El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat aquest dimecres el nom del departament d'Afers Exteriors que lidera el conseller Raül Romeva. Fa gairebé un any, el 29 de juny del 2016, el tribunal va aixecar la suspensió que pesava sobre la conselleria arran d'haver admès el recurs del govern espanyol per un conflicte de competències que ara s'ha estimat parcialment. La decisió ha estat presa per unanimitat tot i que el magistrat català escollit a proposta del PSOE, Juan Antonio Xiol, ha emès un vot particular concurrent, és a dir, d'acord amb la sentència però no amb la seva argumentació jurídica.

La sentència afirma que la denominació "Afers Exteriors" és calcada a la que fa servir l'Estat i per això es podrien produir confusions i interferir en la direcció i execució de la política exterior espanyola i afectar la competència exclusiva estatal en aquest àmbit. El tribunal considera que l'ús d'aquest nom per part d'un departament de la Generalitat "projecta una imatge de bilateralitat i aparença de subjectivitat internacional que pot induir a error".

El TC avala, això sí, l'acció exterior de la Generalitat sempre que "no incideixi en la política de l’Estat". Els magistrats estableixen que el Govern "pot dur a terme activitats amb projecció exterior, derivades de la seva competència i per a la promoció dels seus interessos sempre quan respectin la competència que la Constitució que atribueix de forma exclusiva a l’Estat en matèria de relacions exteriors". És a dir, que "el límit a les activitats amb projecció exterior és que no incideixin en la política exterior de l'Estat".

Recurs contra un decret

El recurs de l'executiu de Mariano Rajoy que els magistrats han resolt es dirigeix contra el decret de la Generalitat que regula el nom i les atribucions de la conselleria d'Exteriors adduint que el Govern ha envaït les seves competències exclusives en aquest camp. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va recordar aleshores que la Constitució "reserva" per a l'Estat la capacitat d’establir relacions diplomàtiques i contraure obligacions amb tercers països, i va vincular la creació de la conselleria a la "finalitat declarada del president de la Generalitat d'internacionalitzar el procés".

L'1 de març del 2016, poc després de la suspensió cautelar del decret de la creació de la conselleria d'Exteriors, el Govern de la Generalitat va canviar el nom del departament. El que fins aleshores s'havia anomenat departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència es va passar a dir departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Tres mesos després, el juny del 2016, el TC va aixecar parcialment la suspensió però la va mantenir per a la denominació original de la conselleria argumentant que podria danyar la imatge exterior de l'Estat i generar confusió.

Sense "efectes pràctics"

El Govern defensa que la sentència no té efectes pràctics i assegura que l'executiu continuarà obrint delegacions a l'exterior. Fonts de l'executiu català han explicat a l'ACN que veuen la sentència com una qüestió més semàntica que no pas de contingut i recorden que el Govern ja va canviar el nom del departament separant les paraules "Afers" i "Exteriors" quan l'alt tribunal va admetre a tràmit el recurs del govern espanyol. El Govern veu previsible i no està sorprès per la decisió d'aquest dimecres del ple de l'alt tribunal i considera que es tracta d'una qüestió política argumentant que d'altres governs autonòmics també utilitzen aquests noms.

El PSC considera que el Govern podria haver evitat la sentència

El PSC acata la sentència del TC, però assenyala que el Govern la podria haver evitat amb un canvi de nom. Fonts socialistes assenyalen que l'executiu català hauria d'haver canviat el nom del departament pel de conselleria d'Acció Exterior per reflectir "més fidelment" les competències recollides en l'Estatut quan l'Estat va impugnar la denominació. "El Govern hauria pogut evitar aquest nou conflicte amb un canvi de nom", han subratllat les citades fonts, que també han lamentat que el govern del PP reaccioni als problemes polítics amb respostes judicials.