donar explicacions sobre el seu paper en la consulta popular, aquesta vegada, pels 5,2 milions d'euros que, segons asseguren les acusacions, podrien haver provingut de les arques de la Generalitat per organitzar el 9-N. Les entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic són Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans.

Els 5,2 milions, de fet, són els diners que els condemnats ja van dipositar com a fiança. Ara, el Tribunal de Comptes ha de determinar quina és la responsabilitat comptable de tots ells i, en cas de condemna ferma, doncs, reingressar aquesta quantitat al compte de l'administració afectada per la malversació, és a dir, de la mateixa Generalitat.